Junqueras reclama que el Congrés porti l'operació Catalunya a la Fiscalia: "En tenen el deure"

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha demanat que les conclusions de la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats sobre l'operació Catalunya es portin a la Justícia. Junqueras ha dit que la mesa de la comissió -on hi ha majoria de PSOE i Sumar- té el "deure moral i polític" de dur a la Fiscalia "les evidències que s'han aportat i les mentides que s'han pronunciat" en les sessions de la comissió, que ha assenyalat que "són moltes". 

El diputat de Junts Josep Pagès li ha respost que tant republicans com juntaires ja ho tenen previst i que ho han comentat amb el president de la comissió, el socialista Arnau Ramírez.

Junqueras ha comparegut aquest dilluns a la tarda a la comissió. Ja en la primera intervenció, en resposta a les preguntes del diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, Junqueras ha afirmat que està convençut que els responsables del govern espanyol i del PP d'aquells anys van actuar "amb entusiasme" -un "mal entès entusiasme patriòtic", ha matisat- en l'operació Catalunya amb l'objectiu de perseguir l'independentisme català:

"Es van violentar sistemàticament els principis generals del dret i les bones pràctiques de qualsevol democràcia."

En una sessió amb diverses intervencions en llengua catalana, el president d'Esquerra també ha reivindicat la tasca del partit durant el procés sobiranista i ha atribuït els intents de trobar acusacions contra ell i contra ERC perquè n'era "una peça clau":

"Malgrat els esforços que van fer, mai no van trobar res."

"Eines no democràtiques i contra l'estat de dret"

Junqueras ha afirmat que la lluita del govern Rajoy contra l'independentisme català es va basar en "eines no democràtiques i contra l'estat de dret", entre els quals ha citat l'espionatge amb Pegasus a persones independentistes:

"És evident que, quan ho han cregut necessari, no han dubtat a saltar-se els procediments democràtics."

El president d'ERC també ha situat entre aquests mètodes les condemnes d'inhabilitació en el judici del procés, que el Tribunal Suprem es nega a anul·lar malgrat l'aprovació de la llei d'amnistia. En aquest sentit, ha proclamat que "no van aconseguir guanyar-nos a les urnes" i, per aquest motiu, es van prendre mesures com l'empresonament i la inhabilitació de dirigents sobiranistes:

"Les democràcies no empresonen els rivals polítics."

Junqueras ha apuntat que els que van impulsar l'operació Catalunya "no dubtarien a utilitzar els mateixos procediments il·legals" contra altra gent. "Molts d'aquells a qui vam advertir i van creure que no els passaria, han constatat que els passava", ha insistit:

"I no em refereixo només a Podem, Sumar o el PSOE, sinó també a gent del PP que ha estat espiada pel seu propi partit". 

Classes a Bárcenas i Rato a la presó

Durant la intervenció a la comissió d'investigació, Junqueras ha donat diversos detalls sobre els quatre anys que va passar empresonat i la seva etapa com a vicepresident de la Generalitat, durant el procés sobiranista.

El líder republicà ha insistit que no es va invertir "ni un cèntim d'euro públic" en el referèndum de l'1 d'octubre, per la qual cosa ha descrit com un "absurd infinit" la condemna que va rebre per malversació:

"No ho podien sostenir i, al final, es van inventar un delicte nou: el de malversació per pensament. Sabem que no ho van fer, però com que van pensar fer-ho, els condemnem igualment."

El president d'ERC ha revelat, per exemple, que quan estava empresonat en centres penitenciaris de Madrid va fer classes a exdirigents del PP, com Luis Bárcenas o Rodrigo Rato.

Responent a preguntes del republicà Gabriel Rufián, Junqueras ha dit que la presó ha estat "un bon lloc per conèixer persones del PP", a qui ha definit com els "més innocents" i "gent encantadora, amable".

L'exvicepresident de la Generalitat també ha explicat que no li van permetre fer classes de matemàtiques, ni d'història o filosofia.

Sobre l'estada a presons de Madrid, Junqueras ha assegurat que no els posaven la calefacció en ple hivern i que l'aigua de la cel·la estava glaçada. "No era necessari en un estat democràtic", ha conclòs.

