El Parlament engega el procés per aprovar els primers pressupostos d'Illa, pactats amb ERC i Comuns

Els comptes pugen fins als 49.162 milions d'euros i els acords amb els socis d'investidura representen 893 milions aquest any
Redacció
7 min

Els pressupostos del 2026 ja són al Parlament perquè en comenci la tramitació, el debat i la votació definitiva, prevista per al juliol. Els acords que el govern ha tancat aquesta setmana amb Esquerra i els Comuns n'asseguren l'aprovació.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha lliurat el projecte de llei al president de la cambra, Josep Rull, en un acte protocol·lari després que el govern hagi aprovat els comptes en un Consell Executiu extraordinari.

A diferència del que va passar al febrer, quan es va repetir la mateixa imatge, ara el govern de Salvador Illa ja té els suports necessaris per aprovar els pressupostos.

La consellera Romero ha dit que els pressupostos volen "donar resposta als reptes que té el país" i ha destacat que, a banda de donar "estabilitat" al govern, "mostren la fortalesa de la majoria progressista".

Al seu torn, el president del Parlament ha dit que els pressupostos són "l'eina que impacta de manera més directa en la vida dels ciutadans", i ha instat els grups ha "escoltar totes les veus i actuar amb generositat".

Aquests són els números del pressupost:

  • 49.162 milions d'euros: la xifra global dels comptes, que creix un 22,8% respecte de l'últim pressupost aprovat al Parlament, el del 2023.
  • 4.146 milions d'euros: és la inversió total del sector públic, que supera la del 2023 tot i la fi del programa Next Generation.
  • 893 milions d'euros: és el global que s'ha pactat amb ERC i els Comuns per al 2026. Fins al 2030, els acords han habilitat 4.693 milions.
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, explica els pressupostos al Parlament
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, explica els pressupostos al Parlament (ACN/Miquel Codolar)

As a la màniga de la consellera

Quan la primera versió dels pressupostos va arribar al Parlament, la consellera es va guardar un roc a la faixa per poder negociar suports. 360 milions no tenien una partida concreta assignada. I també calculen que es diposarà d'uns 500 milions extra, perquè la recaptació d'impostos d'aquest any està superant les previsions.

Romero ha explicat que això els ha "donat marge de negociació amb Esquerra Republicana." Uns diners que aniran destinats, entre altres coses, a reforçar l'Agència Tributària de Catalunya, o a millorar la climatització de les escoles o al català.

Això explica que la xifra global dels pressupostos de 49.162 milions d'euros no hagi canviat respecte els pressupostos del febrer, ja que és una xifra que ve marcada per la regla del sostre de despesa.

Els acords del PSC amb Esquerra Republicana per una banda, i amb Comuns de l'altra representen aquest 890 milions d'euros entre les partides que ja hi havia sense assignar als pressupostos del febrer i els ingressos extres que preveu el Govern.

Romero es felicita per una "negociació exigent"

Romero ha mostrat la satisfacció després d'una "negociació exigent" amb ERC i els Comuns que "millora el pressupost" tot i reconèixer que hi ha un 80% dels comptes que ja venen condicionats per salaris, despesa corrent i compromisos adquirits.

Pel que fa al conflicte amb els docents --amb qui continuen les converses--, la consellera ha dit que "hi ha marge" per moure partides si s'arriba a un acord per prioritzar els compromisos a què s'arribi:

Si hi ha un acord amb els docents trobarem els recursos.

Impacte de la guerra

Els pressupostos però, no inclouen les repercussions que pugui tenir la guerra a l'Iran, que va esclatar just després de la presentació dels primers pressupostos el 27 de febrer. Però el Govern manté les seves previsions econòmiques, i afegeixen que si s'acaba notant l'impacte hi haurà marge per reaccionar.

El calendari per aprovar-los

Un cop rebuts els pressupostos, la mesa del Parlament ha admès a tràmit el projecte de llei, pas necessari per iniciar ara els debats fins a l'aprovació definitiva a la cambra.

La setmana que ve, els consellers compareixeran en comissió per explicar els números dels seus departaments.

La primera setmana de juny es podria fer el primer debat al ple, amb una votació de les esmenes a la totalitat que puguin presentar els grups parlamentaris.

La votació definitiva s'espera per al ple de la primera setmana de juliol. Els primers pressupostos d'Illa entraran en vigor llavors i s'assegurarà estabilitat per afrontar la segona part de la legislatura, just quan s'està a punt d'arribar a l'equador.

