Veritats i mentides sobre la immigració: ajudes públiques, aportació econòmica i seguretat
La immigració s'ha convertit en un dels grans temes de debat públic a Catalunya.
L'arribada de 416.000 persones amb nacionalitat estrangera en els darrers 10 anys i d'1,2 milions des de l'any 2000 ha canviat la demografia del país i ara s'ha convertit en element central de la batussa política.
Si l'any 2000 la població amb nacionalitat estrangera suposava el 3% del total, ara mateix, és el 18%.
Tot i això, el 70% dels catalans creuen que n'hi ha més de la que hi ha realment, segons el CEO.
Fins i tot un 20% dels enquestats creuen que la meitat de la població que viu a Catalunya és d'origen estranger.
Aquestes dades serveixen d'exemple de com la informació relacionada amb les migracions està plena de percepcions equivocades, falsedats i alguna veritat que es fa servir per dibuixar una realitat esbiaixada i utilitzar-la políticament.
Segons el Baròmetre del CEO d'aquest mes, per als catalans, la immigració era el segon problema del país, pràcticament empatat amb la inseguretat ciutadana.
Però, en canvi, quan es demana a la població que posi nota a l'aportació de la població migrant a l'economia, li posa de mitjana un 6,4.
Pobresa i ajudes socials
Un dels mantres falsos molt recurrents és que les persones migrants acaparen les ajudes públiques.
La realitat de les dades mostra, en canvi, que el 66% dels receptors de la Renda Garantida de Ciutadania són persones amb nacionalitat espanyola mentre que el 34% són ciutadans de nacionalitat estrangera, segons el departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat.
A tot l'estat, el gruix dels perceptors de l'Ingrés Mínim Vital —un 83%— té nacionalitat espanyola, i només el 17%, estrangera, segons dades del Ministeri de Seguretat Social i Migracions.
En canvi, les xifres demostren que les persones amb nacionalitat estrangera tenen més risc d'exclusió: un 43%, davant del 18% de les persones amb nacionalitat espanyola, segons l'Idescat.
Aquesta disparitat entre el risc d'exclusió i la recepció d'ajudes que perceben es deu a diversos factors, però sobretot al fet que, per aconseguir ajuts, cal tenir el permís de residència durant 1 any i molts dels que podrien optar als ajuts per nivell d'ingressos encara no tenen papers.
Segons el professor d'Economia de la UB i expert en economia de les migracions Javier Vázquez-Grenno, per exemple, pel que fa als receptors d'ajudes com la del Banc dels Aliments "els estrangers hi estan totalment sobrerepresentats, òbviament, perquè són els més pobres".
De fet, si mirem les dades de salaris, el guany mitjà anual per treballador d'un autòcton és de 29.400 euros bruts, mentre que en persones de fora de la UE és de 20.000 euros bruts (dades del 2022).
Finalment, segons un informe de Càritas d'aquest 2025, el 69,4% de les llars en risc d'exclusió són les "encapçalades per una persona estrangera" (qui "encapçala" la llar és qui aporta el sou principal).
Mercat de treball i contribució a l'estat del benestar
Pel que fa a les dades d'atur, segons l'OCDE amb dades de 2023, la taxa d'atur de les persones amb nacionalitat estrangera era del 16,5%, davant de l'11% de la resta.
Tot i això, segons Vázquez-Grenno, "la taxa d'ocupació (que mesura el percentatge de població amb feina respecte al total dels que volen treballar) és més alta entre les persones migrants (63%) que entre els autòctons (55%) perquè necessiten treballar".
Pel que fa a la contribució que fan a l'estat del benestar, hi ha força dades que demostren que aporten més del que n'extreuen. Tot i que algun estudi suggereix el contrari en alguns casos, com el del govern de Dinamarca que es fa servir sovint en els discursos anti-immigració.