El moment de més tensió de la sessió han estat la intervenció del diputat de l'extrema dreta Vox Ignacio Gil Lázaro, que ha invertit pràcticament tot el temps en un discurs en què ha insistit en diverses ocasions que no volia "dialogar" amb Junqueras i ha atacat el president d'ERC, els partits independentistes, Pedro Sánchez, els indults als presos sobiranistes i la mateixa existència de la comissió d'investigació.

També hi ha hagut tensió durant el torn del diputat del PSOE Manuel Arribas, a qui el popular Rafael Hernando ha interromput diverses vegades. Finalment, el president de la comissió ha cridat a l'ordre el diputat del PP. Al cap d'uns minuts, Hernando ha tornat a protagonitzar alguns moments de crispació en l'última intervenció de Junqueras, a qui ha interromput.

En canvi, la cordialitat ha regnat en la majoria de les intervencions de Junqueras, especialment amb Rufián, que l'ha tutejat, i també amb Gerardo Pisarello, Pagès i Iñarritu.

Junqueras: "La Fiscalia hauria d'actuar d'ofici"

A dos quarts de dues, abans d'intervenir a la comissió d'investigació, Junqueras ha fet declaracions davant dels mitjans per reclamar de nou que la justícia investigui l'Estat per "atemptar sistemàticament contra la democràcia".

"El fet que el ministre Jorge Fernández Díaz doni instruccions a un jutge sobre com inventar proves perquè no les troba hauria d'obligar la Fiscalia a actuar d'ofici", ha dit, en declaracions a mitjans.

El líder republicà assegura que tant els governs del PP i com del PSOE "han desconegut sistemàticament tots els criteris establerts de la Comissió de Venècia sobre l'espionatge": "Estem acostumats al fet que el PSOE, en l'àmbit de l'espionatge i en l'àmbit de les filtracions policials, segueixi actuant sovint al marge dels criteris democràtics", ha dit, amb relació als espionatges amb el programa Pegasus i les infiltracions policials al moviment independentista i a altres moviments socials catalans.

El líder d'ERC, que va exercir com a vicepresident de Carles Puigdemont entre gener del 2016 i octubre del 2017, i va ser condemnat pel procés, ja s'havia queixat en les últimes setmanes que la justícia no hagi investigat les clavegueres de l'Estat malgrat els àudios difosos últimament en els quals l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal parlava amb l'excomissari José Manuel Villarejo sobre l'operació Catalunya.

Trias exigeix disculpes: "Que els faci vergonya"

Aquest matí ha declarat l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que ha exigit "disculpes" als grups polítics que van utilitzar "informacions falses" contra ell.

Durant la seva compareixença a la comissió, l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha dit que "dona l'oportunitat a alguns grups que es disculpin" per les informacions falses publicades contra ell durant el procés independentista.

Trias ha assenyalat el diari El Mundo, que el 2014 va publicar un informe policial on s'assegurava que l'exalcalde tenia gairebé 13 milions d'euros en un banc suís, una informació que va aconseguir desmentir: "Aquesta gent s'equivoca i els importa un rave equivocar-se", ha etzibat.

També ha assenyalat el PP, a qui acusa d'estar al darrere d'aquestes filtracions, però també els Comuns i l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per haver fet "una mala utilització d'una informació que és falsa": "Ni m'ha demanat disculpes El Mundo, ni m'ha demanat disculpes el PP, ni m'han demanat disculpes altres partits polítics com els Comuns."

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal

Durant la compareixença a la comissió d'investigació del Congrés, l'expresident Artur Mas va anunciar una querella contra els responsables de l'operació. Va ser després d'haver sabut que havia estat espiat amb Pegasus durant cinc anys, mentre era president. Després va concretar que anava dirigida contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, i exdirigents de la policia i del Centre Nacional d'Intel·ligència. 

Tant Cospedal com el mateix Mariano Rajoy, igual com han fet altres exalts càrrecs del PP, han negat l'existència de l'operació Catalunya i d'una "policia patriòtica". També ho ha fet aquest matí el representant del grup popular a la comissió, Nacho Martín Blanco, durant la compareixença de Trias: "Jo no em sento cridat a demanar-li disculpes".