Què són les nàiades i per què un projecte català per salvar-les és referència a tot Europa

Les nàiades, en la mitologia, són les nimfes que protegeixen rius i llacs. Doncs són ben reals i tenen forma de musclo.

L'associació Adeffa (Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora Autòctones) cria aquestes petxines, bivalves, en captivitat des de fa 20 anys per poder reforçar-ne les poblacions en el seu hàbitat natural. I és que estan en perill d'extinció. 

Josep Maria Olmo, biòleg del Servei de Flora i Fauna de la Generalitat, fa anys que segueix de prop la tasca d'Adeffa per evitar que les nàiades desapareguin. "De nàiades n'hi ha diverses espècies i totes estaven protegides fins fa poc, excepte una, la margaritífera, que estava en perill d'extinció", ens explica.

Havien poblat de manera abundant i natural rius com el Llobregat o l'Ebre. Però la situació ha canviat radicalment.

"Ara, degut a les sequeres cada cop més extremes, aguditzades per la crisi climàtica, les que alliberem avui, les "unio mancus" o, popularment anomenades mediterrànies, ja estan en perill d'extinció."

Una tècnica que és referència a tot Europa

De fet, la tasca incansable i meticulosa de l'associació Adeffa ha evitat que desapareguessin de molts indrets. I en dues dècades, no han parat d'investigar per millorar la manera de criar-les en captivitat. Avui, experts arreu d'Europa s'emmirallen en la seva tècnica. 

"Fins fa poc les criàvem en basses a l'aire lliure, però hem anat perfeccionant el mètode" explica Núria Valls, biòloga d'Adeffa, que destaca que gràcies als últims canvis en la metodologia han pogut passar de 100 a 1.500 individus anualment. 

"En aquestes peixeres fem passar l'aigua del riu directament, que té tants nutrients que no només hem multiplicat per 15 les cries, sinó que són més grans i fortes per afrontar la vida en llibertat".

Però com es fa per reproduir un mol·lusc d'aigua dolça? És una tasca molt complexa. Entre altres coses perquè sense un tipus determinat de peixos que els ajudi no és possible. 

En la natura, la femella expulsa les larves a l'aigua, que s'han d'enganxar als peixos d'espècies com el barb i la bagra que passin a prop. El peix funciona com un autobús nodrissa, on es queden enganxades fins que creixen prou per sobreviure pel seu compte, moment en què es deixen anar. Doncs dins de les peixeres han d'afavorir que passi el mateix. 
 

Els animals amb la capacitat de predir la pluja

I és que les nàiades, aquestes petxines que aparentment sembla que ni es moguin ni tinguin una vida gaire intensa, són uns éssers sorprenents. Entre altres coses, perquè tenen una funció vital per als ecosistemes d'aigua dolça, avui molt pressionats per l'acció humana i a la corda fluixa per l'escalfament global. 

Com que per alimentar-se filtren l'aigua per capturar els nutrients, són un depurador natural de rius i estanys. Capturen matèria orgànica, bacteris, fitoplàncton... i, esclar, contaminants. Així que són molt sensibles a la contaminació de l'aigua. 

I aquí és on s'entén perfectament el lligam amb les nàiades mitològiques: allà on hi ha petxines d'aigua dolça autòctones, nàiades, segur que aquell indret té un estat ecològic saludable. 

Però les seves capacitats meravelloses no acaben aquí. Les nàiades poden predir si plourà o no. Quan detecten que s'acosta la pluja, corren a enterrar-se al fons per tal que l'augment del corrent no se les endugui. Un superpoder adquirit per garantir la mateixa supervivència. 

"De fet, poden fins i tot caminar, gràcies a un peu que tenen" explica la Núria, que al llarg dels anys ha vist com creixia la seva admiració cap a aquests animals curiosos. 

Aconseguir augmentar l'estima cap a la fauna salvatge

Un cop les han criat dins de les peixeres, quan tenen tres anys, edat a què ja es poden reproduir, les alliberen en el seu hàbitat natural. Però ho fan en un on tenen un conveni de custòdia amb el propietari dels terrenys. En aquest cas és en un canal a Santa Maria de Merlès. 

El propietari deixa que hi vagin per alliberar les nàiades i, a canvi, ells li restauren el canal. Ho veu com una cosa positiva, com explica la Núria:

"Abans, els propietaris de terrenys on hi havia nàiades, les podien veure com una cosa negativa perquè allà on es detectaven no podien fer segons què, perquè estan protegides. Però ara les veuen com una cosa positiva perquè reben un benefici directe. Fins i tot els fa gràcia venir a veure com creixen, com es reprodueixen."

I el que sembla només un projecte de conservació, ja s'ha convertit també un projecte de divulgació i estima cap a la fauna salvatge. Un exemple important a seguir, ja que en diverses ocasions la fauna salvatge ha generat diversos enfrontaments, reticències i rebuigs des d'alguns cercles de la pagesia. 

En aquest cas, fins i tot, l'edifici on tenen les peixeres és una antiga granja que el propietari els ha deixat. "És que amb el projecte hi surt guanyant tothom", diu Núria Valls, "i a més les nàiades els mantenen l'aigua més neta".

La seva tasca s'ha convertit també en una lluita contra els elements, ja que les nàiades estan amenaçades per diversos factors que van en creixement: la contaminació, les espècies invasores, les agressions als seus hàbitats, la crisi climàtica i la sequera... I això que viuen en rius i estanys de Catalunya des de fa milions d'anys. 

"El fet que recentment es catalogués com en perill d'extinció obliga ara a fer plans de recuperació. I una de les accions és aquesta que ja fa temps que fan des d'Adeffa, la cria i la reintroducció", diu Josep Maria Olmo. 

Diu la llegenda, que les nàiades mitològiques castigaven aquells que maltractaven el medi aquàtic, tan preuat, convertint-los en pedra. Els nostres avantpassats tenien molt clar que l'ésser humà no pot viure sense uns hàbitats d'aigua dolça sans. Però, com a humanitat, de vegades, sembla que ens n'oblidem.