Obrir una xurreria, el somni d'un jove d'Artés: "Sempre havia volgut tenir un negoci ambulant"
Estava enmig dels exàmens de final del grau en Comunicació de les Organitzacions i, tot i així, l'Ernest Aymerich va córrer a València per comprar un remolc que havia vist anunciat. El va portar al seu poble, Artés, al Bages, i el va arreglar.
Fa uns mesos va aconseguir el seu somni. "Sempre havia volgut tenir un negoci ambulant. Des de ben petit. Venien els firaires i veia com muntaven, desmuntaven i voltaven amunt i avall", explica.
Tothom em deia que no podria, que jo no venia d'aquest món. I vaig dir: 'I per què no puc?'
Així que va decidir emprendre l'aventura. Un cop arreglat el remolc i posades a punt les màquines, tocava aprendre a fer xurros. Va fer moltes proves perquè els primers no van acabar de sortir bé fins que li va trobar el punt.
Ara fa la seva pròpia especialitat, delícies de xurros, que són més prims que els tradicionals, banyats amb xocolata belga. I és que defensa que "el secret, a més de la farina de bona qualitat i la temperatura de l'oli, és posar-hi estima".
La xurreria es diu l'Artesenca, en honor al seu poble i a l'artesania d'elaborar xurros. I ara vol combinar aquesta passió amb la de la comunicació. "Soc molt feliç. Fer xurros, veure com te'n compren per a tota la família, que ja sé què vol cada client, parlar amb ells... això em fa feliç", resumeix.
