L'ultradretà George Simion guanya la primera volta de les presidencials a Romania

El candidat de l'extrema dreta ultranacionalista George Simion és el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials a Romania.

El líder de l'Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR) ha aconseguit un 40% dels vots aquest diumenge. Supera de forma clara el candidat de la coalició proeuropea en el poder, Crin Antonescu, i l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan, que ha aconseguit el segon lloc i s'enfrontarà a Simion en la segona volta, que es farà el 18 de maig. 

Amb gairebé el 99,6% dels col·legis electorals escrutats Dan ha assolit al voltant del 21% dels vots, per darrere del 40,6% de Simion.

Dan ha declarat que fins a la segona votació l'enfrontament serà "un debat entre una direcció prooccidental per a Romania i una direcció antioccidental per a Romania".

Dan, candidat independent de la plataforma anticorrupció, ha superat l'exsenador Crin Antonescu, candidat centrista que té el suport dels tres partits del govern de coalició prooccidental, amb el recompte inclòs dels vots dels romanesos a l'estranger.

George Simion ha assegurat que ell continuarà sent "devot" de Calin Georgescu, el candidat del seu partit que va ser inhabilitat a finals de l'any passat. 
 

Dimiteix el primer ministre, socialdemòcrata

La desfeta electoral ha portat el primer ministre de Romania, el socialdemòcrata Marcel Ciolacu, a dimitir com a cap del govern. Aquest ha comunicat la decisió a la premsa després d'una reunió del seu partit, PSD, que governa en coalició amb el Nacional Liberal (PNL, de centredreta) i la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (UDMR). 

"Aquesta coalició ja no és legítima, de manera que presento la meva renúncia", ha manifestat.

El líder socialdemòcrata ha explicat que el seu partit deixa també la coalició de govern després del fracàs del candidat de consens per a les presidencials. Previsiblement, el gabinet actual continuarà en el poder de forma interina durant un màxim de 45 dies.
 

Eleccions anul·lades per ingerència estrangera

Els romanesos han tornat a les urnes, cinc mesos després d'unes eleccions presidencials inèdites que el Tribunal Constitucional va anul·lar arran d'una suposada interferència de Moscou a favor del candidat de l'extrema dreta. 

El divendres 6 de desembre el Tribunal Constitucional de Romania va anul·lar la primera volta dels comicis, que s'havien fet una setmana abans. Una primera volta en què es va imposar, per sorpresa, el candidat d'extrema dreta, Calin Georgescu. 

Les sospites d'ingerència de Rússia planaven sobre el procés electoral. Diversos informes de la intel·ligència romanesa apuntaven que la campanya de Georgescu estava impulsada per Moscou. Una xarxa de 25.000 comptes de TikTok i grups de Telegram, coordinats des del 2022, van amplificar la presència del candidat d'extrema dreta.

A més, es van registrar 85.000 ciberatacs contra Romania atribuïts a Rússia, dirigits a dividir la societat i promoure narratives antioccidentals.
 

Simion, un fan de Donald Trump

Exclòs Calin Georgescu del procés electoral, el nou favorit a les enquestes era George Simion, un fan de Donald Trump que confiava canalitzar les protestes contra l'acció judicial.

Simion té 38 anys i és líder de l'Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), un partit ultranacionalista euroescèptic que presumeix de tenir línia directa amb la Casa Blanca. L'aspirant, que considera impensable trencar l'aliança amb els Estats Units, ha jugat la carta Trump dels comicis robats.

Preocupació a la Unió Europea

A Romania, el càrrec de president no és executiu, però presideix el consell que decideix sobre l'ajuda militar i la despesa en defensa. I, en conseqüència, pot vetar les decisions de la UE que requereixen la unanimitat dels 27.

Per aquesta raó, la Unió Europea observa amb especial atenció aquesta repetició electoral. La victòria de Simion, euroescèptic i ultranacionalista, podria alterar l'equilibri de forces dins la UE respecte al suport militar i econòmic a Ucraïna. 

El govern de Bucarest ha estat un pilar clau de l'OTAN des de la invasió russa d'Ucraïna fa 3 anys i té un important paper estratègic per a l'estabilitat de la regió.