80 anys de l'alliberament de Mauthausen, camp de concentració on van morir centenars de catalans
La commemoració coincideix amb la investigació de la Fiscalia de la Memòria per esclarir les responsabilitats del règim franquista i els crims nazis
Enemics polítics i apàtrides, així van ser considerats i tractats pel règim franquista els més de 10.000 espanyols i catalans que van ser capturats i empresonats als camps d'extermini nazis.
La gran majoria van ser reclosos als camps austríacs de Mauthausen i Gusen. Dels aproximadament 7.000 que hi van arribar, més de 5.000 hi van ser assassinats després de patir treballs forçats i tortures.
El terror va durar 5 anys, des del 1940 fins al 5 de maig del 1945, el dia que els soldats de l'exèrcit dels Estats Units van alliberar els dos camps d'extermini. Aquesta setmana n'ha sigut el vuitantè aniversari i aquest diumenge se n'ha fet la commemoració oficial amb la presència dels reis d'Espanya. És la primera vegada que hi assisteix un cap d'Estat espanyol.
Els reis han encapçalat la delegació espanyola, formada també pel ministre d'Afers Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy Amador i el secretari d'estat de Memòria Democràtica, Pablo Martínez López. Els monarques han fet l'ofrena floral i s'han sentit crits a favor de la república i també visques al rei. De la mateixa manera onejaven banderes republicanes i espanyoles.
El ministre Pablo Bustinduy ha assegurat que la societat espanyola té un deute amb la "gent que va defensar la llibertat i la democràcia i la justícia a Europa contra el totalitarisme, el feixisme i el nazisme" i també ha valorat positivament la presència de Felip VI i la reina Letícia a l'homenatge.
"Qualsevol acte per part de les instàncies de l'Estat i de la societat espanyola de reconeixement a la memòria dels herois antifeixistes espanyols és positiu, encara que els familiars són els protagonistes d'aquesta commemoració."
Investigació de la Fiscalia de Memòria Democràtica
Bustinduy també ha parlat de la investigació que la Fiscalia de la Memòria ha obert fa poc per esclarir les responsabilitats i la possible existència d'una estratègia conjunta entre la dictadura franquista i el règim nazi sobre les detencions i deportacions de milers d'espanyols a camps d'extermini.
En aquest sentit, la fiscal de Memòria Democràtica, Dolores Delgado, que aquest cap de setmana també ha assistit als actes commemoratius, va fer preguntes.
"Hi va haver connivència? Hi va haver possibilitats d'evitar aquestes morts? Podrien haver tornat a Espanya? Es podien haver quedat en camps de presoners francesos que tenien condicions deplorables, però no estaven abocats a la mort?"
Delgado ho va dir durant l'acte d'homenatge que aquest dissabte va organitzar l'Associació Amical Mauthausen al camp de Gusen.
Als actes d'aquest cap de setmana també hi han participat uns 200 estudiants de secundària, entre ells, estudiants de Manresa que formen part del projecte "Manresa Mauthausen", una iniciativa de l'associació que es fa des del 2013 perquè els més joves coneguin la història dels camps d'extermini de la Segona Guerra Mundial. De fet, aquests estudiants han recalcat la necessitat de conèixer la història de l'Holocaust davant l'auge de l'extrema dreta i "l'intent de silenciar tots els que volen commemorar aquests tipus d'actes."
El president de l'Associació Amical Mauthausen, Joan Calvo, també va valorar positivament que els reis d'Espanya participessin en els actes oficials d'avui i va dir que és positiu que el cap de l'Estat "pugui conèixer els espais, que pugui conèixer el que significa Mauthausen en la història de la deportació."
Aquest diumenge els reis han escrit al llibre d'homenatges un record per "als milers d'espanyols republicans que van lluitar contra el nazisme i per la llibertat":
"Que la memòria dels crims comesos aquí i el record dels nostres compatriotes romanguin intactes per preservar la seva dignitat. I per no oblidar mai l'horror."
A l'auge de l'extrema dreta també s'hi ha referit el ministre Bustinduy, ha advertit dels "discursos reaccionaris, neofeixistes, ultranacionalistes" i ha dit que tenim "el deure de memòria, de respectar el jurament de Mauthausen i construir un món en què sigui impossible que torni a succeir el que es va viure en aquest camp."
Bustinduy també ha criticat que alguns regidors del Partit Popular i Vox s'hagin oposat en diversos municipis de l'estat a homenatjar veïns que van ser deportats, torturats i assassinats als camps d'extermini nazi.
A Mauthausen i Gusen hi van tancar 190.000 persones i unes 90.000 hi van morir.
