Rússia reprèn els macroatacs a Ucraïna després de la treva de tres dies
Atac massiu amb més de 650 drons i 56 míssils, la nit de dimecres a dijous a Ucraïna. L'ofensiva s'ha centrat sobretot a la capital, on hi ha hagut cinc morts i una cinquantena de ferits, 48 hores després que expirés la treva de tres dies amb Rússia per commemorar el final de la Segona Guerra Mundial.
Les operacions de rescat continuen a la recerca de supervivents a Kíiv, on un dron ha impactat contra un edifici residencial de nou pisos.
Durant tota la nit s'han sentit fortes explosions, s'han activat els sistemes de defensa aèria i els ciutadans han acudit a les estacions de metro i refugis.
El bombardeig ha causat molts talls d'electricitat i ha deixat mitja ciutat sense aigua.
Des que dilluns va expirar l'alto el foc, Rússia ha llançat atacs massius contra Ucraïna. Kíiv hi va respondre la nit de dimecres i Moscou va interceptar 36 drons. Un contratac al qual l'exèrcit de Putin ha respost amb més força, amb el llançament de més de 1.500 drons i míssils en només dos dies en diverses regions. Ja fa tres dies seguits que hi ha víctimes mortals.
"Aquestes no són, sens dubte, les accions d'aquells que pensen que la guerra s'acosta al final. És important que els nostres socis no es quedin en silenci davant d'aquest atac", ha dit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a les xarxes socials.
Zelenski ha denunciat un atac rus contra un vehicle de l'ONU en una missió humanitària al sud del país, sense causa ferits.
L'alto el foc vigent del 9 a l'11 de maig, mediat pels Estats Units, s'ha vist entelat per mútues acusacions de violacions, però sense cap ofensiva a gran escala.
Amb dades de l'ONU fins al gener, gairebé 15.000 civils ucraïnesos han mort i 40.600 han resultat ferits des de l'inici de la invasió russa el 24 de febrer del 2022. El 2025 ha estat l'any més mortífer.
La primera ministra letona dimiteix per la crisi de míssils ucraïnesos
La primera ministra de Letònia, Evika Silina, ha dimitit per la crisi del govern arran de la caiguda de drons ucraïnesos al seu territori. El govern ha perdut la majoria parlamentària després que dos socis hagin decidit trencar la coalició.
La crisi es va desfermar la setmana passada, quan dos drons ucraïnesos --desviats per Moscou-- van penetrar a l'espai aeri de Letònia i van xocar contra un dipòsit buit de petroli, a 60 quilòmetres de la frontera amb Rússia, on van provocar una explosió.
La ministra de centredreta va responsabilitzar el fins aleshores ministre de Defensa, el socialdemòcrata Andris Spruds, del fracàs a l'hora d'interceptar els drons, i va forçar-ne la dimissió. Aquest cessament ha motivat que Silina hagi perdut el suport d'un partit de la coalició i hagi quedat en minoria.
Spruds assegura que s'ha dut a terme una campanya per desacreditar el seu partit i les capacitats de defensa de Letònia per motius polítics, quan falten cinc mesos per a les eleccions.
El president letó, Edgars Rinkevics, ha de buscar una sortida política a la crisi. Aquest divendres reunirà els partits polítics del Parlament per preparar el nomenament d'un nou candidat que formi un govern interí fins als comicis de l'octubre.
