El Tibet es prepara per a un dalai-lama nascut fora de l'altiplà

Tenzin Gyatzo tenia 24 anys quan va fugir del Tibet. Va travessar l'Himàlaia per refugiar-se a la ciutat índia de Dharamshala.

És encara al seu exili a l'hora de fer 90 anys. Són nou dècades en les quals no s'ha designat un successor i, tot i que els seguidors més fidels i entusiastes del dalai-lama asseguren que viurà almenys 110 anys, l'edat obliga a abordar qui el substituirà.

Tant de temps sense successió i l'edat avançada de Tenzin Gyatso, tot plegat combinat amb l'exili i la repressió xinesa a l'interior, feia pensar que potser s'optaria per una nova representativitat. O potser també una designació del successor en vida. 

O, en definitiva, a afrontar la possibilitat que Tenzin Gyatzo fos l'últim cap espiritual del Tibet seguint una tradició iniciada el segle XVI, la successió per reencarnació. 

Però lluny de tot això, el dalai-lama ha obert la conferència religiosa tibetana de tres dies a Dharamshala amb una al·locució en vídeo. 

Davant els lames més alts i els rimpoche --terme utilitzat per als reencarnats, els notables o els mestres del Dharma-- el dalai-lama ha proclamat que la institució que ell representa es perpetua i que l'oficina que té cura dels seus afers és la instància que ha de decidir sobre la reencarnació després de la seva mort. 

El dalai-lama acabava la seva al·locució amb aquestes paraules: 

"Reitero que la fundació Gaden Phodrang --l'oficina d'afers del dalai-lama-- és l'única institució amb autoritat per identificar la futura reencarnació. Ningú més té cap autoritat per interferir en aquest afer."

Missatge adreçat a la Xina

Paraules, en particular l'última frase, adreçades a Pequín, que diu que el pròxim dalai-lama s'ha de designar a la Xina i amb l'aprovació del govern. 

Malgrat haver estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1989, el dalai-lama, per Pequín, és un separatista dedicat a activitats antixineses. 

Poca estona després del discurs del dalai-lama, la portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers xinès, Mao Ning, compareixia en la cita diària amb els mitjans de comunicació. 

"La reencarnació del dalai-lama s'ha de fer segons el principi de la recerca dins del mateix país, el sorteig de l'urna daurada i l'aprovació del govern central, seguint els rituals religiosos, els costums històrics i les lleis nacionals." 

I si Pequín diu que el quinzè dalai-lama ha de sorgir de territori xinès, Tenzin Gyatzo manté que, necessàriament, trobant-se ell com a asilat polític a l'estranger, la reencarnació sorgirà fora de la Xina. També urgeix al poble tibetà a no reconèixer cap autoritat espiritual designada pel govern xinès. 

Els seus col·laboradors posen en evidència la contradicció d'un estat aconfessional interferint en la designació d'autoritats religioses. 

Per al Partit Comunista Xinès, el control del Tibet és una línia vermella, com el del Xinjiang o la reunificació de Taiwan. Són pilars del nacionalisme xinès reforçat sota Xi Jinping aprofitant l'orgull recuperat pel poble xinès després del desenvolupament econòmic exponencial que ha dut la República Popular a rivalitzar amb els Estats Units. 

Sobre la base del marxisme-leninisme i el maoisme, Pequín va més enllà combinant el comunisme amb el nacionalisme per considerar tota opinió dissident com a antixinesa, com a Hong Kong, a Macau, al Tibet o a tota la República Popular. 

Tenzin Gyatso va néixer fa noranta anys al Tibet, quan l'altiplà era en certa manera independent de facto. Mort l'imperi Qing, eren els temps de la República de la Xina, sota el govern del Partit Nacionalista, el Kuomintang, que va perdre la guerra civil. 

El vencedor, Mao Tse-tung, va desplegar l'Exèrcit Popular d'Alliberament al Tibet el 1950. El dalai-lama va pactar amb el Gran Timoner una autonomia, però va fugir a l'exili el 1959, després d'un aixecament frustrat contra la progressiva imposició de la realitat maoista. 

Desenvolupament i assimilació

Amb les reformes capitalistes Pequín va enviar al Tibet milions de xinesos hans, l'ètnia àmpliament majoritària. 

Els nous colons tenien avantatges i la població local s'ha revoltat contra aquests privilegis, en particular el 2008, en un esclat de violència contra els negocis regentats per hans. 

No sempre ha estat una estratègia prou consolidada la de mantenir els hans al Tibet. Durant la pandèmia, amb la imposició dels confinaments i les quarantenes com a qualsevol altra part del territori de la República Popular, no van ser els tibetans els que van sortir al carrer a protestar, sinó els ciutadans d'ètnia han. Reclamaven poder tornar a les seves províncies d'origen. 

Però en qualsevol cas, els últims anys, aprofitant múltiples plans de desenvolupament, la uniformització social i administrativa està esborrant a poc a poc la identitat tibetana. De fet, la paraula Tibet ja no s'utilitza en el dia a dia xinès; s'imposa, fins i tot en la documentació de cara a l'estranger el nom en mandarí, Xizang. 

L'ascens de la Xina com a superpotència està posant les coses cada dia més difícils a l'exili tibetà, malgrat els suports internacionals de figures populars com l'actor nord-americà Richard Gere. 

De fet, en la nova Xina nacionalista de Xi Jinping, com més suports per part de governs o personalitats occidentals, més ràpid sorgeix l'acusació de traïció, de "connivència amb forces estrangeres" o de posar en perill la seguretat nacional. Les penes van des de pocs anys a cadena perpètua o fins i tot la pena de mort, tot decidit sense separació de poders, sense una justícia independent. 

Els contenciosos amb les autoritats tibetanes a l'exili no són per a la Xina res a sotmetre a la justícia, sinó una causa política, i com a tal, els tibetans saben des de fa temps com la gestiona el règim xinès. 

El 1995, concretament el 17 de maig, desapareixia la reencarnació del panchen-lama, la segona autoritat espiritual més important del budisme tibetà, un nen de 6 anys. També la seva família. No se sap on són des de fa 30 anys. 

I si res ni ningú ha pogut forçar aleshores ni ara el respecte pels drets humans a la Xina, la creixent dinàmica bel·licista i d'enfrontament entre blocs no està afavorint una moderació del règim xinès. 

Però els tibetans no es rendiran. Els impulsa la fe i potser serà més forta que la fe que mou els 100 milions de membres del Partit Comunista Xinès. El temps, menys impacient a Orient, ho dirà.