El shutdown més llarg de la història: els Estats Units, prop d'una situació insostenible

36 dies de shutdown. El tancament de l'administració als Estats Units fa més de cinc setmanes que dura i, des d'aquest dimecres, ja és el més llarg de tota la història.

Coincidint amb el dia que fa un any que Trump va tornar a ser elegit president i l'endemà de la jornada electoral en què s'han elegit diversos alcaldes i governadors, el tancament de l'administració arriba a xifres de rècord i no sembla que la situació pugui canviar a curt termini...

Què és el shutdown?

Cada any, el govern ha de rebre l'autorització del Congrés per continuar gastant el pressupost que dota de finançament l'administració federal. Quan no arriben a cap acord, es produeix el que s'anomena shutdown, és a dir, el tancament governamental. Significa la fi de la prestació de serveis públics per part de l'administració federal.

Amb el tancament, tots els treballadors federals no essencials deixen de treballar i es queden sense sou fins que s'arriba a un acord per a la reobertura del govern. L'1 d'octubre a la mitjanit va expirar el termini per arribar a un acord sobre el pressupost federal o alguna fórmula per obtenir finançament temporal. Des d'aleshores, l'administració està en shutdown.

Des del 1981 hi ha hagut 15 tancaments de l'administració, la majoria dels quals no han durat més d'un o dos dies, segons el recompte de l'agència Reuters. Per exemple, Jimmy Carter en va patir un cada exercici del seu mandat, i Ronald Reagan, sis en vuit anys.

Quines conseqüències té?

Amb el tancament de l'administració, els serveis considerats essencials continuen funcionant. És el cas de la sanitat, els serveis socials, els controls fronterers, l'FBI o alguns serveis de transport.

En canvi, molts altres serveis es veuen obligats a tancar. Es clausuren parcs i monuments nacionals, s'aturen els procediments judicials civils (els penals no) i serveis associats a la hisenda federal, com les auditories.

A vegades, els serveis essencials continuen però sense finançament. Això fa que molts funcionaris considerats essencials hagin de treballar sense cobrar. Els militars han estat dels pocs que han rebut el sou, per decisió expressa de Trump, en part gràcies als 130 milions que ha donat el multimilionari Timothy Mellon. Però fins i tot els militars podrien deixar de cobrar a partir de mitjans d'aquest mes si no es desbloqueja la situació.

Aproximadament un milió i mig de funcionaris estan afectats pel shutdown: al voltant de la meitat són a casa sense feina ni sou, i l'altra meitat, treballa sense cobrar.

D'on ve el desacord?

Demòcrates i republicans no es van posar d'acord per aprovar uns nous pressupostos ni ara s'hi posen per trobar una sortida que posi fi al bloqueig.

Els demòcrates reclamen que es prorroguin les ajudes de la llei per a la cura assequible de la salut Obamacare, que caduquen a finals d'any, i fer marxa enrere en les retallades al programa d'assegurances de salut Medicaid.

Però els republicans s'hi neguen i els acusen de voler donar assistència sanitària a migrants indocumentats i volen primer reobrir l'administració i, després, negociar les ajudes.

Hi ha sortida?

Durant més d'un mes, demòcrates i republicans han estat incapaços d'entendre's i es culpen mútuament del tancament. I no sembla que la situació es pugui desencallar a curt termini.

Quan hi ha un tancament governamental gaire llarg, la situació es torna insostenible en molts aspectes. Els treballadors federals són els més directament afectats, però l'efecte en cadena es nota en tota l'economia: un treballador públic que no cobra, gasta menys i prescindeix de diverses coses.

Aquest dimarts, hores abans que el shutdown es convertís en el més llarg, un últim intent per aconseguir la reobertura de l'administració. Però la proposta republicana només ha aconseguit 54 vots a favor, sis menys dels 60 que calen per aprovar-la. És la catorzena iniciativa per acabar amb el shutdown que fracassa.

Com més s'allarga el tancament, més greus són les conseqüències. Amb Acció de Gràcies --la festa en què les famílies es reuneixen al voltant de la taula-- a l'horitzó, la incertesa del que pot passar a partir d'ara fa encara més difícil la situació.

Sense cupons de menjar per a persones vulnerables

Dissabte passat, 1 de novembre, el tancament va entrar en una nova fase amb la fi dels fons per al Programa d'Assistència Nutricional Suplementària (SNAP, segons les sigles en anglès), els cupons per comprar menjar dels quals es beneficien uns 42 milions de ciutadans, al voltant d'un 12% de la població, la majoria infants, gent gran o persones amb discapacitat.

