Un míssil iranià impacta en un hospital del sud d'Israel i Netanyahu avisa que "ho pagaran car"

La guerra oberta i directa entre Israel i l'Iran ha entrat aquesta matinada en la segona semana, després que Israel iniciés el 13 de juny una ofensiva a gran escala contra el règim dels aiatol·làs, que la van considerar una declaració de guerra, amb l'argument que estaven a punt de tenir la capacitat de construir una bomba atòmica.

Vuit dies després, el ministre iranià d'Exteriors, Abbas Araghchi, serà a Ginebra per tenir una reunió amb els seus homòlegs d'Alemanya, França i el Regne Unit, els grup de països més rics i poderosos del continent, coneguts com a  E3, i també amb l'alta representant exterior de la UE, Kaja Kallas. 

Es preveu que a la trobada, feta a petició dels líders europeus, es parli del programa nuclear iranià i de la situació a la regió generada per l'ofensiva israeliana.

Míssils contra un hospital israelià

L'Iran ha intensificat els bombardejos contra Israel la matinada de dijous. Alguns dels seus míssils han superat l'escut antiaeri israelià i han impactat en zones residencials. També a l'Hospital de Soroka, a Beerxeba, al sud del país, segons ha confirmat Israel des del compte d'X del Ministeri d'Exteriors.

Des del centre mèdic han confirmat l'impacte d'un míssil i han dit que encara estan avaluant els danys a l'hospital i a l'entorn, i si hi ha ferits. I han demanat que ningú s'hi acosti.

L'Iran ha dit que els atacs aeris d'aquesta matinada, la setena de combats aeris entre Israel i l'Iran, han anat dirigits a quarters generals i centres de comandament de l'exèrcit i el servei d'espionatge israelià, un dels quals, han afegit, seria al costat d'aquest hospital.

Alguns dels míssils iranians també han impactat en zones residencials de Tel-Aviv, Ramat Gan i Holon.

Segons el servei d'emergències israelià, de moment, hi hauria 65 persones ferides, tres de les quals de gravetat.

L'edifici d'habitatges de Ramat Gan on ha impactat un míssil iranià havia estat evacuat.

Netanyahu diu que "ho pagaran car"

El primer ministre israelià, Benyamin Netanyahu ha condemnat els atacs en un missatge al seu compte oficial d'X i ha dit que s'hi tornaran amb la mateixa intensitat:

"Aquest matí, els tirans terroristes de l'Iran han llançat míssils a l'hospital Soroka de Beerxeba i cap a la població civil al centre del país. Exigirem el preu complet als tirans de Teheran."

Més tard, en una visita a l'hospital Soroka, Netanyahu ha acusat Teheran de voler "destruir fins a l'últim" ciutadà israelià.

Segons el primer ministre israelià, aquesta és la diferència entre l'Iran i Israel, que ha definit com "una democràcia que actua conforme la llei per protegir-se d'aquests assassins".

"Estem atacant objectius nuclears i de míssils, i ells estan atacant un hospital, on la gent ni tan sols pot aixecar-se i fugir", ha proclamat Netanyahu, tot i que en els darrers mesos l'exèrcit israelià ha bombardejat en diverses ocasions hospitals de la Franja de Gaza.

En els bombardejos d'aquesta setmana a l'Iran, Israel també ha causat la mort de població civil i ha arribat a atacar la televisió iraniana.

Israel, per la seva banda, que també ha bombardejat l'Iran durant la nit, ha fet una crida a evacuar els residents de dues petites poblacions iranianes properes a les instal·lacions nuclears d'Arak i Khondab, al centre de l'Iran, que ja estaria atacant.

Aquesta nit, 60 avions de combat de l'exèrcit israelià han bombardejat una vintena d'objectius militars a Teheran, segons fonts militars israelianes. Les mateixes fonts han confirmat l'atac al reactor d'Arak, on asseguren que l'Iran estaria depurant plutoni per desenvolupar armes nuclears.

El ministre de Defensa israelià ha donat ordre aquest dijous d'intensificar els atacs contra l'Iran, segons ha fet públic en un comunicat:

"El primer ministre i jo hem donat ordre a les forces de defensa d'Israel que intensifiquin els seus atacs contra objectius estratègics de l'Iran i contra objectius governamentals a Teheran per eliminar les amenaces a l'estat d'Israel i debilitar el règim dels aiatol·làs."

Trump manté la incògnita

Els atacs militars entre Israel i l'Iran s'han intensificat dijous al matí, després que dimecres fossin les amenaces les que pugessin de to. Tant les creuades entre tots dos bàndols com les del president dels Estats Units, Donald Trump.

Trump ha demanat la "rendició incondicional" de l'Iran i ha amenaçat directament el líder suprem iranià, Ali Khamenei.

