Un avi s'escapa per la finestra el dia que fa cent anys i acaba embolicat en una aventura impossible

Hi ha títols que gairebé expliquen tota la pel·lícula. "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" n'és un: un home arriba al seu centenari, mira la festa que li han preparat a la residència i decideix que té plans millors. Concretament, sortir per la finestra i començar una aventura que no sembla tenir gaire sentit, però que precisament per això funciona.

La pel·lícula, disponible al canal temàtic 3Cat Verdi Clàssics, és d'aquelles propostes que encaixen perfectament amb l'estiu: lleugera, curiosa, absurda i fàcil de recomanar. La premissa és tan senzilla com irresistible: Allan Karlsson fa cent anys i, en comptes de quedar-se assegut esperant el pastís, s'escapa. A partir d'aquí, el que podria ser una petita fugida es converteix en una road movie plena de malentesos, criminals, diners inesperats, personatges estranys i una sensació constant que el protagonista ha viscut massa per sorprendre's per res.

Basada en la novel·la de Jonas Jonasson, la història juga amb una idea molt efectiva: què passa quan un home que ja ho ha vist gairebé tot decideix que encara no ha acabat de viure? La resposta és una comèdia d'aventures absurda, lleugera i molt fàcil de mirar, ideal per a l'estiu: no demana solemnitat, sinó ganes de deixar-se arrossegar per una cadena d'embolics cada vegada més improbable.

Un aniversari, una finestra i una fugida

Allan Karlsson hauria de celebrar els cent anys amb una festa tranquil·la, institucional i perfectament previsible. Però ell no sembla gaire interessat a convertir-se en protagonista d'un homenatge ordenat. Així que fa una cosa molt poc protocol·lària: obre la finestra i se'n va.

Aquest gest és el motor de tota la pel·lícula. No hi ha cap gran pla, cap fugida heroica ni cap missió secreta. Només un avi que decideix marxar en el moment menys esperat. I aquesta és bona part de la gràcia: la història arrenca amb una decisió absurda, però molt clara. Allan no vol mirar enrere ni quedar-se quiet. Vol sortir.

A partir d'aquí, la fugida es converteix en una aventura cada vegada més gran. El protagonista puja a autobusos, es creua amb desconeguts, acaba embolicat en situacions que se li escapen de les mans i avança amb una calma desconcertant, com si tot plegat fos una molèstia menor en un dia qualsevol.

Una road movie amb humor absurd

"L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" funciona com una road movie, però passada pel filtre de l'humor nòrdic i l'absurd. No és una aventura de persecucions espectaculars, sinó una successió d'episodis estranys que van creixent a partir d'una primera casualitat.

La pel·lícula juga amb el contrast entre el caos que envolta l'Allan i la seva manera impossible d'afrontar-lo. Al seu voltant passen coses cada vegada més grosses, però ell manté una mena de serenitat inexplicable. Potser perquè, després de cent anys, costa espantar-se per gaire cosa. O potser perquè l'Allan és d'aquells personatges que travessen la història com si el món sempre anés una mica tard.

El resultat és una comèdia amable, excèntrica i molt europea que no busca el realisme, sinó el plaer del relat impossible. La seva força no és fer creïble cada gir de guió, sinó aconseguir que l'espectador accepti el joc: si un home de cent anys pot escapar-se per la finestra el dia del seu aniversari, també pot acabar en qualsevol embolic imaginable.

Un avi que ja havia viscut moltes aventures

La fugida de l'Allan és només una part de la història. La pel·lícula també mira enrere i juga amb el passat del protagonista, un home que, abans d'arribar a la residència, havia tingut una vida tan improbable com la seva escapada final.

A través dels records, el film combina el present de la fugida amb una biografia plena de trobades inesperades, moments històrics i situacions que semblen massa exagerades per ser veritat. Aquesta estructura permet convertir l'Allan en alguna cosa més que un avi que s'escapa: és un supervivent tranquil, un home que ha anat passant per la vida sense perdre del tot la curiositat ni una certa capacitat per caure sempre dret.

Aquí la pel·lícula troba un dels seus grans atractius. No presenta la vellesa com una etapa de retirada, sinó com una última oportunitat per continuar movent-se. L'Allan no fuig perquè tingui un gran discurs sobre la llibertat. Fuig perquè pot. I perquè, en el fons, encara li ve de gust veure què passa després.

Una comèdia lleugera per veure sense complicacions

Hi ha pel·lícules que demanen concentració absoluta i altres que funcionen millor com un bon pla de tarda o nit d'estiu. "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" pertany clarament al segon grup. És una proposta lleugera, curiosa i amb una premissa prou potent per enganxar sense necessitat d'explicar massa.

El seu encant està en el to. No vol ser una gran lliçó sobre la vida, encara que en pugui deixar alguna. Tampoc necessita convertir l'Allan en un heroi entranyable de manual. La pel·lícula prefereix moure's entre l'aventura, la comèdia negra suau i l'absurd, amb una mirada amable cap a un personatge que decideix que complir cent anys no és cap motiu per aturar-se.

Per això és una d'aquelles històries fàcils de recomanar: té un punt estrany, un títol que ja fa somriure, una fugida inicial molt visual i una cadena d'embolics que conviden a deixar-se portar. No cal saber gaire més. De fet, com menys es coneguin les peripècies d'Allan, millor funciona el viatge.

Del fenomen literari al cinema

Abans d'arribar a la pantalla, "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" ja havia estat un fenomen literari. La novel·la de Jonas Jonasson va connectar amb lectors de molts països gràcies a una combinació molt directa: un protagonista insòlit, humor absurd, aventura i una manera juganera de travessar el segle XX.

La pel·lícula, dirigida per Felix Herngren, trasllada aquest esperit al cinema amb una adaptació que manté el motor principal del llibre: Allan Karlsson no és un avi qualsevol, sinó algú capaç de convertir una escapada improvisada en una aventura descontrolada.

El film funciona perquè entén que la força de la història no és només què li passa al protagonista, sinó la manera com ell ho viu. Allan no sembla buscar problemes, però els problemes el troben. I quan això passa, ell continua endavant amb una tranquil·litat que acaba sent més divertida que qualsevol explosió de nervis.

Més pel·lícules al canal 3Cat Verdi Clàssics

"L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" forma part del cicle d'estiu del canal 3Cat Verdi Clàssics disponible a la plataforma, que aquest mes ofereix una selecció pensada per acompanyar el calorós estiu amb pel·lícules lluminoses, accessibles i fàcils de veure a casa.

El cicle combina comèdies, aventures, històries familiars i relats amb esperit estiuenc. Entre les propostes hi ha les dues entregues d'"OSS 117" ("El Caire, niu d'espies" i "Perdut a Rio"), que juguen amb la paròdia del cinema d'espies; "Barbacoa d'amics", una comèdia coral al voltant d'una trobada entre amics; "El meu amic Mr. Morgan", amb Michael Caine; o "El nostre últim estiu a Escòcia", una història familiar amb aire de vacances.

La selecció també inclou títols per a públics molt diferents, com "Cartes a Roxane", "Una família de Tòquio", ,"Kérity la casa dels contes", "Si Déu vol", "Torno a casa de la meva mare" o "L'amor és a l'aire".

Després de fugir per la finestra amb Allan Karlsson, el viatge pot continuar amb espies ridículs, famílies en crisi, comèdies europees, aventures animades i històries pensades per passar una bona estona.