Per què és important l'estret d'Ormuz, pas estratègic del petroli que l'Iran amenaça de tancar

L'Iran anuncia "represàlies eternes" per l'atac dels Estats Units contra instal·lacions nuclears iranianes d'aquest diumenge. 

La gran pregunta és quina represàlia llançarà l'Iran contra els Estats Units. Un dels escenaris possibles és que Teheran bombardegi bases americanes a Kuwait, Bahrain o els Emirats Àrabs o que continuï disparant míssils contra Israel. 

L'altra opció seria posar contra les cordes l'economia mundial pressionant sobre el preu dels combustibles.

L'Assemblea Consultiva Islàmica, el Parlament iranià, ha votat a favor de tancar l'estret d'Ormuz. La decisió final, però, la prendrà el Consell Suprem i, en darrer terme, el líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei.

Per què la primera reacció de Teheran després de l'atac directe contra el seu territori passa per bloquejar aquest braç de mar que separa l'Iran de la costa sud dels Emirats Àrabs, el Sultanat d'Oman?

Ubicat entre el golf Pèrsic i el golf d'Oman, l'estret d'Ormuz és un punt neuràlgic del comerç i l'economia mundial. Per aquí hi transiten petroliers i vaixells de càrrega que transporten fins a 20,8 milions de barrils de petroli i altres combustibles cada dia.

Ormuz és la principal ruta d'exportació de cru i de gas de l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, l'Iraq, Kuwait i del mateix Iran cap al mercat asiàtic. Tancar l'estret suposaria bloquejar el 20% de la producció mundial de petroli i gas liquat. 

Els analistes consideren que si es tanca l'estret d'Ormuz, la conseqüència directa i més evident serà un increment exponencial del preu del petroli, que pot superar a curt termini els 100 dòlars per barril. El preu del barril de cru Brent cotitzava divendres a 75 dòlars, 7 dòlars més que ara fa un mes.

Un bloqueig marítim d'una cinquena part de la producció mundial de petroli que s'afegiria a una més que previsible interrupció del subministrament de petroli iranià. Teheran extreu 3,3 milions de barrils de cru cada dia, dels quals n'exporta gairebé la meitat. 

Les previsions més pessimistes, comptant que l'estret estigui bloquejat fins a finals d'any, auguren un rècord històric que superi els 150 dòlars per barril del 2008.

Des de l'Associació d'Assessors Financers, l'economista Josep Soler assegura que això tindria conseqüències molt negatives per a l'economia global que acabarien afectant la butxaca dels ciutadans:

"Si es bloquegés encara que fos parcialment l'estret d'Ormuz, segur que hi hauria restriccions en l'oferta de petroli i això tindria altres implicacions, com la caiguda de les borses, un augment del deute públic i tot tipus d'efectes econòmics"

La catedràtica del departament d'Economia a la Universitat Rovira i Virgili, Maria Llop, creu que "cal esperar i veure com acaba evolucionant el conflicte els pròxims dies per saber si acaba impactant en els preus --i en el consumidor final--, o si no va més enllà".

En aquest punt, Soler també s'obre a un millor escenari: "Si realment els Estats Units han destruït la capacitat nuclear d'Iran, això podria tenir unes implicacions de caiguda del risc global i d'un cert optimisme econòmic, sobretot si es materialitza en unes negociacions d'alto el foc o de pau".
 

Amenaça recurrent de Teheran

El bloqueig de l'estret d'Ormuz ha estat una amenaça recurrent de Teheran en moments de crisi i com a resposta a les sancions de Washington pel programa nuclear del règim iranià. 

Però, malgrat les reiterades amenaces, l'Iran no ha bloquejat totalment el pas de vaixells de càrrega per Ormuz. 

A la dècada dels 80, durant els vuit anys que va durar la guerra entre l'Iran i l'Iraq, els dos bàndols van intentar impedir les exportacions de petroli del contrari, en el que es va anomenar la "guerra dels petrolers". 

La Cinquena Flota nord-americana, amb base a Bahrain, s'encarrega de vetllar que l'estret continuï obert i de protegir la navegació comercial a la zona.