El 2050 superarem els 2 ºC d'escalfament: cal planificar l'adaptació a impactes climàtics creixents

Durant quasi quatre dècades hem intentat reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per evitar un escalfament global de 2 ºC. No ho hem aconseguit. Les emissions segueixen pujant cada any i res indica que estiguin a punt d'una forta davallada.

Les tendències actuals porten a superar aquests dos graus d'escalfament sobre el 2050. És el que conclouen tots els estudis científics de referència:  l'IPCC 2023, el Global Carbon Budget 2024 i l'UNEP 2024.

La setmana passada l'Organització Meteorològica Mundial va afegir que fins i tot podem superar puntualment els 2 ºC abans del 2030: hi ha un 1% de possibilitats.

Es considera que el sistema climàtic pot mantenir-se estable amb un escalfament global d'1,5-2,5 ºC. Més enllà l'escalfament i la pèrdua de biodiversitat es realimentarien.

Estem tocant els límits

L'adaptació als impactes climàtics només serà possible fins a cert punt, però permetria atenuar els impactes i guanyar temps, a l'espera d'esdeveniments positius, potser imprevistos.

Catalunya només genera directament un 0,1% de les emissions globals, però els impactes extrems que rebrem seran en funció de les emissions globals.

S'acosten dècades d'impactes creixents d'onades de calor, incendis, sequeres, pèrdues de biodiversitat i de collites, ventades, temporals, inundacions...

Necessitem planificar com adaptar-nos. Seguir fent les coses com sempre, amb mentalitat de dècades passades, és una pèrdua del temps disponible.

Com adaptar les infraestructures essencials

Les infraestructures essencials han de ser resilients als impactes climàtics: electricitat, aigua, telecomunicacions, mobilitat, hospitals, escoles...

Els incendis als boscos seran cada vegada més virulents i hi ha moltes urbanitzacions en zones de risc.

Els conreus han de ser més resistents a la calor i a la sequera.

Les funcions de la biodiversitat s'han de preservar, com la pol·linització i la protecció contra inundacions.

Les ciutats han de ser més fresques, amb més zones verdes i d'aigua. Ara sovint són illes de calor.

Els edificis han de ser eficients energèticament.

A la línia de costa s'han aturat les noves urbanitzacions i infraestructures, perquè cada vegada hi haurà més danys per temporals i inundacions.

El model econòmic ha de ser sostenible: agricultura, pesca, turisme...

Equitat i democràcia poden perillar per desequilibris socials. Els impactes climàtics afecten més les comunitats i les persones més vulnerables, com persones grans, infants, i poblacions empobrides.

Els plans actuals són insuficients

És un fenomen global.

A l'Índia, una anàlisi de les mesures contra la calor extrema en nou ciutats publicada al març conclou que els plans són insuficients, a curt termini i poc orientats.

A la Unió Europea, una anàlisi de més de 300 ciutats publicat a Nature a l'abril conclou que el 70% de les ciutats tenen plans d'adaptació inconsistents.

A Catalunya, hi ha un marc estratègic de referència amb mesures genèriques.

A l'àrea metropolitana de Barcelona, per a 526.000 persones "especialment vulnerables a la calor", el 2025 hi haurà 244  refugis climàtics. A Barcelona ciutat, 402 refugis, però no tots estaran oberts a l'agost.

Planificar d'acord amb la ciència i a llarg termini

L'adaptació als impactes climàtics requereix planificació a 3-4 dècades, amb fites concretes a 2-5 anys i basada en el coneixement científic.

Una planificació que ha ser monitoritzable públicament. Ha de ser un procés d'adaptació col·lectiu, amb participació de governs, empreses, agents socials i ciutadania. Només si col·lectivament comprenem què anem fent i què ens falta, podem garantir que l'adaptació es mantingui durant dècades.

"L'augment de l'escalfament global augmentarà les pèrdues i els danys, i els sistemes humans i naturals arribaran als límits. La inadaptació potser s'evitarà amb una planificació a llarg termini", apunta l'IPCC 2023

Planificar la transformació col·lectiva és el que implica la millor adaptació possible als impactes climàtics extrems que estan venint.

Fer-ho implica honestedat. Implica ajustar les expectatives i adoptar respostes pràctiques. Implica innovació tecnològica i social. Implica que les comunitats i els joves tinguin esperança creïble en el futur, encara que sigui un futur difícil.

Fer-ho és un gran repte. I com en qualsevol gran repte, caldrà no perdre de vista l'objectiu, concentrant-se en fites a curt termini i mai donar-se per vençut: sempre es pot fer alguna cosa més.

Planificar l'adaptació climàtica ha de ser prioritari en l'agenda política i social. Necessitem lideratge basat en la ciència.