Els equilibris de Putin a la guerra entre Israel i l'Iran: què hi guanya i què hi pot perdre

Des del principi de la guerra d'Ucraïna, l'Iran ha subministrat a Rússia milers de drons shaheds. Fa només cinc mesos, al gener, tots dos països van signar el Tractat d'Associació Estratègica Integrat.

No incloïa cap clàusula que els obligués a ajudar-se militarment en cas d'agressió, només el veto a subministrar armes als enemics de l'altre, però va servir per escenificar la seva aliança antioccidental. El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va assegurar que servia per enfortir una "cooperació més estreta en defensa i seguretat".

Ara bé, quan l'Iran ha entrat en guerra amb Israel, Moscou s'ha limitat a condemnar de paraula els atacs israelians i a postular-se com a mediador, com una mena d'àrbitre neutral que pot contribuir a resoldre el conflicte. Ho explica a 3Cat l'expert en seguretat energètica i professor a la Universitat de Finances del govern de la Federació Russa Ígor Iuixkov:

"Per a nosaltres, val més mantenir aquestes tensions durant molt de temps; aquest intercanvi d'atacs, aquesta espècie de guerra de desgast. Per això Rússia actua com una mena d'intermediari. Deixem que negociïn i que la guerra s'allargui. Pot semblar cínic, però és el que beneficia Rússia".

Rússia obté beneficis de la guerra a l'Orient Mitjà

Al Kremlin li resulta rendible el conflicte entre Israel i l'Iran a curt termini. En primer lloc, perquè una altra guerra ha acaparat el focus mediàtic internacional i ha distret Occident d'Ucraïna. Washington ja ha desviat ajuda militar: ha redirigit 20.000 míssils antidrons destinats a Kíiv a reforçar les defenses israelianes. I se sent menys amenaçat per noves sancions.

El professor i president de l'Institut d'Estudis Orientals de Rússia, Vitali Naümkin, creu que per als Estats Units Ucraïna ja no és cap prioritat:

"Als mitjans de comunicació nord-americans ja no hi ha la paraula 'Ucraïna'. Tothom se n'ha oblidat de seguida. Només es parla de l'Orient Mitjà perquè allà hi ha els interessos vitals per a Occident i, sobretot, per als Estats Units".

Aquesta ha estat la gran esperança de Putin els últims mesos: que Trump perdi interès en Ucraïna, entengui que no és la seva guerra i, per tant, deixi de donar-li suport militar perquè Rússia tingui via lliure per guanyar la guerra.

En segon lloc, Rússia també està traient rèdit de l'augment dels preus mundials del petroli. Quan Israel va començar els atacs a l'Iran, el preu del petroli va pujar 10 dòlars el barril: el Brent va passar dels 65 dòlars als 75. Segons Iúixkov, això fa que s'omplin inesperadament les arques russes:

"Això beneficia Rússia. Rebem ingressos pressupostaris addicionals i les empreses russes guanyen diners. A més, hi ha un cert potencial per a un creixement més gran perquè Israel pot atacar instal·lacions petrolíferes iranianes".

Els experts russos dibuixen un escenari encara més beneficiós per als seus negocis energètics: que l'Iran, en una situació extrema, tanqui l'estret d'Ormuz, per on circula el 30% del subministrament mundial de gas natural liquat i el 20% del petroli mundial provinent de l'Aràbia Saudita, l'Iraq i Kuwait. 

Això podria disparar els preus del petroli per sobre els 130 dòlars per barril, tot i que el consum se'n ressentiria perquè menys compradors podrien assumir aquestes tarifes. 

 Rússia en pot sortir escaldada a llarg termini

Ara bé, a la llarga Rússia tem dos escenaris oposats que perjudicarien la posició del Kremlin.

El primer, que els Estats Units aconsegueixin que Teheran renunciï al seu programa nuclear a canvi d'aixecar-li les sancions. Aleshores, companyies petrolieres occidentals podrien aterrar a l'Iran amb noves tecnologies que farien augmentar la producció del petroli iranià i seria més competitiu davant el rus.

El segon escenari és que Israel aconsegueixi fer caure el règim dels aiatol·làs, sobretot perquè és pràcticament l'únic aliat del Kremlin a l'Orient Mitjà, després que els últims mesos ja hagi perdut com a soci Baixar al-Assad després del seu derrocament a Síria. Tampoc llavors Putin va ser capaç d'assistir-lo militarment durant l'aixecament rebel. L'únic gest va ser donar-li asil a Moscou.

Ara bé, segons el professor Naümkin una caiguda del règim iranià només es produiria si hi hagués una oposició fortament estructurada a dins, i "comptar ara amb l'oposició iraniana és un escenari poc raonable". A més, apunta que una agressió externa tan ferotge com la que està perpetrant Israel pot provocar l'efecte contrari en l'àmbit intern: crear més cohesió social i tancar files amb les autoritats.