Nusantara, l'ostentosa nova capital indonèsia a la selva per substituir una Jakarta que s'enfonsa
Un imponent edifici presidencial, el Palau Garuda, és la primera construcció de la nova capital d'Indonèsia, Nusantara. Tota una declaració d'intencions.
L'expresident indonesi, Joko Widodo, l'ànima impulsora del projecte, el va inaugurar fa un any. El palau és la part més simbòlica d'una ciutat sorgida del no-res que aspira a ser la capital administrativa d'Indonèsia.
Està dissenyada per acollir 2 milions d'habitants el 2045, tot i que ara no arriba al miler.
Ciutat "verda i tecnològica", a la selva
Les autoritats presenten la futura Nusantara, que ocuparà 200.000 hectàrees, com una ciutat verda, tecnològica, sostenible i impulsada amb energies renovables. Tot i que, paradoxalment, es construeix guanyant terreny a la selva de l'illa de Borneo, i ha provocat el rebuig de grups ecologistes i integrants de les comunitats indígenes.
És el cas de la comunitat dels Balik, que pateixen directament l'impacte d'aquest macroprojecte, perquè depenen de la terra i s'han hagut de desplaçar, segons denuncia el seu líder, Sibukdin, sense obtenir res a canvi.
El govern encara no ha prestat atenció a com indemnitzar-nos per les nostres terres.
Turistes, obrers i funcionaris
La bandera d'Indonèsia ja oneja enmig del futur parc central, ara desangelat. Pels carrers i edificis a mig construir s'hi passegen grups de turistes que arriben en tours promocionats pel mateix govern.
El miler d'habitants actuals són sobretot funcionaris que s'esforcen a convèncer els que són reticents a traslladar-s'hi per l'escassedat de serveis.
"Per als empleats del govern, especialment els més joves que no volen mudar-se aquí o tenen dubtes, els dic que estan perdent el temps", explica Basuki Hadimuljono, funcionari indonesi.
Aquest ostentós projecte ja té construït un aeroport, que espera rebre permisos per als vols comercials, i una autopista. Hi ha tres centres sanitaris en funcionament, però encara falten centres comercials i d'oci.
Però el principal problema ara és el finançament. El govern aspirava que fos majoritàriament privat, però no està resultant prou llaminer per als inversors estrangers.
Jakarta s'enfonsa
El motiu del canvi de capital és mediambiental. La capital actual, Jakarta, és una ciutat contaminada, superpoblada i que s'enfonsa. Un terç de la ciutat pot quedar submergida sota l'aigua el 2050 a causa de l'augment del nivell del mar.
Nusantara està destinada a solucionar amb urgència aquesta situació. Les autoritats indonèsies asseguren que la nova ubicació té menys riscos de terratrèmols, tsunamis i volcans i tindrà accés al mar.
Indonèsia és el quart país més poblat del món i el primer amb més població musulmana.
Altres exemples de canvis de capital
Egipte, nova capital al desert
El 2015, Egipte va anunciar una nova capital administrativa, New Cairo. Deu anys després s'està construint al mig del desert i a 45 quilòmetres a l'est del Caire.
La previsió és que aculli més de 5 milions d'habitants i que serveixi per descongestionar el Caire.
El projecte faraònic té un pressupost, ni més ni menys, que de 45.000 milions de dòlars, que el govern egipci pretén finançar amb inversió privada dels països àrabs.
Recentment, New Cairo ha acollit les negociacions entre Israel i Hamas arran del conflicte araboisraelià.
Myanmar: de Yangon a Naypyidaw
A principis del 2000, la junta militar de Myanmar --antiga Birmània-- també va començar a construir una nova capital: Naypyidaw.
En aquest cas, s'especula que la intenció era protegir-se d'una hipotètica invasió per mar, i per això la ciutat està construïda al mig del país.
La majoria dels actuals habitants són polítics, militars i funcionaris. Hi arriben pocs turistes, però qui la visita parla d'una ciutat obsessionada per la defensa amb controls policials, grans avingudes i hotels cars.
Precedents
Si mirem dècades enrere hi ha altres estats que han erigit ciutats com a capitals: Abuja, una ciutat pràcticament de nova creació, al centre de Nigèria, el 1991 va substituir Lagos.
Brasília és la capital administrativa del Brasil des del 1960 i, construïda en pocs anys, està declarada patrimoni cultural de la humanitat per la Unesco.
El 1997, el Kazakhstan va ubicar la nova capital a l'actual Astana per allunyar-se més de la Xina i davant del risc de terratrèmols.