De tota manera, no ha confirmat ni desmentit si intervindrà directament en el conflicte, com li demana Israel:

"No sabeu què faré. Potser ataco l'Iran o potser no. Ningú sap què faré."

Les declaracions de Trump han creat neguit als Estats Units, no només als carrers --amb protestes a Nova York-- i entre l'oposició, sinó també dins de les files republicanes, des d'on li demanen que no abandoni la via diplomàtica.

Khamenei ha respost Trump dient que "l'Iran no es rendirà mai", i que l'entrada directa dels Estats Units a la guerra provocaria "danys irreparables".

A més, ha advertit Israel, que també l'ha amenaçat de mort, que el règim dels aiatol·làs no tindrà "cap mena de pietat amb el règim sionista".

Aquest dijous, el viceministre d'Exteriors iranià, Kazem Gharibabadi, ha insistit en l'advertència als Estats Units de no ficar-se en el conflicte:

"Si els Estats Units volen intervenir activament en suport d'Israel, no tindrem més opció que donar una lliçó als agressors i defensar-nos. Els nostres comandaments militars tenen totes les opcions sobre la taula."

Rússia també ha advertit Trump que una intervenció directa dels Estats Units "ho desestabilitzaria totalment tot" a la regió.

El president rus, Vladímir Putin s'ha tornat a oferir com a mediador entre l'Iran i Israel, mentre que Brussel·les s'ha sumat a les crides a la calma dirigides cap al president nord-americà.

El Secretari General de les Nacions Unides, Antonio Guterres, ha demanat aquest dijous que s'aturin els atacs a totes dues bandes i que s'eviti, de totes totes, una major internacionalització del conflicte, segons la portaveu de l'ONU:

 "Qualsevol intervenció militar addicional podria tenir enormes conseqüències, no només entre els que hi estan directament implicats, sinó a tota la regió i en la pau i seguretat internacional a llarg termini."

40 espanyols evacuats

Aquest dijous, més de 40 espanyols que eren a Teheran han estat evacuats i han pogut arribar a Armènia, segons ha informat aquesta nit el ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel Albares.

En un missatge a X, ha afegit que confia que les pròximes hores estiguin volant rumb a Espanya.

A Teheran i a altres ciutats iranianes, l'èxode s'intensifica i països com la Xina i l'Índia també han demanat als seus ciutadans que abandonin la capital o marxin del país. 

També a Israel hi ha milers d'estrangers atrapats després que el govern tanqués l'espai aeri als vols civils i comercials després d'iniciar l'ofensiva contra l'Iran.

Miren de marxar per terra i mar, mentre els seus països busquen vies per repatriar-los.

Els Estats Units van tancar dimecres l'ambaixada a Jerusalem i han ofert avions per evacuar els nord-americans que vulguin marxar d'Israel.

Aquest dimecres Austràlia ha aconseguit evacuar per terra uns 1.200 australians, dels 2.000 que ho han demanat, segons ha explicat Penny Wong, ministra d'Exteriors.

La Xina ha evacuat més de 1.600 xinesos de l'Iran i centenars més d'Israel, segons el Ministeri d'Exteriors. 

L'Índia ha organitzat l'"Operació Sindhu" per evacuar els seus ciutadans, un centenar dels quals ja han pogut arribar a Armènia des de l'Iran.

Les ambaixades del Japó a Israel i a l'Iran s'estan preparant per evacuar els seus ciutadans, que podran volar des de Djibuti amb avions militars japonesos. 

Diversos països de la Unió Europea, com Alemanya, Àustria, Grècia o Polònia ja han aconseguit evacuar ciutadans per terra, a través de països com Jordània, Turquia, Armènia i Azerbadjan, i també per aire.

També Itàlia, que està organitzant un vol des d'Egipte. 

Aquest divendres, els ciutadans de França tenen autobusos per sortir cap a Jordània, des d'on podran volar de tornada a casa, i durant el cap de setmana també tindran l'opció de marxar per terra cap a Turquia o Armènia.

Xipre és un dels països per on estan sortint els estrangers atrapats a Israel. El creuer Iris s'ha habilitat com a llançadora per a qui vulgui marxar d'Israel cap a Europa per via marítima.

Des de Xipre també han aconseguit tornar a casa, per mar, alguns dels 50.000 israelians a qui el conflicte va agafar fora del país, deixant-los atrapats a l'estranger.

El govern israelià ha habilitat vols especials per repatriar-ne la majoria. 

Almenys 600 víctimes mortals

La primera setmana d'enfrontaments oberts i directes entre Israel i l'Iran ja ha causat almenys 600 morts i gairebé 3.000 ferits.

A l'Iran, 585 persones han mort i 1.800 han quedat ferides en una setmana d'atacs aeris israelians, segons l'ONG iraniana Hrana, amb seu als Estats Units.

A Israel, els atacs iranians haurien matat 24 persones i n'haurien ferit 838, segons fonts oficials israelianes.