Del "Paracetamol challenge" al "Momo challenge": falsos reptes més virals que reals

En els últims mesos ha tornat a circular una història que teníem enterrada, com a mínim, des del 2015: el "Paracetamol challenge". Segons la brama popular i falsa, aquest repte circula a TikTok entre adolescents i consisteix a desafiar algú perquè prengui paracetamols fins que l'hagin d'hospitalitzar i qui més dies està hospitalitzat, guanya. Què guanya? No queda clar.

Tampoc queda clar que aquest repte ni tan sols existeixi. De fet, el que es pot afirmar és que ara mateix no existeix cap vídeo a TikTok, Instagram, YouTube o X on s'animi ningú a participar en aquest desafiament absurd i perillós.

El que sí que hi ha són milers de continguts avisant justament de la perillositat d'aquest suposat repte, advertint de la toxicitat del paracetamol si es pren de manera descontrolada o advertint pares i mares dels riscos que els seus fills trobin aquests reptes.

El problema és que tot apunta que alguns d'aquests reptes no han existit mai.

D'on ve el "Paracetamol challenge"?

Com passa amb moltes llegendes urbanes, l'aparició d'aquesta història és poc clara.

Segons la versió més estesa, la idea del repte neix a Escòcia, on un jove del qual no se sap el nom hauria estat ingressat per una sobredosi de paracetamol el març del 2015.

A partir d'aquí, sembla que la comunitat educativa del comtat d'Ayershire, al sud-oest d'Escòcia, hauria començat a enviar cartes a les famílies alertant-les de la perillositat de prendre massa paracetamol.

Pocs dies després, la policia local d'un poble de la rodalia de Glasgow, a prop d'Ayershire, va fer un tuit parlant d'aquest suposat repte:

A partir d'aquí, diversos diaris digitals se'n van fer ressò en les setmanes següents, amb articles alarmants però sense mostrar cap vídeo ni cap cas que s'hi pogués lligar.

Un d'aquests mitjans, el Mirror, va anar una mica més enllà i sí que va explicar el cas d'una noia de 19 anys que havia mort per prendre massa paracetamol.

El problema és que la noia havia mort el 2011, quatre anys abans d'aquest altre suposat cas a Escòcia, i el seu cas s'assemblava més a un suïcidi que a cap repte.

En els mesos següents, aquesta història es va anar escampant per diversos països. Molts articles deien que el desafiament corria per Facebook i Instagram fins que, a poc a poc, la història es va anar dissolent.

El 2025, la llegenda reneix

Sense que se'n sàpiga el motiu, entre el gener i el març la història ha tornat a aparèixer als països del centre i nord d'Europa i fins i tot va arribar a Catalunya.

A Europa, fins i tot les autoritats sanitàries de diversos països (Països Baixos, Bèlgica, Suïssa, França o Alemanya) han emès alertes avisant la població dels riscos de prendre massa paracetamol.

Un altre cop, no hi ha cap evidència que el repte estigui corrent per TikTok ni per enlloc ni que estigui provocant ingressos massius de joves als hospitals per aquesta causa.

Paracetamol i intents de suïcidi

A Catalunya, el Departament de Salut reconeix que els últims mesos hi ha hagut set persones ingressades per sobredosi de paracetamol. De tota manera, el departament ho desvincula del repte.

L'hepatòleg de l'Hospital de Bellvitge José Castellote confirma que el repte no té efectes a Catalunya i apunta que les sobredosis podrien estar més vinculades a intents de suïcidi:

A mitjans del mes de març, la Unitat de Toxicologia Clínica de l'Hospital Clínic de Barcelona va explicar que el 15% de les intoxicacions per medicaments que ateses eren per analgèsics, la majoria paracetamol. Per tant, si bé les intoxicacions per paracetamol no són un fenomen majoritari ni massiu, sí que es dona en casos puntuals.

