Conxita Àvila: "Vaig deixar menjar fet per a la família per poder anar a l'Antàrtida"
Conxita Àvila és una de les investigadores catalanes més destacades en l'estudi dels ecosistemes marins, amb una especialització clara en els fons de l'Antàrtida.
Després de més de 15 expedicions al continent gelat, s'ha consolidat com un referent internacional tant en la recerca oceanogràfica com en la visibilització del paper de les dones en la ciència.
En una entrevista a les "Les dones i els dies" de Catalunya Ràdio, Àvila repassa les dificultats, els sacrificis i les motivacions que han marcat la seva trajectòria fins a arribar a investigar en un dels entorns més inhòspits i fascinants del planeta.
Dones a l'Antàrtida: d'invisibles a protagonistes de la recerca científica
Durant dècades, les expedicions científiques a l'Antàrtida van ser un espai gairebé exclusivament masculí. No va ser fins ben entrat el segle XX que les dones van començar a formar part d'aquestes missions.
A Espanya, figures pioneres com Josefina Castellví van obrir camí als anys vuitanta i van marcar un abans i un després en la presència femenina al continent gelat.
Tot i els avenços, Conxita Àvila alerta que les desigualtats no han desaparegut del tot:
Ha millorat molt, però encara hi ha reticències, sobretot en entorns on no estan acostumats al fet que les dones dirigeixin expedicions.
Aquesta manca de representació continua sent especialment evident en els llocs de responsabilitat i en contextos com les expedicions científiques, en els quals les barreres culturals i logístiques encara condicionen l'accés i el lideratge de les dones.
La logística invisible darrere d'una expedició a l'Antàrtida
En la primera expedició a l'Antàrtida, Conxita Àvila no només es preparava per afrontar un dels entorns més extrems del planeta, sinó també per deixar-ho tot resolt a casa. Amb filles petites, la logística familiar es convertia en una peça clau: va coordinar el suport de la seva mare, del pare de les nenes i fins i tot va contractar una cangur. Tot havia de quedar perfectament organitzat abans de marxar.
Va deixar menjar congelat preparat, els regals de Nadal a punt i el dia a dia domèstic planificat al detall. Malgrat la distància —i el fet que en aquell moment la comunicació era molt limitada—, trobaven la manera de mantenir el vincle: les seves filles li enviaven dibuixos per fax, que ella penjava a la cabina del vaixell o de la base per convertir aquell espai remot en un trosset de casa.
L'Antàrtida: un laboratori natural en risc
Més enllà de la seva experiència personal, Conxita Àvila adverteix que l'Antàrtida ja no és un espai aliè a l'impacte humà. Tot i que els canvis no sempre són visibles de manera immediata, els investigadors detecten indicadors preocupants.
Segons explica, s'han trobat microplàstics en l'aigua, en els sediments i fins i tot en el gel, així com contaminants químics --com metalls pesants o pesticides-- en diversos organismes marins. A més, algunes espècies mostren signes de vulnerabilitat, per exemple malalties o canvis en la seva distribució habitual.
Per la científica, aquestes evidències apunten a una tendència clara: fins i tot en un entorn tan remot, l'ecosistema antàrtic ja està responent als efectes del canvi global.
El "virus antàrtic": una fascinació difícil d'explicar
Hi ha qui hi va una vegada i en té prou. Però també n'hi ha, com Conxita Àvila, que hi tornen una vegada i una altra. Entre els investigadors fins i tot hi ha una manera de descriure aquesta atracció: el "virus antàrtic".
Costa de definir què té exactament aquest lloc, però qui l'ha trepitjat parla d'una combinació molt particular: la sensació d'estar completament aïllat del món i, alhora, profundament connectat amb el que tens al davant. El gel, la llum, el silenci constant.
Allà, la recerca ho ocupa pràcticament tot. Sense les distraccions del dia a dia, la feina es concentra i es viu amb una intensitat diferent. I potser és això, aquesta barreja d'exigència i de bellesa radical, el que fa que molts científics hi acabin enganxats.
En el cas d'Àvila, no es planteja deixar-ho. Després de tants anys i expedicions, l'Antàrtida ha deixat de ser només un lloc de recerca per acabar formant part de la seva vida.
