Tornen a denunciar la vulneració "extensa i estructural" dels ajuntaments a l'hora d'empadronar
A la meitat dels municipis enquestats es vulnera l'obligació d'empadronar. És una de les principals conclusions del nou informe d'ECAS, les Entitats Catalanes d'Acció Social, sobre les polítiques d'empadronament dels ajuntaments de Catalunya.
Destaquen, una vegada més, diferents incompliments de la normativa: no empadronar aquelles persones que no són propietàries o llogateres, casos en què es demana més documentació de la necessària o retards desmesurats en les resolucions administratives.
Les dades del sondeig mostren una vulneració "extensa i estructural" de l'empadronament a Catalunya. Dels 60 municipis analitzats, 40 no empadronen de manera àgil a tothom que ho sol·licita, i en 26 o es garanteix l'empadronament ordinari, és a dir, poder-se empadronar al lloc on es viu.
Per als casos de persones sense sostre, en situació d'infrahabitatge o de relloguer, la conclusió és que cap dels ajuntaments els empadrona fàcilment encara que ho necessitin. I en 29 dels municipis, directament, no s'ofereix aquesta possibilitat.
L'estudi d'ECAS, fet a partir d'enquestes a 54 entitats d'arreu del país, situa per tant que l'accés al padró continua sent un dels principals colls d'ampolla administratius per a milers de persones que viuen a Catalunya, especialment persones en situació administrativa irregular, sense llar o amb habitatges precaris.
Quatre grans barreres
L'estudi remarca les quatre barreres que es troben les persones per empadronar-se:
- Preparació de la documentació: sovint es demanen requisits no previstos per la normativa, com ara un temps mínim de residència, o informes previs dels serveis socials que, paradoxalment, només es poden obtenir si la persona ja està empadronada.
- Presentació de la sol·licitud: la digitalització, la cita prèvia obligatòria i la manca d'informació dificulten especialment l'accés a persones amb bretxa digital.
- Verificació tècnica: les inspeccions domiciliàries, sovint efectuades per la policia local, generen por entre persones en situació irregular i poden acabar frustrant el procés. Moltes vegades no s'avisa de quan es fan i tampoc es localitza la persona al domicili on realment viu.
- Resolució: un terç de les entitats reporta casos d'incompliments del termini legal de tres mesos per a la finalització de l'expedient i que no s'aplica el silenci administratiu positiu, que hauria de concedir automàticament l'empadronament en cas de no resposta de l'administració.
El cas dels relloguers
Qui normalment no té cap dificultat per a empadronar-se és aquell que té un títol de propietat sobre un habitatge o qui és titular d'un contracte de lloguer. Ja fa temps, però, que les entitats destaquen que el relloguer d'habitacions ha anat en augment, donada la manca d'habitatge generalitzada.
I aquests són, justament, els casos que acumulen més dificultats a l'hora de poder-se empadronar. "La raó és un contrasentit que el sistema no ha resolt", apunten els autors de l'estudi. Perquè empadronar-se al domicili real pot posar la persona en conflicte directe amb qui li relloga l'habitació sense autorització de la propietat.
L'informe assenyala que moltes persones desisteixen d'iniciar el tràmit davant la por de perdre l'allotjament. I hi renuncien encara que els urgeixi estar empadronades: molts dels rellogats són immigrants que necessiten provar que viuen al país des de fa dos anys, per poder optar al primer permís de residència i treball.
Davant la impossibilitat d'empadronar-se al pis on viuen, molts es veuen forçats a buscar que algú altre els empadroni en un altre domicili, encara que no hi visquin. En alguns casos, a més, a canvi de pagar quantitats econòmiques importants per contractes de lloguer falsificats.
Un 42% de les entitats, de fet, reporten haver detectat situacions de frau vinculades a l'empadronament que, en molts dels casos, es destapen quan els propietaris dels immobles descobreixen que tenen empadronades a casa, sense saber-ho, una desena de persones.
El detall dels municipis
Hi ha una vintena de poblacions que l'informe destaca per les bones pràctiques en el padró: una tramitació àgil, adaptada a les necessitats dels sol·licitants, accessible tant en els formularis en línia com de manera presencial i flexible, permetent enviar la documentació per correu electrònic i rebre el certificat a través del mateix mitjà.
L'informe també posa en valor que alguns ajuntaments disposin d'un servei d'acollida per a famílies nouvingudes que les orienta i acompanya en el procediment. De tots aquests exemples en positiu l'estudi en destaca una vintena.
En la llista de municipis amb incidències rellevants, la gran majoria tenen més de 20.000 habitants i molts formen part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Les recomanacions
Amb aquest diagnòstic, l'informe posa sobre la taula la necessitat d'adoptar protocols homogenis que redueixin la discrecionalitat administrativa, i que la inscripció al padró inclogui per sistema totes les opcions, més enllà dels casos més habituals de propietaris o llogaters.
També recomanen que s'evitin les inspeccions policials quan no siguin imprescindibles, complir amb els terminis legals i l'obligació de publicar les dades sobre les sol·licituds i les resolucions per reforçar la transparència dels ajuntaments.