Per tant, la conclusió de tot plegat és que la brama del "Paracetamol challenge" ha reaparegut sense que se sàpiga com ni per què, alguns mitjans d'arreu d'Europa s'hi han agafat perquè el tema és "atractiu" i finalment les autoritats sanitàries se'n fan ressò per advertir dels efectes adversos d'una pràctica que, d'entrada, no s'ha donat.

El "Momo challenge", una altra llegenda urbana

El "Paracetamol challenge" no és l'únic repte viral que té més de mentida que de veritat. Un altre exemple és el "Momo challenge".

Les històries sobre aquest suposat repte van esclatar el 2018. En aquest cas, la brama assegurava que un perfil de WhatsApp amb fotos del personatge anomenat Momo, una nina terrorífica creada per una empresa d'efectes visuals japonesa, apareixia als mòbils dels joves i els enviava fotos o vídeos violents o fins i tot els feia fer coses aberrants com apunyalar algú o suïcidar-se.

Un cop més, la història va saltar als mitjans de comunicació després que la policia mencionés el repte en el cas d'una noia argentina de 12 anys que s'havia suïcidat en directe a Facebook Live. Més endavant, la investigació no va establir cap vincle concloent entre el suïcidi i el suposat repte.

A partir d'aquí, un cop més, el frenesí va saltar als mitjans digitals i la història es va viralitzar, més enllà de la realitat. En paral·lel, altres casos de suïcidis entre gent jove es van connectar sense proves al repte.

Finalment, aquesta història va fer un salt més i va circular que la cara de Momo, que fa bastanta por, apareixia en continguts infantils pujats a YouTubeKids. En aquest cas, és possible que la imatge es colés en alguns capítols de continguts com "Peppa Pig", però des d'aleshores YouTube es va esforçar a eliminar-los:

El "Blue whale challenge"

Un altre repte viral que va fer córrer rius de tinta va ser el "Blue whale challenge". En aquest cas, el suposat joc consistia a complir 50 tasques que el director del joc anava assignant a joves i adolescents fins que, en última instància, els ordenava que se suïcidessin.

Aquesta història va començar amb el suïcidi, sense joc pel mig, d'una jove russa anomenada Rina Palenkova, el novembre del 2015 després que ella mateixa ho hagués anunciat a VKontake, una mena de Facebook rus.

Després d'aquest cas, que es va fer molt viral, van sortir a la llum grups a VKontake amb referències a balenes on es parlava del suïcidi, aprofitant-se de la tirada que havia tingut la història de Palenkova. Poc després, dues noies russes més es van intentar suïcidar i les seves famílies van trobar que havien consultat grups similars a les xarxes.

Mesos després, el maig del 2016, un reportatge al diari Novaia Gazeta va atribuir la mort de ni més ni menys que 130 adolescents a aquest suposat repte sorgit d'aquests grups de VKontakte.

Aquesta xifra, però, no s'ha pogut provar i el més a prop que s'ha arribat és a la detenció i empresonament d'un jove, Philipp Budeikin, que va reclamar ser l'instigador del suïcidi d'una quinzena de joves russos. Durant la investigació i posterior judici només es va poder demostrar la seva vinculació amb dos dels casos.

Una altra dada que afegeix context són els índexs de suïcidi per països. Rússia, sense anar més lluny, està entre els països amb un índex més alt, amb 21'4 casos per cada 100.000 habitants a l'any, comparats, per exemple, amb els 9,1 per cada 100.000 habitants a l'any a Catalunya.

Tot i la falta de concreció de la història, es va escampar pel món. A Catalunya, el 2017 van aparèixer notícies sobre la seva existència i fins i tot el conseller de l'Interior de l'època va advertir les famílies que estiguessin al cas del que els seus fills consumien a les xarxes. Les autoritats van arribar a parlar de l'intent de suïcidi d'una noia vinculat a aquest repte.