Per una banda, segons el ministeri de Seguretat Social i Migracions espanyol, els estrangers aporten el 10% dels ingressos a la Seguretat Social i només suposen l'1% de la despesa (el ministeri no explica d'on surt aquesta dada i com l'ha calculat).
Segons l'informe sobre la realitat migratòria a Espanya del 2025 publicat pel mateix govern espanyol, ara mateix les persones migrants representen el 14% de les aportacions a la Seguretat Social mentre que només perceben l'1% del total de pensions de jubilació, perquè de mitjana són més joves.
En el mateix informe es parla de l'ús que fan de la sanitat.
La població migrant va menys al metge i es fa menys visites preventives (citologia, mamografia, vacunació antigripal). En canvi, sí que fa servir més les urgències.
Això podria explicar-se o per desconeixement del sistema sanitari o perquè van al matge quan l'afectació és més greu.
Encara pel que fa a les aportacions netes a l'economia del país, l'Airef apunta que en un estudi del 2017 es va veure que feien una contribució anual neta al sistema un 75% més gran de mitjana que els autòctons, perquè no cobraven pensions.
Segons aquest estudi, "l'arribada de persones en edats de màxima contribució redueix el dèficit i l'endeutament futurs".
El Banc d'Espanya també té una anàlisi d'aquests factors i, en les conclusions, explica que són les responsables d'entre el 0,4 i el 0,7% del creixement del PIB per càpita que ha experimentat l'estat entre 2022 i 2024 (2,9% de creixement total).
Aquesta aportació s'hauria degut a l'assimilació de les persones arribades a principis de segle i a la millora del nivell educatiu i en la distribució ocupacional dels arribats més recentment.
L'OCDE, per la seva banda, també afirma que entre 2006 i 2018, l'aportació de les persones migrants a l'economia espanyola va ser superior a la dels nascuts a l'Estat.
Aquest estudi suggereix, això sí, que caldrà apujar els salaris per convertir aquests treballadors en contribuents nets en el futur.
En aquesta línia, el catedràtic emèrit d'Economia aplicada de la UAB Josep Oliver recorda que la immigració és un bonus per l'economia però que cal reinvertir aquest plus que aporta en millorar els serveis, especialment l'educació, la sanitat o l'habitatge:
Que les grans dades econòmiques sigui bones no vol dir que ho siguin a nivell micro. Hi ha grups socials que en surten perjudicats perquè tenen més competència pels serveis bàsics. Cal reinvertir el creixement que aporten en els punts del territori on hi ha aquesta fricció.
D'altra banda, segons l'economista Miquel Puig, les dades que asseguren que les persones migrants contribueixen més del que consumeixen a l'estat del benestar són una sobreestimació.
Assegura que no es té en compte que, quan arriben sent joves, no han "consumit" recursos com l'educació o la sanitat sent nens i, en canvi, paguen impostos immediatament des que arriben i es posen a treballar.
En canvi, els autòctons neixen i consumeixen recursos dels 0 als 25 anys, després aporten mentre treballen, i tornen a ser deficitaris quan es jubilen. Per tant, defensa Puig, pel que fa a les contribucions a l'estat del benestar no és adequat comparar persones que acaben d'arribar amb autòctons que porten tota la vida aquí.
Puig apunta que cal fer una anàlisi a llarg termini de l'arribada de persones amb poca formació i que tindran salaris molt baixos.
Segons els seus càlculs, per tenir una contribució neutra a l'estat del benestar (gastar el mateix que generes) un treballador ha de tenir un salari anual mitjà de 27.500 euros bruts durant la seva vida laboral.
Com dèiem abans, el salari mitjà de la població nouvinguda extracomunitària és de 20.000 bruts perquè molts cobren els sous més baixos del sistema.
En aquesta línia, segons l'observatori de les migracions del Regne Unit, l'aportació de cada treballador migrant depèn del seu perfil laboral. Els que tinguin feines ben retribuïdes tindran un impacte molt positiu en el sistema mentre que, si se'ls paga poc, l'impacte serà negatiu.
