Com s'han d'adaptar escoles i instituts a la calor? Un estudi alerta que la meitat no estan preparats

"El món se'ns farà més calent, això no ho arreglarem aviat, i tindrem grans sotragades climàtiques", advertia aquest diumenge, en una entrevista a 3CatInfo, el científic Pep Canadell, que estudia l'impacte de l'emergència climàtica i els gasos d'efecte hivernacle en el territori i les activitats humanes.

L'escalfament global és una realitat a la qual cal adaptar-se amb temps, també a les escoles i instituts.

En els pròxims 10 anys hi haurà cada cop més dies lectius amb un clima de calor excessiva. Això dificultarà l'aprenentatge d'infants, adolescents i joves si els centres educatius no estan preparats per mitigar-la. I gairebé la meitat de les escoles i instituts públics no ho estan, segons avisa Equitat.org, l'antiga Fundació Bofill.

L'entitat ha publicat un estudi on proposa mesures a curt i llarg termini per fer front a l'emergència climàtica als 1.220 centres educatius catalans --d'un total de 2.500-- que, asseguren, actualment no poden garantir el confort energètic a alumnat i professorat.

La calor compromet la salut, el benestar i l'aprenentatge

D'aquí a quatre anys, el 2030, es preveu que hi hagi a Catalunya entre 22 i 65 dies lectius amb temperatures per sobre dels 27 graus en escoles i instituts, segons la zona del territori on siguin, l'entorn i les característiques de l'edifici. En l'últim cas, els 65 dies, seria gairebé una quarta part del curs escolar, alerta Mar Satorras, investigadora de l'Institut Metròpoli de la UAB i coautora de l'informe. "I si ens mirem els escenaris de 2050, la qüestió es complica", afegeix.

La calor excessiva dificulta l'aprenentatge i la concentració i afecta "la capacitat de fer tasques complexes, la comprensió lectora, l'activitat neuronal i la memòria", alerta l'informe, que demana adaptar les escoles i instituts al clima actual i futur.

Per fer-ho, proposa implementar un pla de xoc immediat, amb mesures d'urgència a curt termini; dissenyar un pla a llarg termini, a 5 o 10 anys vista, personalitzat per a cada centre; crear un programa d'educació climàtica, per aprofitar aquestes millores com a oportunitats d'aprenentatge; i que es faci un acord de país, que blindi els llindars màxims de confort tèrmic en l'àmbit educatiu i impliqui diversos departaments de la Generalitat --com Educació, Salut, Acció climàtica, Energia i Urbanisme--, el Parlament, els municipis, la comunitat educativa, les famílies i les entitats socials.

El límit dels 27 °C

L'entitat demana un marc normatiu clar i adaptat als infants i proposa que aquest llindar de confort s'estableixi per sota del 27 graus centígrads d'índex de calor, un límit en el qual els aprenentatges cauen clarament. Les notes a l'escola baixen un 0,18% cada dia a partir dels 26,7 °C de calor, segons un estudi de l'informe PISA fet en 58 països.

Segons la normativa espanyola, les aules haurien d'estar entre 23 °C i 26 °C, i a l'exterior no s'haurien de superar els 32 °C o 35 °C, i han de tenir en compte la humitat relativa, la velocitat de l'aire, la irradiació solar o l'activitat física. Uns valors que els autors de l'estudi consideren excessius i que demanen revisar, sobretot de cara als més petits.

Els infants són un grup molt vulnerable a la calor i amb més risc de deshidratació, perquè tenen un sistema termoregulador encara immadur i passen més temps als patis. Tot i això, alerta l'estudi, no tenen una protecció normativa específica sobre confort tèrmic en l'àmbit educatiu com tenen els adults en l'entorn laboral.

Patricia Rey, directora de l'escola Samuntada de Sabadell --que té 297 alumnes de 3 a 12 anys--, on ja s'han aplicat mesures, confirma a 3CatInfo que la calor comporta "problemes d'aprenentatge". "Els infants no deixen de ser persones petites, i imagineu-vos qualsevol persona, en la seva jornada laboral, treballant a 32, 33 o 34 °C, amb una sensació tèrmica encara més elevada, perquè a més els infants generen molta calor, i en un espai no condicionat".

Aquest centre, amb el suport de l'AFI, ha implementat opcions per minimitzar l'impacte de les altes temperatures, amb canvis en el paviment, la ventilació i zones d'ombra, per "oferir espais una mica més confortables". Unes mesures com les que proposa l'estudi.

Mesures a curt i llarg termini

El pla de xoc immediat que proposa l'informe "Calor a l'escola: com adaptar els centres educatius al nou clima del país" inclou mesures com:

• Instal·lar ventiladors de sostre a totes les aules.
• Millorar la ventilació nocturna o a primera hora del matí.
• Posar espais d'ombra natural o bioclimàtica i fonts d'aigua als patis.
• Habilitar espais estratègics climatitzats, com el gimnàs o menjador, per a moments de màxima calor i concentració de persones.

Pel que fa al pla d'adaptació, que requereix més planificació i obres més profundes, hauria d'incloure:

• Una diagnosi obligatòria i transparent sobre què necessita cada centre educatiu, segons la zona climàtica on es troba, l'impacte actual i projectat del canvi de clima, les característiques de l'edifici --orientació, radicació solar, ventilació natural, particularitats constructives, ús i ocupació dels espais, etc.--, i un sistema d'avaluació i seguiment.
  
• Unes actuacions de millora integral de l'edifici i els patis i entorns, per reduir la demanada energètica i millorar el confort --amb aïllaments de façanes i cobertes, renovació de fusteria i vidres, proteccions solars o redistribució d'espais i jardins, a més de la instal·lació d'equips de climatització d'alta eficiència, energies renovables i sistemes de gestió energètica eficients--.
  
• I la transformació dels patis i espais exteriors en refugis climàtics per a famílies i veïnat i amb un ús fora de l'horari lectiu.

L'estudi també recomana la creació d'una oficina tècnica multidisciplinària al departament d'Educació, amb unes 30 persones de perfils professionals diferents --arquitectura, enginyeria, medi ambient, salut pública, administració, comptabilitat i dret-- per acompanyar els centres en la implementació d'aquests plans. I demana un calendari per a cada centre i que es prioritzi els que tenen més severitat climàtica a l'estiu i segons l'estat de l'edifici, la vulnerabilitat socioeconòmica, l'edat de l'alumnat i les necessitats especials.

La implementació del pla a llarg termini en aquestes 1.220 escoles suposaria una inversió d'uns 260 milions d'euros anuals, si es fa a 10 anys, i de la meitat, si es fa a cinc anys, com explica Mar Satorras: "A deu anys vista, serien uns 130 milions d'euros l'any, que equivaldrien a uns 200 euros per alumne, i que si mirem el pressupost actual del Departament d'Educació, el que està aprovat des del 2023, equivaldria un 2% del pressupost anual. Si s'aprovés el pressupost que ara mateix estan en discussió al Parlament, seria menys, un 1,5%", diu a 3CatInfo.

El cost de no implementar-ho afecta la salut, el benestar i l'aprenentatge, i comporta més desigualtat social, i el risc de patir més absentisme, la suspensió de dies lectius, un escurçament del calendari escolar o limitacions en el dret a l'educació, diu l'estudi.