Cara i creu dels Next Generation per rehabilitar habitatges: per què fallen més a Barcelona?

Fins a 46 documents, entre certificats, etiquetes, projectes, pressupostos, declaració responsable i un llarg etcètera. Tots aquests són els papers que s'han de presentar per sol·licitar les ajudes europees per renovar les finestres de casa.

Aquestes ajudes, incloses en els fons Next Generation, han estat un impuls per a la rehabilitació energètica i han afavorit aquesta cultura, però l'excessiva burocràcia, uns terminis massa curts i la manca de tècnics han estat els punts febles d'uns ajuts europeus que ja estan --quasi-- esgotats a Catalunya.

Molts sol·licitants s'han fet enrere i altres han contractat un dels pocs tècnics especialitzats per entendre i gestionar les sol·licituds: 15 arquitectes tècnics han gestionat la meitat dels 950 expedients tramitats pel Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona.

I és que el tràmit burocràtic per accedir a aquestes ajudes fa que molts ciutadans que podrien acollir-s'hi els rebutgin de ple: "El procés és tan complicat que sembla un doctorat", diu la Laura, una veïna de Barcelona que va intentar demanar l'ajut.

En el mateix sentit lamenten des del despatx d'arquitectura García-Fraile: "Nosaltres ens neguem a tramitar-les perquè no volem sotmetre els nostres clients a aquesta tortura", diu l'arquitecte Òscar García-Fraile.

Els grans projectes absorbeixen els fons

La Generalitat de Catalunya tenia disponibles 480 milions d'euros en fons Next Generation per a rehabilitació.

D'aquests, l'Ajuntament de Barcelona n'ha gestionat 111,5 a través del Consorci de l'Habitatge de Barcelona i l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació; el Consorci Metropolità de l'Habitatge, uns 100 milions més per a l'àrea metropolitana, i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, uns 269 milions per a la resta del país.

A Catalunya, tots els programes Next Generation estan tancats des de l'abril del 2025.

A Barcelona, el 93% del pressupost està adjudicat en tots els programes, però encara queden diners disponibles en una part del programa de regeneració urbana i, sobretot, en el programa 4, destinat a la rehabilitació energètica d'habitatges individuals.

Segons dades obtingudes per 3CatInfo de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, a la capital catalana només s'hauria executat poc més d'un milió d'euros del programa 4. És a dir, mentre els grans projectes de barri i d'edifici han anat absorbint els fons, la línia pensada per arribar directament als habitatges particulars ha quedat molt més enrere a la capital que no pas a la resta del país.

A Barcelona, el pressupost de rehabilitació energètica d'habitatges per canviar finestres i substituir la calefacció de gas, no ha esgotat els fons. I el termini per demanar-lo acaba a final de juny, tot i que cal tenir en compte per acollir-s'hi cal finalitzar les obres dins del mateix termini.

Uns ajuts útils, però molt més lents del previst

Els dos col·legis professionals consultats coincideixen en el diagnòstic general. Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i Jordi Marrot, director tècnic del Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona, fan una valoració positiva dels fons perquè han ajudat a impulsar una cultura de la rehabilitació energètica que fins fa poc era encara feble.

Bestraten defensa que "apostar per la rehabilitació és importantíssim" perquè Catalunya té "un parc edificat molt envellit", mentre que Marrot recorda que fa quatre anys "la rehabilitació energètica era una gran desconeguda" i que els Next Generation han estat "una gran oportunitat".

Ara bé, tots dos també coincideixen que aquesta oportunitat ha topat amb una burocràcia excessiva.

Bestraten lamenta que la paperassa implica "una gran complexitat". Marrot, en la mateixa línia, explica que el procés ha estat "molt carregós", també en casos que la ciutadania percebia com a senzills, com ara canviar finestres o millorar instal·lacions.

Segons García-Fraile, la càrrega burocràtica i les hores de gestió fan que, en molts casos, l'ajuda no compensi, sobretot per als despatxos petits i fins i tot diu que ha arribat a recomanar a alguns clients que hi renunciïn: "No volem quedar malament amb els clients si després és impossible demanar-los, perquè hauré de cobrar les hores".

L'arquitecte sosté que aquesta situació desincentiva molts professionals:

Aquest és, de fet, un dels fils conductors de l'evolució dels Next Generation a l'estat espanyol.

Els ajuts europeus es van aprovar el 2020 dins del paquet NextGenerationEU. El 2021, el govern espanyol els va concretar en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i va aprovar el reial decret que regula els ajuts a la rehabilitació energètica.

A partir del 2022, les comunitats autònomes n'assumeixen la gestió i s'obren les convocatòries. Però ja entre el 2022 i el 2023 comencen a aflorar els colls d'ampolla: tràmits complexos, exigència de certificats energètics abans i després de les obres, i una forta dependència de tècnics especialitzats.

No és fins al 2023 i sobretot al 2024 que les administracions intenten desencallar el sistema amb simplificacions i més pressió per accelerar-ne l'execució.

Les comunitats no decideixen al ritme de l'administració

Una altra coincidència entre Bestraten i Marrot és que el ritme de la rehabilitació no encaixa amb el ritme administratiu.