També apunten les càrregues familiars com a indicador clau: si una família té molts fills a càrrec que fan ús del sistema educatiu, els pares hauran de guanyar molt més perquè el seu impacte en els comptes públics sigui positiu.
Pel que fa al govern danès, el ministeri de Finances de Dinamarca ha calculat que l'aportació de les persones no occidentals és negativa en tot el cicle de vida.
Finalment, segons un estudi de Vázquez-Grenno amb altres experts, una mesura que genera efectes positius directes i immediats en les finances públiques són les regularitzacions de treballadors en situació administrativa irregular.
Segons aquest estudi, la regularització de 600.000 treballadors impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2005 va generar una entrada neta d'ingressos fiscals al sistema de 4.000 euros per persona amb els papers regularitzats.
A l'estat, per cert, s'han fet fins a nou regularitzacions extraordinàries des del retorn de la democràcia. Cinc impulsades pel PP i quatre pel PSOE.
Criminalitat: dades certes, retrat fals
Un dels relats que més èxit tenen en política i a les xarxes és el que relaciona delinqüència i migració.
Una de les dades reals que es fan servir és que el 52% dels presos que hi ha a les presons catalanes són nascuts a fora de l'Estat espanyol, segons l'Idescat.
La dada és certa i en termes absoluts vol dir que 4.454 presos a les presons catalanes són de nacionalitat estrangera, dels 8.594 totals.
De tota manera, Josep Maria Tamarit catedràtic de Dret penal i professor de criminologia de la UOC recorda que aquesta xifra està inflada perquè "hi ha molts més estrangers en presó preventiva que nacionals." En concret, un 27% dels presos de nacionalitat estrangera estan en presó preventiva, davant del 12% de la resta de presos.
A partir de les dades del Balanç de Criminalitat 2024 dels Mossos, alguns partits com Vox han establert un lligam entre migració i delinqüència.
Segons la policia catalana, el 66% dels detinguts per robatoris amb violència tenen nacionalitat estrangera.
També la tenen el 51% dels detinguts per delictes contra la llibertat sexual i el 57% dels multireincidents.
En canvi, si el nombre de delinqüents es confronta amb el total de població estrangera, la percepció del fenomen pot ser molt diferent perquè el resultat seria que només el 0,3% de les persones estrangeres que viuen a Catalunya són a la presó.
El Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha insistit diverses vegades a desvincular migració i delinqüència:
Molts dels furts o robatoris a interior de vehicle és evident que estan protagonitzats per persones amb nacionalitat estrangera (...) però no té a veure amb la nacionalitat. Té més a veure amb la condició social.
En aquest sentit, Josep Maria Tamarit subratlla que cal tenir en compte, entre altres coses, que "la població migrant és 10 anys més jove de mitjana que l'autòctona i que és una evidència universal que la gent més jove comet més delictes que la gent més gran."
A més, recorda Tamarit, "estan en una situació econòmica més desfavorable en general i per tant, estan més risc de cometre delictes, també amb més risc de ser víctimes de delictes."
Si una persona té una situació personal, social, laboral més estable, és més difícil que estigui en risc de cometre delictes que una persona que pateix l'estrès d'un procés migratori on hi ha factors d'adaptació cultural, de frustració o de conflictes identitaris
De fet, un estudi recent de la Journal of Economics Perspective amb dades de 55 països comparant dades d'homicidis han permès afirmar que, encara que els homes migrants joves amb poca formació estan sobrerepresentats a les estadístiques de criminalitat arreu, això no suposa un augment en les taxes de criminalitat dels països que els acullen.
L'estudi recull dades entre 1990 i 2019.
A Catalunya, segons Tamarit, les taxes d'homicidis per cada 100.000 habitants estan per sota de la mitjana europea mentre que la mitjana per delictes contra el patrimoni (diferents tipus de robatori) estan lleugerament per sobre.
