El TC avala que el català no sigui un requisit per treballar de sanitari a les Balears

El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs presentat per més de 50 diputats de PSOE i Sumar contra l'eliminació del requisit del català per treballar com a sanitari a les Balears. En el recurs, els diputats al·legaven que el text vulnerava els articles 86 de la Constitució i 49 de l'Estatut d'Autonomia.

En una sentència d'aquest divendres, el ple del tribunal de garanties argumenta que el decret llei aprovat pel Govern Balear l'agost de 2023, sobre el qual es va interposar el requeriment, ja no és objecte de recurs, perquè va quedar derogat per la llei autonòmica de simplificació administrativa aprovada a finals de l'any passat. 

A més, rebutja la resta d'al·legacions formulades per PSOE i Sumar en el seu recurs d'inconstitucionalitat, com l'ús fraudulent de la figura del decret llei per part de l'executiu. "El Govern Balear ha ofert una justificació explícita i raonada per a la seva reacció legislativa d'urgència. El dèficit de metges a la sanitat pública autonòmica que motiva la reforma està justificat i basat en xifres concretes preses de fonts oficials, en particular, de l'informe del Ministeri de Sanitat del 2022", diu la sentència del TC. 

El dèficit de sanitaris i la seva fidelització en la sanitat pública balear van ser els arguments utilitzats pel govern de Marga Prohens per suspendre el requisit del català i considerar-lo només un mèrit, en una de les seves primeres mesures de la legislatura després de l'acord entre PP i Vox. 

A més, el Constitucional recorda que la norma anterior al decret llei recorregut "reconeixia expressament (...) la possibilitat excepcional d'eximir dels requisits de coneixement de la llengua catalana (...)" en casos de "manca o insuficiència de professionals'" sanitaris. 

No es viola el dret dels ciutadans, segons el TC

El TC també argumenta que l'opció de no exigir el català va ser "reiteradament utilitzada (...) mitjançant successius informes del servei de salut autonòmic" entre els anys 2021 i 2023, mentre governava el PSOE de Francina Armengol amb el suport d'Unides Podem i Més per Mallorca. "No és irraonable que el govern i el Parlament autonòmics confiïn en aquesta modificació normativa per a la 'captació i fidelització dels professionals mèdics' i la reducció de les llistes d'espera", argumenta el ple. 

En relació amb l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia, la sentència del TC assenyala que el decret llei no regula de forma general el règim de la cooficialitat lingüística o el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'administració en qualsevol de les dues llengües cooficials de la comunitat autònoma. Així, el tribunal desestima l'argument que el decret llei viola el dret de fer servir el català en considerar que es tracta d'una regulació "només parcial" per a un "servei concret". 

El recurs d'inconstitucionalitat de PSOE i Sumar --la llista del qual a les Balears va encapçalar Més per Mallorca--, promogut per l'Obra Cultural Balear (OCB), va ser admès a tràmit pel Tribunal de Garanties el gener del 2024, quan el decret llei encara seguia en vigor. 

En vista de la derogació de la norma mitjançant la llei de simplificació, el gener passat l'OCB va impulsar un nou recurs contra l'eliminació del requisit del català en la sanitat pública balear.