Bestraten subratlla que "posar d'acord les comunitats és un procés lent" que "pot arribar a dos anys". Els terminis es dilaten molt més del que les convocatòries permeten.

Aquesta lentitud ajuda a explicar per què molts organismes van alertar, ja entre el 2022 i el 2023, de la baixa execució dels fons. L'interès hi era, però moltes sol·licituds quedaven encallades i els pagaments es retardaven.

Més endavant, entre el 2024 i el 2025, moltes convocatòries es van acabar esgotant, com va passar a Catalunya. Ara com ara el pressupost està compromès, però molts diners encara no s'han abonat.

Per què el programa 4 ha fallat més a Barcelona?

El programa 4, pensat per a habitatges individuals, ha estat el que pitjor s'ha aplicat en general i és el gran punt feble a la capital catalana.

Segons Bestraten, una de les causes és que "la subvenció també era bastant baixa" i que "quasi el cost del projecte tècnic era el que la subvenció et donava". En el mateix sentit s'expressa García-Fraile, qui afirma que "molts cops és una ajuda que no paga la pena i no compensa els costos de gestió", afirma.

Marrot apunta que la ciutat combina dos frens que no pesen igual a la resta del país: la complexitat de les grans comunitats i la regulació del "paisatge urbà", un concepte que apareix a Barcelona l'any 1985 i ha servit per ordenar la imatge de la ciutat i la protecció patrimonial.

El problema és que aquesta regulació també complica intervencions com el canvi de finestres, perquè en molts casos no n'hi ha prou amb la decisió del propietari o de la comunitat, sinó que també cal el vistiplau de Patrimoni.

El director tècnic del Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona hi posa xifres: la ciutat té uns 800.000 habitatges, diu, i pràcticament una tercera part tenen protecció patrimonial, cosa que pot haver frenat el programa 4.

Marrot assegura que, fora de la capital, el gruix de les ajudes del programa 4 se l'han endut els habitatges unifamiliars, que "s'han apuntat tots a canviar-se les finestres i a canviar les instal·lacions" perquè no necessiten el mateix nivell de consens ni de permisos que una comunitat de veïns.

Un sistema molt dependent de pocs especialistes

Els Next Generation han deixat al descobert una altra feblesa: la manca de professionals especialitzats en rehabilitació i la manca de mà d'obra qualificada.

Marrot adverteix que "quasi la meitat de tots els expedients els han fet 15 arquitectes tècnics", una concentració que considera molt alta. I encara ho reforça amb una altra dada: de "9.000 col·legiats", només "63 han fet més de 4 expedients".

La conclusió que n'extreu és que el sistema ha funcionat, en gran part, gràcies a un nucli molt reduït d'especialistes que han acumulat experiència i han après a navegar per una tramitació especialment complexa.

Bestraten també assenyala el paper que han hagut de jugar els col·legis professionals per sostenir aquest engranatge a través de les oficines tècniques de rehabilitació i explica que han arribat a atendre "fins a gairebé mil trucades al dia".

García-Fraile conclou que els ajuts no sempre arriben a qui més els necessita, sinó a qui té capacitat per assumir-ne la tramitació: "Qui sol·licita els ajuts és qui té temps i diners".

Europa pot reclamar els fons pendents

El cas català s'inscriu en una fotografia desigual a escala estatal. Comunitats com Madrid, el País Valencià o Andalusia han esgotat ràpidament convocatòries, mentre que altres com Galícia, l'Aragó o Castella i Lleó han mantingut fons disponibles durant més temps.

Per Marrot, són exemples positius el País Basc i Navarra, on, segons diu, ja hi havia una cultura més consolidada de rehabilitació energètica abans dels Next Generation.

La situació desigual ha arribat fins al punt que, al gener, el govern espanyol va urgir les comunitats a accelerar els tràmits per gastar els fons europeus, davant del risc que Brussel·les els pugui reclamar si no s'acaben utilitzant.

El risc de perdre l'embranzida

Ara que la major part dels fons ja estan compromesos, el temor del sector és un altre: que, un cop s'acabin, es desinfli tot l'impuls generat aquests anys.

Bestraten alerta que "la por de no poder acabar en termini" ja ha frenat alguns projectes i remarca que en rehabilitació no es pot córrer més del que permet l'obra.

Marrot posa l'accent en la dependència estructural del sector de la rehabilitació respecte als ajuts públics:

Per això, els dos experts no reclamen només més diners, sinó sobretot continuïtat. Bestraten demana "connectivitat amb totes les línies de subvencions" perquè una comunitat que avui no arriba a una convocatòria pugui entrar a la següent sense tornar a començar de zero.

Amb aquesta intenció i veient que no s'esgoten els fons disponibles, l'Ajuntament de Barcelona ha llançat el Pla Viure, que suma 6 milions d'euros als 4 que encara té de romanent de Next Generation per a rehabilitació energètica d'habitatges i que durarà més enllà del juny.

Els dos experts esperen que el fons públic que va anunciar el president espanyol o el Pla Estatal d'Habitatge anunciat recentment agafin el relleu, de manera sostinguda, d'uns ajuts que han servit per reactivar la rehabilitació, però esperen que la burocràcia no els frenin.