Dinamarca comença a reclutar dones per a la mili obligatòria en plena aposta pel rearmament
A banda de la incorporació de les dones, a partir de l'any que ve el servei militar a Dinamarca s'amplia de quatre a onze mesos
El servei militar obligatori per a les dones avança a Dinamarca. A partir d'aquest dimarts, les daneses que facin 18 anys hauran de registrar-se per ser avaluades per a un possible servei militar obligatori.
Enmig de l'augment de les preocupacions per la seguretat a Europa arran de la invasió russa d'Ucraïna, el govern danès va ampliar el servei militar obligatori de 4 a 11 mesos i el va estendre també a les dones.
Fins ara, les dones podien fer el servei militar a partir dels 18 anys presentant-se com a voluntàries. De fet, al voltant d'una quarta part dels voluntaris de l'exèrcit danès són dones.
Inicialment, aquest canvi s'havia d'implantar a partir de l'1 de gener del 2027, segons l'acord signat l'abril del 2024 per la majoria de partits danesos, però s'ha avançat.
Un exèrcit format majoritàriament per voluntaris
Segons la llei danesa, tots els homes de més de 18 anys físicament aptes poden ser cridats a fer el servei militar.
Cada any hi ha homes i dones que s'hi presenten voluntaris i la resta de places s'omplen a través d'un sistema de loteria. Aquesta loteria, que fins ara només afectava els homes, a partir d'ara també inclou les dones.
El govern danès espera que uns 4.000 joves completin el servei militar el 2026, una xifra que preveu que arribi als 6.500 l'any 2033.
La mili obligatòria, habitual als països nòrdics
La decisió danesa, anunciada l'any passat, s'emmarca en la retòrica de rearmament que viu el continent europeu. Entre els estats membres de la UE, són minoria aquells on el servei militar és obligatori. A hores d'ara, la mili és obligatòria a 9 dels 27 països de la UE, que l'any vinent seran 10 perquè també ho serà a Croàcia.
Però els països nòrdics i bàltics, els que són més a prop de Rússia, sí que és habitual que mantinguin la mili obligatòria o l'hagin recuperat, sobretot arran de l'annexió de Crimea el 2014 i la guerra iniciada el febrer del 2022.
Aposta per gastar més en defensa
Dinamarca és un dels països europeus que més aposten per augmentar la despesa en defensa, especialment des que va començar la invasió russa d'Ucraïna. Copenhaguen té previst dedicar, ja aquest any, més del 3% del PIB a defensa.
La setmana passada, en la cimera de l'OTAN a la Haia, la primera ministra, Mette Frederiksen, va criticar que Espanya es negués a incrementar fins al 5% del PIB la inversió en defensa. "No entenc el punt de vista espanyol: Europa s'ha de defensar a ella mateixa i l'OTAN s'ha de poder defensar ella mateixa", va retreure a Pedro Sánchez.
Dinamarca es convertirà, per exemple, en el primer estat europeu que posarà en marxa la producció conjunta d'armament amb Ucraïna, un acord anunciat en la cimera anual de l'OTAN.
Darrerament, també ha canviat la política de no permetre bases dels Estats Units al país, malgrat la tensió amb Washington al voltant de Groenlàndia, un territori autònom que pertany a Dinamarca.
La seguretat, prioritat de la presidència danesa de la UE
Dinamarca assumeix aquest dimarts la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. I l'assumeix, precisament, situant la seguretat i la defensa com a prioritats.
"Una Europa més forta en un món en transformació" és el lema de la presidència semestral danesa. El programa conté diverses referències a la necessitat que la Unió "es defensi a si mateixa" per convertir-se en un factor de poder global.
Entre les mesures que preveu Copenhaguen per reforçar la seguretat hi ha l'impuls del pla europeu de rearmament aprovat el mes de març, nous instruments per accedir a préstecs, augmentar la pressió sobre Rússia i la col·laboració amb la indústria militar ucraïnesa.
Mette Frederiksen ha afirmat que el més important és "rearmar Europa" i ha insistit que les altres prioritats i discussions "s'han d'emprendre després":
"Si Europa no és capaç de defensar-se a si mateixa, aleshores en algun moment s'haurà acabat la partida."
L'agenda danesa per a aquest semestre de presidència europea també inclou potenciar millores en la competitivitat, frenar la immigració irregular i avançar en l'ingrés d'Ucraïna a la UE.
