El govern obre portes a la IA amb una direcció general per "fer més àgil" l'administració

La Generalitat de Catalunya vol apostar fermament per la intel·ligència artificial, una decisió que ha quedat reflectida en la creació d'una nova direcció general que promourà l'ús d'eines basades en IA dins de l'administració pública.

L'objectiu de la nova direcció general, que aprovarà aquest dimarts el govern, segons ha pogut saber TV3, serà que la utilització de sistemes d'IA i altres innovacions deixi de ser anecdòtica per passar a ser una "política de país".

La nova Direcció General d'Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l'Administració estarà operativa abans de l'estiu i s'encarregarà de "coordinar, liderar i executar l'estratègia d'innovació digital" de l'Administració.

Dependrà del Departament de Presidència, en concret, de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, un departament que fins ara ha desenvolupat la majoria dels projectes d'innovació del govern.

La direcció general de nova creació se sumarà a les dues que ja existeixen sota la mateixa secretaria: la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana i la Direcció General d'Infraestructures Digitals.

La Generalitat triplica la inversió en IA

Més enllà de les fites genèriques i les partides pressupostàries previstes, el govern ha marcat objectius quantificables que prioritzaran l'estesa de l'ús de projectes d'IA en el 100% de la plantilla i la millora de l'eficiència dels processos interns:

• Que tota la plantilla d'administració i serveis de la Generalitat de Catalunya (més de 60.000 persones) utilitzi la intel·ligència artificial en les seves tasques diàries, per augmentar-ne la productivitat, durant aquesta legislatura. 
   
• Que arrenquin 20 nous projectes innovadors per a la millora de l'eficiència i la qualitat dels serveis públics en benefici de la ciutadania, incorporant intel·ligència artificial, en el marc del Govtech Catalonia, abans que acabi l'any.
   
• Que es redissenyin 120 procediments administratius incorporant tècniques d'automatització i intel·ligència artificial, i prioritzant els més utilitzats per la ciutadania, en els pròxims 4 anys.

La direcció general que s'aprovarà dimarts ha tingut el germen en els programes pilot que els darrers mesos ha accelerat el projecte GovTech, que buscava proposar solucions a problemes de la ciutadania, o la mateixa Administració, amb innovacions tecnològiques provinents de l'ecosistema empresarial. 

El pressupost total destinat als 200 projectes d'IA que havia desenvolupat fins ara el govern ha estat d'11,5 milions d'euros, amb una mitjana de 55.000 euros per projecte, però l'aposta es va redoblar l'agost del 2024, explica el govern. 

Ara s'hi ha destinat 6,6 milions d'euros, xifra que ha suposat triplicar la inversió anual mitjana dels últims quatre anys. Això ha implicat, al mateix temps, que s'augmenti fins als 88.000 euros la mitjana per projecte, un 60% més. 

De tots els projectes completats fins al moment, 100 ja han donat lloc a "una solució implementable" i la meitat ja s'utilitzen activament, tot i que "amb un abast limitat", segons dades de la Generalitat. 

El govern pretén que, amb l'ajuda de la nova direcció general, aquestes innovacions deixin de ser solucions aïllades que funcionen en departaments concrets i puguin escalar transversalment, és a dir: estendre's fàcilment a altres àrees, tràmits o reptes de l'Administració.

Un exemple: gestió de curses de muntanya

Un dels primers exemples de l'ús de la IA a l'administració és una aplicació que ja s'està provant i que permetrà gestionar els permisos de les curses de muntanya.

Cada any es demanen un miler de permisos per aquesta mena de curses. Per rebre'l, cal un informe mediambiental, que valoren aquí, al Departament de Territori. Els tècnics triguen una mitjana de quatre hores a resoldre la petició. Amb aquesta nova eina, en seran dues, la meitat.

Com funciona? Amb el traçat de la cursa que es proposa, la intel·ligència artificial creua els mapes i la normativa --milers de dades-- i orienta els tècnics per decidir si es dona el permís o no, o si s'hi proposa una alternativa. 

El que ara es prova a les curses de muntanya, a l'estiu servirà per a tots els informes mediambientals --15.000 anuals-- i, aviat, per a altres àrees del govern, com podria ser la gestió del patrimoni.

IA en drons, policia i sentències judicials

La IA generativa, capaç de generar text, imatges i sons de manera automàtica, està augmentant el protagonisme en la majoria dels projectes desenvolupats pel govern. 

Seguint la tendència que ja existeix en el sector, el govern assegura que els models d'IA generativa s'han aplicat en 85 dels projectes (més del 40% del total), després d'un increment molt destacat dels darrers dos anys, i actualment s'apliquen en més del 80% dels projectes en curs. 

Entre els projectes amb IA que el govern ha volgut posar d'exemple hi ha l'AI4Justice, una eina que ajuda en la redacció de sentències judicials; models d'IA que analitzen les imatges captades per drons per controlar la població de conills en zones agrícoles, un avatar virtual d'agent de policia, amb el nom de MIA, que pot atendre i redactar denúncies mantenint una conversa natural amb els denunciants, una petita prova per realitzar traduccions automàtiques a les Oficines d'Atenció Ciutadana, i un assistent web per fer tràmits digitals. 

L'objectiu de la nova direcció general per promoure la IA serà augmentar el nombre d'aquesta mena de projectes, la quantitat invertida i el seu abast, amb la prioritat de fer escalables les solucions, potenciar l'ús de dades i tecnologies disruptives i la voluntat d'afectar tota l'administració, de manera estructural i transversal a tots els departaments.

El govern assegura, a més, que el nou òrgan treballarà per promoure l'ús ètic, responsable i segur dels sistemes d'IA, amb l'objectiu final que millorin la qualitat dels serveis públics.