L'únic pas que podria fer endarrerir l'aprovació dels comptes és si algun grup demana un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que tindria un mes per emetre les valoracions.

PP i Vox faran esmena a la totalitat, Junts i la CUP s'ho pensen

En una entrevista a "Matins" de TV3, el portaveu de Junts, Salvador Vergés, no ha aclarit si el seu grup presentarà esmena a la totalitat, tot i que ha estat molt crític.

"Els pressupostos entren al Parlament, però els problemes continuen al carrer", ha dit Vergés, que ha carregat contra "les renúncies" d'Esquerra i "l'extremisme" dels Comuns:

Al Parlament, Vergés ha denunciat que els números globals dels pressupostos són "els mateixos" que els comptes del febrer, i ha xifrat en uns 900 milions les partides assignades ara amb els acords d'ERC i els Comuns.

Qui sí que ha anunciat una esmena a la totalitat és el PP. El portaveu Juan Fernández ha dit que la presentaran "de manera immediata" perquè considera que els pressupostos són "una estafa política".

Fernández no ha descartat portar els comptes al Consell de Garanties Estatutàries, pas que endarreriria l'aprovació definitiva prevista pel juliol. El portaveu del PP ha dit que analitzaran "totes les accions" per impedir que s'aprovin.

Des de Vox, Joan Garriga també ha confirmat una esmena a la totalitat: "és una esmena a seguir malbaratant diners en deliris ideològics com el feminisme radical, imposar el català, obrir oficines a l'exterior o les cessions al separatisme".

La diputada de la CUP Laura Vega ha descrit els pressupostos com "una oportunitat perduda", fets "per inèrcia": "són uns pressupostos per allargar la vida política del govern, però no per millorar descaradament la vida dels catalans".

Vega ha dit que decidiran la setmana vinent si presenten esmena a la totalitat, i ha lamentat que no s'aposti per rebaixar el preu de l'habitatge, la benzina i el cistell de la compra, reduir les llistes d'espera i resoldre les demandes de la comunitat educativa.

Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Jordi Albert, ha dit que el seu partit ha actuat "amb responsabilitat, pensant en tot el país", i ha instat el govern ha negociar i tancar un acord amb els sindicats educatius durant la tramitació parlamentària dels pressupostos: "No valen excuses".

Quines xifres s'han pactat amb ERC i els Comuns

Els pactes d'aquesta setmana amb els socis d'investidura han posat xifres concretes al pressupost del 2026, tot i que alguns dels acords van més enllà d'aquest any i ja preveuen despesa per als anys vinents.

Amb Esquerra s'ha acordat un programa de 50 milions en tres anys per reforçar el català a les xarxes socials, i un pla amb 100 milions d'euros per climatitzar 100 centres escolars els pròxims dos cursos.

Encaixada de mans entre Salvador Illa i Oriol Junqueras després de signar l'acord per als pressupostos
Encaixada de mans entre Salvador Illa i Oriol Junqueras després de signar l'acord per als pressupostos (Europa Press/Kike Rincón)

A més, s'han pactat 160 milions d'euros anuals per fomentar la rehabilitació d'habitatges durant tres anys, amb una línia de l'Institut Català de Finances de 50 milions anuals més. I dotar amb 400 milions d'euros el Pla de pobles 2026-2030.

I s'ha decidit destinar 527 milions d'euros a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) fins al 2029 perquè tingui prou múscul per mantenir l'activitat i assumir noves funcions en el cas que acabi assumint la recaptació de l'IRPF.

Amb els republicans també s'han pactat acords extrapressupostaris com la línia orbital ferroviària, el consorci d'inversions amb l'Estat o el canvi de governança al Consorci de la Zona Franca.

Encaixada de mans entre Salvador Illa i Jéssica Albiach després de signar l'acord pressupostari
Encaixada de mans entre Salvador Illa i Jéssica Albiach després de signar l'acord pressupostari (Europa Press/David Oller)

Per la seva banda, amb els Comuns s'ha compromès una despesa de 2.500 milions d'euros en polítiques d'habitatge tota la legislatura, i una direcció general de Disciplina en Habitatge per controlar el compliment de la llei.

I s'ha pactat l'aprovació d'una nova llei per reconvertir oficines i locals comercials en habitatge protegit, així com destinar 1.200 milions d'euros al Pla de barris per arribar a 120 barris fins al 2028.

I un fons per rescatar famílies en situació de pobresa energètica amb tres milions el 2026 i 10 més el 2027.

Avui és notícia

Més sobre Pressupostos de la Generalitat

Mostra-ho tot