Els 21.289 habitatges públics anunciats pel govern, comarca a comarca: xifres de solars i pisos

La primera convocatòria per a la creació d'una reserva pública de solars ha finalitzat amb la cessió de 666 solars per part de 226 ajuntaments per construir-hi 21.289 habitatges de protecció oficial.

Aquesta xifra suposaria acostar-se a la meitat dels 50.000 habitatges públics promesos fins al 2030 pel govern en un context de crisi de l'habitatge. 

Així ho va anunciar aquest dimecres el president de la Generalitat, Salvador Illa, i ho ha ratificat aquest dijous la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

En roda de premsa a Granollers, la consellera ha subratllat que s'han aconseguit solars a la majoria de comarques catalanes, "cosa que garanteix l'equilibri territorial", i que gairebé la meitat, 308, estan ubicats en "zones de demanda tensa d'habitatge".

En la seva compareixença, Sílvia Paneque ha anunciat que l'Institut Català de Finances ja ha activat el finançament per construir els habitatges i que els promotors que tinguin la documentació a punt ja podran accedir-hi a partir del mes de juny.

Paneque també ha detallat que fins al mes de setembre es treballarà amb els ajuntaments per activar els 490 solars que encara no tenen promotor.

Catalunya es troba a la cua en habitatge públic a Europa. Suposa el 2,5% del total d'habitatges, mentre que als Països Baixos, per exemple, aquest percentatge és del 30%.

Distribució territorial de solars i habitatges

Tot i que la pràctica totalitat de les comarques catalanes se'n veuran beneficiades --excepte el Pla de l'Estany, on de moment no se n'ha mobilitzat cap--, el Registre de Solars del Pla 50.000 només afecta, de moment, 226 municipis dels 947 que té Catalunya. En aquests 226 municipis hi viuen prop de 6,5 milions de persones, el 80% de la població total de Catalunya.  

Segons dades oficials de la Generalitat de Catalunya, així es distribueixen en l'àmbit comarcal els solars i els habitatges, després de la primera convocatòria per crear una reserva pública de solars:

Àmbit Metropolità de Barcelona

A l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha prevista la construcció d'11.552 habitatges públics en 269 solars, una mica més de la meitat dels 21.289 anunciats pel govern.

Per comarques, la distribució és aquesta:

• El Barcelonès compta amb 76 solars per construir-hi 4.150 habitatges
• El Vallès Occidental disposa de 69 solars on hi ha projectats 2.413 habitatges
• El  Baix Llobregat té 63 solars on es construiran 3.171 habitatges
• El Vallès Oriental compta amb 33 solars per construir-hi 1.145 habitatges
• El Maresme té un parc de 28 que han de permetre la construcció de 673 habitatges públics

Àmbit del Camp de Tarragona

A la regió del Camp de Tarragona hi ha prevista la construcció de 1.942 habitatges públics en 66 solars.

Per comarques, es reparteixen així: 

• El Tarragonès disposa de 34 solars per edificar-hi 1.229 habitatges
• El Baix Camp té 18 solars per construir-hi 580 habitatges
• L'Alt Camp compta amb 7 parcel·les per fer-hi 73 habitatges
• El Priorat té un parc de 4 solars on hi ha projectats 28 habitatges
• La Conca de Barberà té 3 solars que han de permetre la construcció de 32 habitatges

Àmbit funcional de Ponent

A Ponent hi ha projectada la construcció de 1.008 habitatges de protecció oficial en 40 solars.

Per comarques, són els següents:

• El Segrià té 16 solars per construir-hi 535 habitatges
• L'Urgell compta amb un parc de 6 solars on hi ha projectats 144 habitatges
• La Segarra disposa de 6 solars per edificar-hi 96 habitatges
• La Noguera compta amb 6 parcel·les on hi ha prevista la construcció de 65 habitatges
• Les Garrigues té 5 solars per construir-hi 146 habitatges
• El Pla d'Urgell disposa d'un únic solar on hi ha previstos 22 habitatges

Àmbit de les comarques de Girona

En aquesta àmplia regió gironina hi ha prevista la construcció de 2.857 habitatges públics en 108 solars.

Per comarques, aquest és el recompte:

• El Gironès disposa de 25 solars per construir-hi 813 habitatges
• El Baix Empordà compta amb 24 solars per fer-hi 474 habitatges
• L'Alt Empordà té 21 solars on hi ha previstos 497 habitatges
• La Selva té un parc de 19 parcel·les per construir-hi 747 habitatges
• El Ripollès disposa de 16 solars per fer-hi 238 habitatges
• La Garrotxa compta amb 3 solars on hi ha projectats 88 habitatges

Àmbit de les comarques centrals

A la Catalunya Central hi ha projectada la construcció de 1.134 habitatges de protecció en els 61 solars oferts pels consistoris municipals.