Dos jutges federals van instar l'administració a fer servir el fons d'emergència per mantenir aquest programa d'ajudes. Tot i que en un primer moment els departaments d'Agricultura i Justícia s'hi van comprometre, posteriorment Trump ha dit en un missatge a Truth que només es recuperaran "quan els demòcrates de l'esquerra radical reobrin el govern".

Encara que finalment s'aconsegueixi mantenir aquestes ajudes alimentàries, molts experts creuen que segur que hi haurà retards en l'entrega dels pròxims cupons.

Aquest cap de setmana, diverses famílies amb pocs recursos han començat a acudir a bancs d'aliments davant la incertesa pel futur de l'SNAP. D'ençà del tancament del govern federal, molts bancs d'aliments han vist com augmentava l'afluència de persones. "Estem atenent unes 150 persones al dia, quan habitualment n'ateníem 80", ha explicat a EFE Paco Vélez, del banc d'aliments Feeding South Florida.

Molts funcionaris, després de més d'un mes sense cobrar, també acudeixen a bancs d'aliments. A alguns restaurants és habitual veure descomptes per a treballadors públics. Com ja va fer durant el tancament de l'any 2019, World Central Kitchen, l'ONG del xef asturià José Andrés reparteix àpats gratuïts a treballadors públics.

En perill les ajudes sanitàries

L'1 de novembre també era la data per apuntar-se o renovar l'assegurança mèdica. Aquests dies s'han publicat per primera vegada les noves primes dels programes sanitaris de l'Obamacare per al 2026, amb un increment considerable respecte a aquest any per la fi de les ajudes.

Diverses consultores apunten a augments d'un 25% de mitjana, una xifra a la qual cal sumar el final de les ajudes aprovades l'any 2021, en plena pandèmia, per donar suport als usuaris dels programes sanitaris. Les ajudes feien que les pòlisses fossin gratuïtes per a les persones en situació de pobresa i en pagaven una part per als qui guanyen menys de 65.000 dòlars anuals.

Sense aquests programes, moltes famílies no podran afrontar la despesa i quedaran sense assegurança mèdica. A aquelles famílies que sí que s'ho puguin permetre, el cost gairebé se'ls duplicarà.

Preocupació pel trànsit aeri

El tancament de l'administració també es nota, i molt, als aeroports. Darrerament creix la inquietud per l'augment de retards i cancel·lacions de vols. Aquest cap de setmana, els aeroports JFK i LaGuardia, a Nova York, o el de Newark, a Nova Jersey, van haver d'aturar temporalment operacions per l'escassetat de personal provocada pel shutdown.

També s'atribueix a l'escassetat de controladors aeris el xoc entre dos avions que hi va haver dissabte a la pista de LaGuardia, sense causar ferits.

Els controladors aeris es troben entre els 730.000 treballadors federals considerats essencials, que han de continuar acudint a la feina encara que no cobrin, un fet que fa que alguns s'absentin al·legant problemes de salut. Al voltant de 13.000 controladors aeris es calcula que estan treballant amb la nòmina diferida fins que s'acabi el shutdown.

Però aquesta situació encara podria empitjorar. El secretari de Transports, Sean Duffy, ha anat més enllà i ha alertat de riscos de "caos generalitzat" en el trànsit aeri i possibles tancaments parcials de l'espai aeri si la paràlisi administrativa es prolonga fins a la setmana que ve.

"Veureu retards massius en els vols, veureu cancel·lacions massives. I és possible que tanquem parts de l'espai aeri simplement perquè no podrem gestionar-lo a causa de la manca de controladors aeris", ha dit en un acte aquest dimarts a Filadèlfia.

De fet, l'absentisme de controladors aeris va ser el principal factor que va precipitar el final del tancament administratiu de l'any 2019.

Els dos tancaments més llargs, amb Trump a la Casa Blanca

Fins ara, el tancament governamental més llarg que hi havia hagut als Estats Units havia estat de 35 dies, entre el desembre de 2018 i el gener de 2019, també amb Donald Trump com a president.

Aleshores, la manca d'acord entre demòcrates i republicans sobre el finançament del mur que Trump volia construir a Mèxic va provocar el tancament de l'administració. Al cap de 35 dies, el president va cedir i va signar un aixecament del shutdown malgrat no tenir assegurada la construcció del mur.

Anteriorment, el tancament de l'administració més llarg havia estat de 22 dies, entre 1995 i 1996, amb Bill Clinton a la Casa Blanca i un Congrés controlat pels republicans.