Més de 700 detinguts el tercer dissabte de protestes a França, amb rèpliques a Alemanya

El malestar del moviment estudiantil a França no s'ha rebaixat amb les propostes del govern i aquest dissabte han tornat a cridar a omplir els carrers de les principals ciutats del país en contra de l'encariment del cost de la vida i en defensa d'un sistema educatiu i d'uns serveis públics de qualitat i equitatius.

Les manifestacions han aplegat 320.000 persones arreu del país, segons ha informat el Ministeri de l'Interior francès, i gairebé mig milió, segons la Intersindical juvenil, el moviment organitzador que agrupa sindicats i també associacions d'estudiants d'institut i universitaris.

Fa una setmana, el 24 d'octubre, les autoritats van xifrar el nombre de manifestants en 110.000 a París i 410.000 a tot França.

Més de 700 detinguts

Les marxes han començat amb tranquil·litat, si bé s'han registrat enfrontaments puntuals entre la policia i els manifestants a París, Lió, Rennes i Marsella. A tot el país hi ha hagut 779 detencions, segons dades del Ministeri de l'Interior de diumenge al migdia.

Les autoritats han dit que hi havia almenys una desena de gendarmes ferits, però no han dit si hi havia manifestants ferits.

Un dels agents ha quedat ferit en un braç pel llançament d'un còctel Molotov, motiu pel qual la Fiscalia de París ha obert una investigació per intent d'homicidi. Per ara no s'ha detingut ningú en relació amb aquest fet, que va passar a la Porte de Charteron.

A Tolosa, capital de l'Alta Garona, les autoritats no havien autoritzat la manifestació i la policia ha utilitzat canons d'aigua i gas lacrimogen per dispersar els manifestants.

A París, les marxes han reunit 70.000 persones, segons la prefectura de policia, i 200.000, segons els organitzadors. Jean-Luc Mélenchon, líder del partit d'esquerra alternativa La França Insubmisa, ha participat en les manifestacions a París.

Disfresses i màscares, malgrat el veto del govern

Les autoritats franceses han vetat l'ús de màscares o passamuntanyes, però ni les advertències ni l'amenaça de multes han tingut efecte i alguns han aprofitat que és Halloween per sortir als carrers amb la cara coberta.

Segons la legislació francesa, tapar-se deliberadament la cara en una manifestació pot comportar sancions de fins a 1.500 euros.

El ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, ha dit que les manifestacions han anat bé, malgrat la "violència inaudita" de grups d'esvalotadors que ha tornat a vincular a l'extrema esquerra.

Tercer dissabte de protestes

És el tercer dissabte consecutiu de protestes, i arriba 15 dies després dels episodis d'aldarulls i saquejos, en ciutats com París, Lió, Marsella, Bordeus, Tolosa o Niça, protagonitzats per grups de joves emmascarats, en molts casos menors d'edat. El 17 d'octubre passat es van arribar a saquejar fins a 3.000 comerços a tot el país i es van cremar edificis públics com l'Ajuntament de Llemotges.

Toc de queda i disfresses de Halloween en el punt de mira

El govern francès preveia que la nit de dissabte fos "d'alt risc" i havia fet un gran desplegament, sobretot a París, al voltant de la plaça de la Bastilla. L'executiu d'Emmanuel Macron havia detectat crides a la violència a les xarxes socials i havia mostrat la preocupació per com podia afectar la coincidència amb una nit com Halloween.

En un dispositiu semblant al de la setmana passada, fins a 70.000 agents s'han desplegat per tot el país, incloses les brigades d'elit de la policia i la Gendarmeria, així com drons, helicòpters i vehicles blindats.

La Prefectura de París va decretar un toc de queda entre les 23.00 i les 06.00, des de la nit d'aquest divendres i durant tot el cap de setmana, a la plaça de la República i l'eix comercial de Châtelet-Les Halles, on va haver-hi nombrosos saquejos el cap de setmana del 17 i 18 d'octubre. A més, en diversos barris de la capital francesa s'ha prohibit la presència de menors al carrer a partir de les 21.00 si no van acompanyats d'almenys un representant legal.

També s'han tancat una quarantena d'estacions de metro.

Moltes d'aquestes manifestacions han estat convocades a través de la xarxa social Bitchat, de més difícil control per a la policia perquè no fa servir internet, la descàrrega de la qual s'ha multiplicat els últims dies.

El Consell d'Estat, la màxima institució administrativa francesa ha deixat les emblemàtiques plaça de la República i de la Bastilla fora del recorregut de la manifestació. El Consell ha donat la raó al govern francès, que havia presentat un recurs al recorregut proposat, al·legant motius de seguretat. D'aquesta manera, el recorregut de la marxa s'ha allunyat del centre i les zones comercials.

La UNEF, la Unió Nacional d'Estudiants de França, ha denunciat una estratègia del govern de "desorganització i caos" per desmobilitzar els estudiants. Denuncia que han estès un missatge d'alarma, i que han dificultat l'accés als recorreguts alternatius de les manifestacions, desviats lluny del centre, amb el tancament d'estacions de metro i amb un fort desplegament policial.

