Rehabilitació climàtica a 100 pisos de Badalona: "No he engegat la calefacció en tot l'hivern"

Que un centenar de veïns es posin d'acord per fer una inversió important per rehabilitar els seus edificis és bastant extraordinari. Són els 100 pisos del conjunt de 4 blocs del barri de Llefià a Badalona.

L'edifici és del 1975 i s'havia de rehabilitar tant sí com no. Però els arquitectes responsables del projecte van pensar que era l'oportunitat per anar més enllà i fer-hi una rehabilitació climàtica, és a dir, que a més de corregir humitats o defectes estructurals, l'edifici reduís significativament les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Tot un repte! Doncs el van superar.

"Els veïns al principi no entenien per què les obres havien d'encarir-se si canviant les finestres potser n'hi havia prou. Però nosaltres pensàvem que seria molt bo aprofitar i fer tot un abric, amb un material envoltant a l'edifici perquè no perdés energia", explica Begoña Rull, arquitecta de l'equip d'arquitectura tècnica Coma.

Els van explicar que no només guanyarien en confort, també reduirien la factura de llum i gas, però que a més provocarien un bé global: reduir emissions i contribuir a combatre la crisi climàtica.

"Va ser molt difícil", confessa Félix Pérez Pérez, un dels veïns del conjunt d'edificis que van formar part del grup inicial que volia tirar endavant un projecte tan titànic: "Molts no entenien que sí, que hauríem de pagar més, però que després ens ho estalviaríem a la factura i que, a més, guanyaríem en confort."

De fet, en realitat el conjunt el formen 5 edificis, i un no s'hi va sumar.

Reduir la factura i guanyar confort a casa, a la vegada

A casa d'en Félix, al mes de febrer, quan a fora hi havia 12 graus, a dins el termòmetre marcava 21 graus.

"Era un edifici amb moltíssimes deficiències", explica Begoña Rull. "Hem aïllat façana i coberta, hem canviat totes les fusteries, que fins i tot tenien filtracions perquè eren molt antigues. El gruix d'aïllament és de 16 cm amb llana de roca." Gràcies a aquesta macroactuació, han guanyat en confort i estalvi, i en eficiència energètica.

"Al principi hi havia qui deia que això del canvi climàtic era una tonteria. Que a Badalona tampoc fa tanta calor a l'estiu ni tant de fred a l'hivern", diu en Félix. "Però ja es veu que no tenien raó." I és que ell, com altres veïns que des del principi van creure en el projecte, saben que en aquests pisos l'estiu era un infern i l'hivern era una despesa en calefacció.

"Ara que hi vivim, s'ha demostrat que valia la pena 100%. I tant que sí! La diferència és abismal. I al confort tèrmic li hem de sumar el soroll que teníem abans. Ara ja sé el que és viure en un pis sense soroll que entra de fora", diu en Félix.

És clar que la inversió era per pensar-s'ho. Cada veí havia de posar-hi 36.000 euros. Un impossible, en un barri obrer com és el de Llefià de Badalona. Però els arquitectes hi van trobar la solució. "Els fons Next Generation ens en podien subvencionar el 80% si demostràvem que reduíem les emissions de l'edifici en més d'un 60%", explica Begoña Rull.

I així ha estat. Han aconseguit un estalvi del consum de l'energia primària no renovable d'un 63%. Així que van aconseguir la subvenció màxima i cada veí havia de pagar una xifra que volta els 10.000 euros.

Els edificis són responsables del 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a la UE

El cas és tan exemplar que l'equip d'investigadors de la UPC ReArq n'ha fet el seguiment per extreure'n dades que aportin més informació a l'hora de saber com estalviar energia i emissions de gasos d'efecte hivernacle.

El doctor en arquitectura tècnica i professor de la UPC Joan Olona Casas està al capdavant d'aquest estudi i va cosir a sensors diverses parets dels pisos, abans i després de la rehabilitació. Els resultats són sorprenents.

"Abans de la rehabilitació, l'energia, l'escalfor de l'espai, travessava la façana de manera fluctuant, o sigui de manera aleatòria. Vol dir que se'n perdia moltíssima, d'energia. En canvi, després, això ja no passa. És com si tinguessis un malalt, amb unes constants impredictibles i ondulants i com, després de l'aïllament, tot s'estabilitza. L'edifici s'ha curat."

És clar que no és lògic buscar la manera de generar més energia i que aquesta sigui renovable si abans no ens assegurem que aquesta energia es perdrà a causa d'uns edificis que no estan ben aïllats, que llencen aquest recurs tan valuós.

Un país molt construït, amb una construcció molt envellida

I és que l'edificació és responsable del 36% del consum energètic i del 40% de les emissions de CO2 a la Unió Europea. I Catalunya no en queda fora, encara pitjor. Ho assenyala Joan Olona, basant-se en un informe del Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona, el CATEB.

A més, el 67% de les llars encara s'escalfen amb combustibles fòssils. I és que abans del 1980 no hi havia exigències legals d'aïllament a Espanya.

L'informe del CATEB va encara més enllà: prop del 40% dels blocs plurifamiliars tenen deficiències en façanes, cobertes i instal·lacions. Si tenim en compte un context climàtic amb estius cada cop més calorosos, la xifra és encara més preocupant.

Segons la Unió Europea (en la seva directiva d'eficiència energètica en els edificis), els estats han de reduir el consum mitjà d'energia un 22% el 2035. I tenen clar que sense la rehabilitació dels edificis, no aconseguiran els seus objectius de reducció d'emissions.

És per això que el Col·legi lidera el projecte REhabilita, perquè demostren amb dades la gran importància de rehabilitar. De fet Olona assenyala que "els edificis són on hi ha més consum d'energia, no només en la seva fase de construcció, sinó sobretot en la seva fase d'ús".

El projecte no només contempla la rehabilitació o la tecnologia per estalviar energia. Joan Olona també en vol destacar la tradició, la tradició d'utilitzar els edificis d'una determinada manera. "Perquè no es tracta de pitjar el botó de l'aire condicionat i ja està, sinó de saber que hem de tancar cortines, porticons o persianes per evitar que s'escalfi la casa, o que hem de ventilar a les hores que fa més fresca a l'estiu, o posar estores a terra a l'hivern... Tot això s'ha perdut i són maneres d'estalviar energia."

Rehabilitar els edificis, la gran tasca pendent a Catalunya

Formes d'estalviar energia que no tenen un cost econòmic o que en tenen un de mínims, com seria col·locar rivets a les finestres. En canvi, però, la rehabilitació climàtica comporta una despesa que no tots els veïns poden assumir.

"Un edifici antic té una doble problemàtica: la de conservació estructural i la climàtica, molt important, que requereix una rehabilitació energètica. Si no hi ha una inversió considerable, és inviable fer-la. Però és molt necessària", apunta Olona.

Tan necessària o més que la instal·lació de renovables i, en canvi, no estem fent els deures. El cas dels 4 blocs de pisos de Badalona és l'exemple clar que calen polítiques que ajudin els propietaris i els incentivin a fer aquesta rehabilitació climàtica, ja que té molts beneficis tant particulars com globals.