Els Javis, premi a millor direcció a Canes per "La bola negra": consulta el palmarès i el nostre top 10
Javier Ambrossi i Javier Calvo han guanyat el premi a la millor direcció al festival de Cinema de Canes per "La bola negra", ex aequo amb el director polonès Pawel Pawlikowski, per "Fatherland".
La reivindicació gai basada en una obra de Federico García Lorca, aclamada durant 20 minuts en la projecció de dijous passat, ha portat el reconeixement del prestigiós festival per als Javis, que l'han recollit molt emocionats i l'han dedicat a Sorogoyen i Almodóvar. Precisament, Pedro Almodóvar ja va endur-se aquest mateix premi per "Todo sobre mi madre", fa 27 anys.
"Fjord", Palma d'Or
La Palma d'Or a millor pel·lícula ha estat per "Fjord", del romanès Cristian Mungiu. El el seu discurs, el director ha dit que la pel·lícula és un al·legat contra la divisió i la radicalització actuals i ha demanat "canviar alguna cosa per deixar un món millor als nostres fills".
"Fjord" explica la història d'una família romanesa immigrant que viu a Noruega i que s'enfronta a l'escrutini del sistema judicial després de ser objecte d'una investigació.
La pel·lícula "Minotaur", del rus Andrei Zvyaguintsev, una crítica a la corrupció del govern de Vladímir Putin, ha guanyat el Gran Premi del Jurat. En el seu discurs, ha emplaçat el president rus a posar fi a la "carnisseria a Ucraïna.
Per la seva banda, la cinta alemanya "Das geträumte Abentueur", de Valeska Grisebach, ha guanyat el Premi del Jurat i el de millor guió ha estat per Emmanuel Marre per "Notre salut".
El de millor actor se l'han emportat Vincent Campagne i Emmanuel Macchia, els dos protagonistes de "Coward", de Lukas Dhont, una història d'amor entre dos soldats a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. En rebre'l, han dit que confien que la pel·lícula ajudi la gent perquè s'acceptin com són:
També hi hagut premi doble per a la categoria de millor actriu. Se l'han endut Virginie Efira i Tao Okamoto, les dues protagonistes de la francojaponesa "Soudain", de Ryûsuke Hamaguchi. També han demanat, emocionades, no renunciar a canviar les situacions injustes.
El palmarès el completen el premi Càmera d'Or a la millor òpera prima, que ha estat per a "Ben'Imana", de Marie Clementine Dusabejambo, la primera pel·lícula ruandesa que ha participat mai al festival, i la Palma d'Or al millor curtmetratge l'ha guanyat "Para los contrincantes", de l'argentí Fedrico Luis.
Una edició d'èxit per al cinema català
Més enllà de la participació catalana en les pel·lícules de la secció oficial a competició, de la dotzena de pel·lícules d'aquesta 79a edició del Festival de Canes amb presència catalana, cal destacar-ne tres. La primera, la valenta i divertida "Viva", d'Aina Clotet, parlada en català i amb premi a la Setmana de la Crítica.
També, l'enlluernador "Rehearsals for a revolution", de Pegah Ahangarani, produïda per la catalana Fasten Films, Ull d'Or al millor documental; i "The Black Mirror Experience", de l'estudi barceloní Univrs, menció especial en la categoria de cinema immersiu.
A més, hem pogut veure l'intrigant thriller religiós "Karma", amb Marion Cotillard, rodat a l'Empordà i on se sent parlar català amb naturalitat; la filosòfica "Aquí", de Tiago Guedes, amb un Sergi López que s'ha convertit en un habitual a La Croisette; i la sorprenent "The end of it", de la reusenca Maria Martínez Bayona, presentada a la secció Cannes Première amb honors de súper-producció.
El top 10 del festival
Dels 40 llargmetratges que he pogut veure aquests dies, aquests serien els meus títols imprescindibles. M'han fet riure, emocionar, plorar i/o reflexionar i la majoria ja tenen assegurada la seva arribada als pròxims mesos a les sales de cinema catalanes o a alguna plataforma d'estríming.
"La bola negra"
Una obra monumental que reivindica, a través de la poesia de Lorca, la llibertat necessària per viure sense por l'homosexualitat.
Els Javis han mimat i calculat cada escena d'un film que es construeix sobre tres històries que es retroalimenten i que acaben encaixant com un trencaclosques perfecte.
Cal un reconeixement a banda per a la música de Raül Refree, la fotografia de Gris Jordana, el muntatge d'Alberto Gutiérrez i les interpretacions d'un repartiment encapçalat per un convincent Guitarricadelafuente.
I una menció especial a Penélope Cruz i la seva cupletista Nené, que passarà a la història del cinema espanyol.
