L'impuls al procés sobiranista, blanc de crítiques i elogis en el primer aniversari del segon govern de Mas

Fa un any del 25-N, les eleccions que van permetre a Artur Mas tornar a governar la Generalitat, tot i que sense la majoria àmplia que demanava perquè CiU pogués tirar endavant la consulta sobre el futur de Catalunya. Coincidint amb l'aniversari, tant el president com els partits han fet balanç. L'impuls al procés és blanc tant d'elogis com de crítiques. També hi ha denúncies de consolidació de retallades i d'inacció de l'executiu.

Artur Mas, que és de viatge oficial a l'Índia, es mostra satisfet perquè creu que s'han dibuixat les solucions dels reptes més importants del país: l'agenda sobiranista, l'economia i l'atur, les retallades i la transparència política. Mas ha demanat als catalans que siguin perseverants davant les dificultats que comportarà fer la consulta i ha admès que el govern no pot fer el camí tot sol. Per arribar al final, ha afegit, serà clau que la majoria que reclama la consulta no abaixi la guàrdia i, com a exemple de la unitat que demana, ha reclamat consens a l'hora de decidir la pregunta del referèndum.

ERC, el partit que dóna suport al govern tot i que sense formar-ne part, creu que el més destacable és el "compromís" per fer la consulta. "Estem a punt de posar-hi data", ha indicat la portaveu del partit, Anna Simó. Pel que fa a l'economia i les polítiques socials, la dirigent republicana ha admès que no es pot fer cap "exaltació" dels pressupostos del 2014 però ha considerat que hi ha un "gir social". Ara bé, ha matisat que el compromís és "parcial" i que no serà "final" fins que Catalunya disposi d'un estat propi que li permeti atendre millor les persones més afectades per la crisi.

El PSC creu que els pressupostos que el govern ha plantejat per al 2014 són la millor síntesi del primer any del segon govern de Mas, un executiu que "no ha governat". El secretari de Política Municipal del partit, Josep Mayoral, ha posat l'accent en el fet que els comptes inclouen més de 2.000 milions d'euros ingressats a partir de privatitzacions, però sense concretar quins seran. També ha remarcat que les polítiques socials que s'hi recullen són insuficients. "No tenen un nord clar", ha advertit.

Per la seva part, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, creu que Mas ha "decebut fins i tot el seus propis votants" perquè no governa. "No fa cap proposta per treure Catalunya de la crisi i el seu únic objectiu és el projecte independentista", ha afirmat. La dirigent del PPC ha pronostica que aquest projecte "fracassarà" perquè, segons ella, els catalans volen continuar sent espanyols.

Per ICV, el balanç varia molt segons l'àmbit que es jutgi. En clau sobiranista, el coordinador d'Iniciativa, Joan Herrera, ha elogiat el fet que el procés ja no el "patrimonialitza" Mas. "Va demanar tota la força per liderar ell sol el procés. Vam començar malament, però sembla que, un any després, les coses es comencen a reorientar", ha conclòs al mateix temps que ha elogiat la creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. En canvi, en matèria social i econòmica, el dirigent ecosocialista pensa que en l'últim any s'han "consolidat les retallades i s'ha començat a vendre el país".

En opinió de C's, el resum del primer any és que "no hi ha res a celebrar" perquè el govern "ha estat pràcticament parat a excepció de tot el que estava relacionat amb el procés separatista", segons ha assenyalat el portaveu del partit, Matías Alonso.

Finalment, la CUP considera que ha estat un any de dilació en el procés independentista, col·lapse social i involució econòmica i financera.

El PP reitera: "El dret a decidir sobre Espanya correspon a tot el poble espanyol"

Un any després dels comicis al Parlament també ha fet balanç el govern espanyol. Davant del comitè executiu del PP, Mariano Rajoy ha proclamat que "el dret a decidir sobre Espanya correspon a tot el poble espanyol i als ciutadans de tot Espanya".

La número 2 del partit, María Dolores de Cospedal, ha explicat en una roda de premsa que Rajoy té molt clar que vol "complir i de fer complir la llei". A més, ha considerat "innecessari" un canvi de la Constitució "per no saber on es vol anar, com plantegen alguns".