Per comarques, es reparteixen d'aquesta manera: 

• El Bages compta 27 solars per construir-hi 565 habitatges
• Osona té 21 solars per edificar-hi 279 habitatges
• El Berguedà disposa d'un parc de 6 solars on hi ha prevista la construcció de 156 habitatges
• El Solsonès té 3 solars per fer-hi 99 habitatges
• El Lluçanès també compta amb 3 solars per construir-hi 31 solars
• El Moianès compta amb un únic solar on hi ha prevista la construcció de 4 habitatges

Àmbit de les Terres de l'Ebre

A la regió ebrenca hi ha prevista la construcció de 511 habitatges públics en 40 solars.

Per comarques, la distribució és la següent:

• La Ribera d'Ebre disposa de 15 solars per construir-hi 216 habitatges
• El Baix Ebre compta amb 13 parcel·les per edificar-hi 126 habitatges
• El Montsià té 11 solars on hi ha previstos 168 habitatges
• La Terra Alta disposa d'un únic solar on hi ha projectat un sol habitatge

Àmbit funcional del Penedès

En aquesta regió hi ha projectada la construcció de 1.732 habitatges de protecció en els 60 solars oferts pels consistoris municipals.

Per comarques, queden així:

• El Baix Penedès compta amb 20 solars per construir-hi 466 habitatges
• L'Alt Penedès disposa de 15 solars per fer-hi 574 habitatges
• El Garraf té 13 solars on hi ha prevista la construcció de 485 habitatges
• L'Anoia compta amb 12 solars per edificar-hi 207 habitatges

Alt Pirineu i Aran

A la regió pirinenca hi ha prevista la construcció de 553 habitatges de protecció en 22 solars.

Per comarques, es concreten així:

• La Cerdanya disposa d'un parc d'11 solars per construir-hi 251 habitatges
• El Pallars Sobirà compta amb 5 solars on hi ha prevista la construcció de 56 habitatges
• L'Alta Ribagorça té 2 solars per fer-hi 87 habitatges
• El Pallars Jussà té 2 parcel·les on hi ha previstos 52 habitatges
• La Vall d'Aran hi ha disponible un solar on s'edificaran 53 habitatges

El sorteig dels habitatges protegits de Glòries, el 15 de maig

El dijous 15 de maig a les 12.00 --podrà seguir-se en directe per streaming-- tindrà lloc el sorteig dels 238 habitatges protegits de la promoció pública Illa Glòries entre les 11.243 persones registrades.  

D'aquests 238 pisos, on es calcula que viuran entorn de 800 persones, 72 s'adjudicaran en règim de lloguer assequible, 16 en règim de lloguer social i 113 en règim de dret de superfície, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona. Els 37 habitatges restants es destinaran a 35 persones afectades per un procés d'expropiació urbanística i a 5 persones sota el paraigua de la Mesa d'Emergències.

De les 11.243 unitats de convivència participants en el sorteig, 2.924 ho fan per als habitatges en règim de lloguer assequible, 6.047 per als pisos en règim de lloguer social i 2.272 per les de dret de superfície.

La manca històrica d'habitatge protegit

Catalunya i Espanya es troben a la cua europea en habitatge de protecció social. Aquí només suposen el 2,5% respecte del total de llars.

Un percentatge lluny del dels Països Baixos o Àustria, on oscil·la entre el 30% i el 24%, respectivament. El Regne Unit o França multipliquen per set el nostre nivell, mentre que per sota d'Espanya i Catalunya només trobem Portugal, Grècia i diversos països de l'Europa de l'Est.

Durant anys la normativa ha jugat en contra del parc públic d'habitatges, perquè aquest tipus de pisos perdien la qualificació --normalment al cap de 25 anys-- i passaven al mercat lliure.

Es calcula que 9 de cada 10 habitatges de protecció oficial s'han perdut. Una tendència que continuarà amb aquells construïts o aprovats abans del decret llei del 2019, que determina que, a partir de llavors, si es tornen a vendre no podran augmentar el seu preu més enllà de l'IPC. L'actual legislació intenta, doncs, revertir el problema.    

El Pla Territorial Sectorial d'Habitatges ja estableix que d'aquí a 20 anys els municipis en àrees de demanda residencial forta i acreditada de Catalunya hauran de disposar d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte al total d'habitatges principals existents als municipis. Respecte als habitatges de lloguer assequible, s'haurà d'incrementar fins a arribar al 9%. Percentatges similars als que existeixen avui a Europa.

Una altra política és la del dret de tanteig i retracte de l'administració, un mecanisme que s'utilitza des del 2015 i que estarà vigent, si no hi ha pròrroga, fins al 2027.

Aquesta eina situa l'administració en una posició preferent per adquirir habitatges afectats per una execució hipotecària al davant de qualsevol altre interessat. Així, ja se n'han aconseguit uns 5.000.