La seva secretària general, Manon Moret, ha instat el govern a posar 10.000 milions d'euros sobre la taula per millorar l'educació, i ha fet una crida a bloquejar universitats i centres escolars dimarts i dijous vinent, quan es reprenguin les classes després de 15 dies de vacances de tardor.

Protestes convocades en 34 ciutats d'Alemanya

Més de 180.000 persones, segons els organitzadors, han sortit al carrer aquest dissabte per participar en les protestes en una trentena de ciutats a Alemanya. La majoria han transcorregut de forma pacífica, tot i alguns incidents puntuals en acabar les marxes.

A Berlín, la gran manifestació convocada pel col·lectiu Gen Z ha començat a la porta de Brandenburg i ha aplegat unes 10.000 persones. Els estudiants universitaris i d'institut denuncien les retallades en educació i el mal estat dels centres, però també la manca d'inversió en serveis socials, cultura, protecció del medi ambient davant la crisi climàtica i sanitat. Tot això en contrast amb l'augment de la despesa militar, l'alt cost de la vida i la instauració del servei militar obligatori.

Aquest moviment només ha convocat la primera manifestació pacífica que s'ha fet a Berlín, i que ha acabat a les cinc de la tarda, quan s'ha dissolt sense cap aldarull. Mitja hora més tard, n'ha començat una altra convocada per grups d'extrema esquerra que han volgut aprofitar l'èxit del moviment d'estudiants.

Hi han participat unes 5.000 persones, que han fet consignes contra el govern i a favor de Palestina. No han provocat aldarulls ni han atacat comerços o botigues, i només al final, alguns grups violents s'han enfrontat a la policia.

Malgrat que les marxes s'havien convocat amb consignes expresses per evitar la violència i fer-les de forma pacífica, també hi havia crides que feien témer que podrien acabar en aldarulls. Comerços de grans ciutats com Hamburg, especialment de marques de luxe, s'havien preparat de cara a un vespre que podia ser violent i havien protegit els aparadors.

La policia ha fet un gran desplegament policial i hi ha hagut enfrontaments puntuals amb manifestants en diverses ciutats, en acabar les marxes pacífiques.

A Colònia i a Frankfurt, la policia ha fet servir canons d'aigua per dispersar alguns grups que s'han enfrontat a la policia i els han llançat petards i ampolles de vidre.

A Colònia, de fet, la policia ha obligat a suspendre la marxa de protesta perquè alguns manifestants portaven la cara tapada i feien servir pirotècnia.

Un cordó policial ha encerclat més de 200 persones, a qui després ha identificat, pel llançament de petards i ampolles contra la policia.

A Frankfurt, un grup violent ha fet destrosses i saquejos en alguns comerços, com en una armeria d'on s'han endut un parell d'armes que la policia els ha decomissat després. Les manifestacions, que havien agrupat unes 8.000 persones, havien transcorregut sense incidents fins que, en acabar, alguns grups violents han començat a provocar aldarulls.

El col·lectiu Gen Z s'ha desmarcat dels aldarulls i ha dit que només eren responsables d'haver convocat marxes pacífiques a Berlín, Frankfurt, Colònia i Múnic.

La Conferència Federal d'Alumnes Alemanys s'havia distanciat prèviament de les protestes convocades aquest dissabte, en detectar que hi havia "estructures poc transparents en l'organització" que podien degenerar en actes violents.

Detencions als Països Baixos

Als Països Baixos, també s'han convocat protestes pel cost de la vida en diverses ciutats. Tant les autoritats neerlandeses com els comerciants han reforçat les mesures de seguretat per por de disturbis i saquejos.

El ministre de l'Interior, Pieter Heerma, ha reconegut que el govern ha rebut "missatges preocupants".

Les convocatòries, difoses a través d'aplicacions com Telegram i Snapchat sota el nom de "protestes de la Generació Z", han cridat els joves a concentrar-se a ciutats com Amsterdam, la Haia, Maastricht i Eindhoven, tot i que alguns missatges han incitat a cometre actes vandàlics i saquejar botigues.

Algunes botigues de roba del centre de la Haia han començat a cobrir les portes i els aparadors amb taulons de fusta. La policia ha fet un gran desplegament al centre de la ciutat i ha detingut alguns manifestants.

Manifestació pel dret a l'habitatge a Lisboa

A Lisboa, més d'un miler de persones s'han manifestat aquest dissabte per reclamar solucions a la crisi de l'habitatge a Portugal, en una marxa que ha recorregut el centre de la capital en un ambient festiu i sense incidents.

Els manifestants han exhibit pancartes contra l'especulació immobiliària i les polítiques governamentals d'habitatge, en una mobilització a la qual s'han sumat representants i simpatitzants de formacions d'esquerra, com el Bloc d'Esquerda, Livre i el Partit Comunista Portuguès.

Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística portuguès, els preus de les cases van augmentar un 18% interanual el segon trimestre del 2026, fins a situar-se en 2.445 euros per metre quadrat.

En finalitzar la manifestació, algunes persones es van enfrontar amb la policia i es van viure moments de tensió al centre de la capital portuguesa.