De tota manera, segons els Mossos, el fenomen no es va convertir en denúncies ni investigacions i tal i com va aparèixer a Catalunya, va desaparèixer.

El 2018, una altra persona va ser condemnada, també a Rússia, per induir al suïcidi diversos adolescents en grups de Telegram que emulaven la història de la balena blava. Se la va sentenciar a treballs forçats tot i que, afortunadament, no va tenir èxit i no va aconseguir arrossegar ningú al suïcidi.

L'home del sac digital

Tots aquests reptes virals tenen més de llegenda urbana que de realitat. Per esfereïdor que fos que només un cas de suïcidi es vinculés a un d'aquests jocs o reptes, el cert és que la gran majoria de continguts sobre aquests reptes els trobem als mitjans de comunicació convencionals. Sovint hi apareixen i es difonen acompanyats de comentaris sobre com pot ser que el jovent sigui tan descerebrat per seguir-los.

Si bé és cert que a xarxes hi ha hagut tendències virals perilloses i reals, com el "Salt and ice challenge", que et convidava a posar-te sal a la pell i gel a sobre, cosa que donava com a resultat cremades ben reals, o el "Cinnamon challenge", que et reptava a empassar-te una cullerada de canyella en pols, amb els riscos respiratoris obvis, les tendències virals amb resultat mortal no són un problema generalitzat.

El tractament des del món adult que es fa d'aquests continguts s'assembla als que criminalitzaven els jocs de rol als 90 o els videojocs violents després d'episodis que els vinculaven tangencialment a activitats violentes.

Aquesta reacció se sol donar quan apareixen fenòmens i continguts nous que no s'acaben d'entendre i ens generen alarmes basades en informació esbiaixada o parcial.

El patró subjacent, la salut mental juvenil

Tant els adolescents que han pogut prendre més paracetamol del compte com els suïcidis o autolesions mal atribuïts al "Momo challenge" o al "Blue whale challenge" tenen en comú un fet que en els darrers anys s'ha posat més sobre la taula, sobretot després de la pandèmia: l'empitjorament de la salut mental dels joves i el temor al suïcidi juvenil.

Cada cop anem tenint més proves que les xarxes socials estan afectant negativament la salut mental dels més joves. Però els experts recorden que el suïcidi té sempre causes multifactorials i molt poques vegades es pot explicar atenent només a un aspecte de la vida d'una persona, ja sigui la situació a l'escola, a casa o al consum que faci dels dispositius electrònics.

Les xifres de suïcidi entre la població van créixer després de la pandèmia, però el 2023 ja es va registrar una disminució del 20% de suïcidis entre noies de 15 a 29 anys.

En aquest sentit, la Conselleria de Salut recorda que el 061 també és el telèfon d'atenció a persones que expressen ideacions suïcides i que està disponible 24 hores al dia set dies a la setmana. Segons l'últim informe del Departament de Salut, un 84% de les trucades que arriben a aquest telèfon per ideacions suïcides acaben sense que calgui anar al domicili de la persona que truca ni activar cap tipus de servei d'emergències.

No difondre, perill de rèpliques

Tal com explicava en un informe propi el Departament d'Educació del Regne Unit, el simple fet de difondre aquesta mena de reptes, siguin reals o falsos, pot inspirar altres a fer-los i fins i tot generar malestar només de veure'ls, i per això cal extremar la prudència.

Compartir-los també pot portar al fenomen dels "copycats", gent que replica els comportaments del suposat repte per molestar companys d'escola, una forma més de cyberbullying. Aquest efecte no equival al que difon la brama popular, que sempre dona per fet que aquests reptes o jocs existeixen de manera estructurada i organitzada, cosa que no passa.

En definitiva, els reptes virals són una part més de l'entorn de les xarxes socials i en sortiran sempre de nous i de més sorprenents, però és responsabilitat de tots, i també dels mitjans de comunicació, pensar-s'ho dues vegades abans de difondre o fer-se ressò d'aquesta mena d'històries.