Sant Jordi per la Llengua reivindica al carrer l'ús social del català per segon any consecutiu
Per segon any consecutiu, la plataforma Sant Jordi per la Llengua ha sortit al carrer per reivindicar la llengua catalana, sota el lema "Per Sant Jordi, llibre, rosa i mani".
La iniciativa, que va néixer el 2025, té l'objectiu de defensar l'ús social de la llengua catalana i la lluita contra la seva minorització.
Aquest cop, però, en lloc de convocar una sola manifestació unitària a Barcelona, la protesta s'ha descentralitzat, amb cinc manifestacions més arreu del país. Concretament, s'han afegit a la convocatòria les ciutats de Girona, Reus, Tortosa, Manresa i Igualada, totes elles amb hora d'inici a les set del vespre.
En total, segons els organitzadors, 15.000 persones han participat en les sis manifestacions.
"Hem de sortir al carrer contra les discriminacions lingüístiques i contra la minorització lingüística que pateix el català. Avui som milers sortint arreu de Catalunya", ha dit Núria Alcaraz, portaveu de Sant Jordi per la Llengua, que també ha reivindicat "la unitat de la llengua i la nació completa".
Des de la plataforma es defensa que la protesta demostra que gran part de la població té la voluntat de viure plenament en català. "Cal que les institucions i l'administració pública prenguin decisions valentes i profundes per garantir els drets lingüístics i el català com a eina de cohesió social", ha reivindicat per la seva banda Adrià Font, també portaveu de la plataforma.
En aquest sentit, Font també ha demanat als catalanoparlants fer "militància lingüística" en tots els àmbits de la seva vida: "No n'hi ha prou a parlar en català sempre, ens hi hem d'implicar".
A Barcelona, malgrat que inicialment la manifestació havia de tenir com a punt final el mercat del Born, finalment s'ha tancat davant de l'estació de França per motius de seguretat, un punt amb menys parades i menys activitat al carrer.
L'acte final, presentat per la periodista Laura Aznar i la drag-queen Jèssica Pulla, també ha comptat amb la participació de diverses personalitats de l'àmbit polític, social i cultural. Entre elles, el poeta Carles Rebassa, l'influenciador Daniel Herrera, el cantautor i president de l'ANC, Lluís Llach, i la portaveu del Sindicat de Llogateres, Isidora Sáez.
Un balanç provisional dels Mossos estima en 1.400 persones la participació en la mobilització. El 2025 l'organització va xifrar en 15.000 persones els assistents, mentre que la Guàrdia Urbana va limitar la xifra a 2.000.
Manifestacions descentralitzades
A Girona la manifestació s'ha iniciat a l'edifici de Correus i ha conclòs a la plaça de la Independència. La policia xifra en 300 persones els assistents a la protesta. La manifestació ha aplegat personalitats polítiques d'Esquerra Republicana, Guanyem Girona i la CUP; sindicats, com l'USTEC, el Sindicat de Llogateres o el SEPC, i associacions independentistes, casals populars i entitats, com l'ANC, Òmnium o el Consell Local per la República.
Per la seva banda, a Reus, Sant Jordi per la Llengua ha pres el format d'una concentració sota el lema "És l'hora d'actuar pel futur del català". Més d'un centenar de persones, segons l'organització, s'han aplegat al carrer Salvador Espriu de Reus, al centre de la ciutat.
L'acte ha començat escalfant motors amb la cançó improvisada d'una part dels assistents, amb versos sobre l'estat de salut del català i els reptes als quals s'enfronta. També hi han participat nouvinguts que han explicat la seva experiència aprenent la llengua.
Igualada s'ha sumat a la mobilització convocada per Sant Jordi per la Llengua i centenars de persones s'han aplegat a dos quarts de vuit del vespre a la plaça de Cal Font en defensa del català. L'acte ha consistit en una cercavila pel centre de la ciutat amb la participació de gegants, capgrossos i bestiari festiu, i ha finalitzat amb la lectura d'un manifest i la interpretació d'"Els segadors".
Per a la ciutat de Manresa, la capital del Bages, també ha estat la primera vegada en què s'organitzava la manifestació de Sant Jordi per la Llengua. La protesta ha conclòs a la plaça Neus Català i Pallejà, on els participants han alçat cartells amb el lema de la plataforma.
A Tortosa, a més a més, la manifestació ha coincidit amb l'arribada de la flama del Correllengua Agermanat a la capital del Baix Ebre. Es tracta d'una iniciativa portada per joves dels Països Catalans a títol individual i voluntari per unir tots els territoris de parla catalana. Els participants transporten una flama durant 1.500 quilòmetres, sortint de la Catalunya Nord i acabant a Mallorca.