"El ser querido"
Javier Bardem i Victòria Luengo sostenen una pel·lícula sobre un pare i una filla condemnats a no entendre's, dues interpretacions inspiradíssimes dirigides per un Rodrigo Sorogoyen que confirma el seu estatus de cineasta total.
També parla de la masculinitat tòxica i de l'abús de poder, en aquest cas en el món del cinema, i conté dues de les escenes més extraordinàries que veurem aquest any en pantalla gran. Que ningú es pensi que té res a veure amb "Valor sentimental".
"Minotaur"
El genial Andrei Zvyagintsev fa una relectura impactant i contundent de "La mujer infiel" de Claude Chabrol, però ambientada en l'actual Rússia corrupta de Putin.
Retrata la decadència moral d'una societat enganyada a partir d'una petita història d'infidelitat marital, un drama domèstic de conseqüències terribles.
"El partido"
Una de les sorpreses del festival, una genialitat inesperada en forma de documental sobre el que diuen que és el millor partit de la història dels mundials de futbol, l'Anglaterra-Argentina de Mèxic '86, el partit del "barrilete cósmico" i "la mano de Dios" de Maradona. Fa una anàlisi exhaustiva i magnètica, fins i tot per als no aficionats a la pilota, de les causes i les conseqüències d'un partit que ha marcat diverses generacions.
"Tangles"
Adaptació de les memòries gràfiques de Sarah Leavitt, que narren la batalla contra l'Alzheimer de la seva mare als 55 anys i com va afectar a la seva vida personal el fet d'assumir part de les seves cures.
Una pel·lícula d'animació per a adults brillant i devastadora, però també un bàlsam que transmet una pau d'esperit de valor incalculable.
"Fatherland"
Després de la magnífica i romàntica "Cold War", el polonès Pawel Pawlikowski retrata de forma àrida i crua l'Alemanya devastada físicament i moralment posterior a la Segona Guerra Mundial.
Amb un extraordinari blanc i negre i dos actors sensacionals (Sandra Hüller i Hanns Zischler), imagina el viatge que va fer l'escriptor Thomas Mann de retorn al seu país per confrontar el règim capitalista i el comunista amb l'amor i la culpa.
"Paper tiger"
Tercera incursió de James Gray en el món de les màfies del Nova York dels anys 80 després de "La nit és nostra" i "L'altra cara del crim". Un thriller intens, d'aroma clàssica, construït com si fos una mena de Scorsese íntim i familiar. Els dos germans protagonistes els interpreten un excepcional Adam Driver i un solvent Miles Teller.
"Fjord"
Una crítica directa a la superioritat moral de l'Europa liberal des del punt de vista d'una família romanesa instal·lada a Noruega.
El cineasta Cristian Mungiu planteja el xoc de cultures i religions com un atemptat a una llibertat mal entesa i ho fa des d'una ambigüitat aparentment insofrible però finalment molt real. Sebastian Stan i Renate Reinsve tanquen el cercle prodigiós.
"Hope"
Nova fita del cinema d'acció sud-coreà. Comença a tot gas i regala uns primers 40 minuts magistrals del director Na Hong-jin. A partir d'aquí, enlluerna amb un festival de persecucions frenètiques, estralls inacabables i morts esperpèntiques combinats amb escenes absolutament hilarants.
És d'aquells films que al Festival de Sitges se celebrarien amb histèria col·lectiva, malgrat la seva innecessària trama de ciència ficció.
"Adolescencia, sexo y muerte en Campamento Miasma"
Malauradament s'estrena a l'agost i, per tant, s'avança a la celebració del Festival de Sitges, (8-18 octubre), però aquesta pel·lícula és el paradigma del que els aficionats del Festival de Cinema Fantàstic esperen veure cada any, un deliri de proporcions bíbliques per homenatjar l"slasher" i les seves "scream queens", un homenatge majúscul al cinema de terror de sèrie B dels 70 i 80, ple de sang i psicodèlia i de reafirmació queer.
...i queden pendents
Els festivals de cinema són inabastables. Per això, tenint en compte les crítiques i comentaris dels companys amb els que he compartit aquests dies, queden per veure més pel·lícules interessants, com:
- "Everytime", de Sandra Wollner
- "Club kid", de Jordan Firstman
- "Das geträumte Abenteuer", de Valeska Grisebach
- "Colony", de Yeon Sang-ho
- "Clarissa", d'Arie Esiri i Chuko Esiri
- "La gradiva", de Marine Atlan
- "The station", de Sarah Ishaq
- "Maverick: The epic adventures of David Lean", de Barnaby Thompson
- "In waves", de Phuong Mai Nguyen
- "Iron boy", de Louis Clichy
