Sabadell, laboratori de la gravetat zero: així són els vols parabòlics per investigar l'espai
Els astronautes dirien "nominal", però les científiques d'Hypatia han coincidit a qualificar l'èxit de la missió d'"espectacular". Us heu plantejat mai com és experimentar la gravetat zero?
Les astronautes anàlogues d'Hypatia ho han viscut en pròpia pell aquest cap de setmana a l'Aeroclub Barcelona-Sabadell. La primera a fer un vol acrobàtic, d'uns 30 minuts de durada, ha sigut l'enginyera Carlota Keimer:
És com estar en pau amb tu mateixa.
En el meu cas --permeteu-me la llicència de la primera persona-- he entrat en microgravetat fins a nou vegades. Nou paràboles amb una avioneta acrobàtica en què durant nou segons ens hem desenganxat literalment del seient.
Per fer la maniobra, l'avió apunta 45 graus cap al cel i després es deixa caure amb la força de la gravetat, de la mateixa manera que una pedra quan la llancem amb la mà. El pilot Daniel Ventura González Alonso ho compara amb l'acció de caure dins d'un ascensor: "Et notaries ingràvid, perquè cauries a la mateixa velocitat."
Dit així és poc seductor, però González Alonso, que fa molts anys que fa aquests vols amb la Universitat Politècnica de Catalunya per estudiar els efectes de la microgravetat a la salut humana, diu que la sensació és tota la contrària:
És una sensació de placidesa, perquè no notes el pes del teu cos.
I realment és així. S'ha fet curt. En total hem flotat 81 segons, en intervals de nou segons per paràbola.
Estudiar el cor i el cervell
Darrere d'aquesta experiència única hi ha ciència. Dos estudis internacionals analitzaran les conseqüències de la microgravetat en la salut humana de les Hypatia, en concret sobre el cor i el cervell.
Abans, durant i després del vol, científics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Birkbeck, de la Universitat de Londres, han monitorat les tripulants dels sis vols, que també han de dur a terme diversos experiments.
Una de les proves és un test de percepció per investigar els efectes de la microgravetat al cervell. La catedràtica en neurociència cognitiva del grup de recerca britànic, Elisa Ferré, explica l'interès de la recerca: "No tenim receptors de la gravetat, com sí que tenim receptors per percebre la llum, el tacte o qualsevol altre estímul. Així que el que fa el cervell és una integració multisensorial."
Des de la UPC han registrat l'activitat cardíaca de les voluntàries durant el vol. Entre d'altres, un rellotge intel·ligent els hi ha registrat un electrocardiograma en plena paràbola. La idea és validar un model computacional per fer prediccions de com una missió amb gravetat zero afecta la salut cardiovascular dels astronautes.
El coordinador de l'activitat, Antoni Pérez Poch, investigador a la UPC i associat a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), explica que el sistema cardiovascular es degrada en missions espacials de llarga durada: "No sabem què passa més enllà de sis mesos."
Assignatura pendent
Les Hypatia han sigut les tripulants d'aquests vols parabòlics per simular una de les poques coses que no es poden replicar en una missió anàloga, com les dues que han fet al desert de Utah, als Estats Units.
La comandant de la propera missió, Estel Blay, explica que les dades recollides als vols parabòlics es creuaran amb la missió Hypatia III en una base de l'Àrtic. Els investigadors britànics volen comparar l'impacte de dos estressors en la percepció humana, la falta de gravetat i l'aïllament, respectivament.
Només l'11% dels astronautes que han viatjat a l'espai són dones
També repetirà l'experiència a l'Àrtic l'Estela, una mascota dissenyada per Sofía Sebastián Loktieva. Aquesta nena de 9 anys ha guanyat el concurs per dissenyar l'indicador visual de gravetat zero, que ha acompanyat les Hypatia als vols parabòlics i ho tornarà a fer l'estiu del 2027 a l'Àrtic.
Una prova pilot per als peixos
L'astronauta anàloga d'Hypatia I Laia Ribas ha aprofitat els vols parabòlics per posar a punt els últims detalls del seu experiment amb peixos.
Aquesta investigadora de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha fet volar a l'avioneta larves de dues espècies de peixos per veure l'impacte de la microgravetat en el seu genoma.
Aquest és el primer pas d'un experiment que està previst que l'any que ve voli a l'Estació Espacial Internacional (EEI). L'objectiu és conèixer la viabilitat de l'aqüicultura per obtenir aliments frescos en missions de llarga durada.
