
Per què tants jugadors del Barça porten embenats: moda, superstició o lesió?
Lamine Yamal, Lewandowski, Raphinha, Gavi, De Jong i Pau Víctor són alguns blaugranes que s'han pogut veure amb benes a les mans durant els partits
El futbol es modernitza, i cada any sorgeixen noves polèmiques, rivalitats, modes i curiositats que capten l'atenció dels aficionats. Aquesta temporada no ha passat desapercebuda la imatge de diversos futbolistes, especialment del Barça, amb un embenatge a la mà. N'hi ha de més simples, com el que porta normalment a la mà esquerra Robert Lewandowski i, de manera esporàdica, Frenkie de Jong. I d'altres de més aparatosos, com és el cas de Gavi, que el va portar durant un temps, o Lamine Yamal i Raphinha, dos dels més habituals.

De fet, en el partit que el Barça va guanyar al Rayo Vallecano a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, fins a quatre titulars blaugranes portaven benes a les mans: Lamine Yamal, Lewandowski, Gavi i De Jong. Aquesta curiositat va provocar que el Mundo Deportivo bategés l'equip com a "Embenatge team". Moda, superstició o lesions? Quin és el motiu real?
Tot apunta que Hansi Flick hi pot tenir molt a veure i que es tracti més aviat d'un tema de seguretat, estabilitat i confiança dels jugadors dins el terreny de joc, ja que curiosament, el famós Bayern del sextet de la temporada 2019-2020, entrenat per l'entrenador alemany, tenia també molts futbolistes que utilitzaven aquestes benes a les mans.

Entre la lesió i la prevenció mèdica
L'ús d'embenats en el futbol no és cap novetat, però en les darreres temporades s'ha convertit en una imatge cada cop més habitual. Des del punt de vista mèdic, aquests embenats tenen una funció clara: protegir lesions musculars, articulars o tendinoses a les mans, canells o dits, o fins i tot prevenir-ne de noves.
Els embenats compressius o funcionals poden estabilitzar una zona danyada, reduir la inflamació i millorar el rendiment del jugador en casos de recuperació. En alguns casos també serveixen per atenuar impactes, millorar l'estabilitat del canell, generar comoditat en els futbolistes i per tapar petites ferides o cicatrius.

Les teories i conspiracions sobre el tema són diverses, fins al punt que s'ha arribat a dir que facilita la inserció d'agulles o tractaments intravenosos. Niko Mihic, exmetge del Reial Madrid, va fer unes declaracions polèmiques al diari Marca que van alimentar aquest debat.
"Podria ser que estiguin dissenyant jocs d'estratègia, jugant molt al futbolí o la tendinitis de la mateixa manera que podria ser que no han subornat Negreira. No sé què està passant, però el que vull dir és que qualsevol metge sap que, si vols tenir un accés venós més fàcil, és a les mans i als canells."
Aquest diumenge, precisament contra el conjunt blanc, Raphinha li va respondre sobre el camp, celebrant el 4-2 amb una dedicatòria al doctor Mihic i als seus seguidors.
El que va ser el cap dels serveis mèdics del Reial Madrid durant set anys també va criticar el secretisme que hi ha al voltant d'aquestes benes, que la majoria dels futbolistes porten sense cap informe mèdic oficial.
Supersticions i amulets dins del vestidor
Però no tot és medicina. Molts jugadors porten embenats per pura superstició o com a part d'un ritual previ al partit. És el cas de diversos futbolistes que, després d'una lesió i de jugar embenats durant la recuperació, decideixen continuar utilitzant la bena com a amulet perquè els ha donat sort.
En un esport on la concentració mental i l'estat anímic són clau, petits detalls com un embenat poden ajudar a generar una sensació de seguretat i confiança. En alguns casos, els jugadors fins i tot vinculen la bena amb partits en què han marcat gols o han tingut bones actuacions, i per això no se la treuen.
Entrenadors com Hansi Flick han fomentat l'ús d'embenats com a mesura de prevenció en equips d'alt rendiment. Així, el que al passat era una simple necessitat mèdica, s'ha convertit en un fenomen cultural dins el futbol modern que alguns fins i tot utilitzen per amagar objectes prohibits com cintes o amulets.

Una nova moda dins el terreny de joc
Més enllà de la funcionalitat i la superstició, l'embenat ha esdevingut una tendència estètica. En un món tan visual com el del futbol actual, on tot es retransmet i es fotografia, portar una bena pot ser una manera de diferenciar-se o generar identitat, com és el cas de futbolistes com Sergio Ramos i Memphis Depay, que busquen crear una imatge personal. El doctor Antoni Mora, traumatòleg i especialista en medicina esportiva, ho explica a Relevo.
"S'ha convertit en una moda i és un tema estètic. Un ho porta i l'altre el copia. No els hi passa res a les articulacions. Són uns hàbits adquirits i simple moda, com els tatuatges."
L'estètica de l'embenat blanc, net i visible ha guanyat protagonisme i, fins i tot, pot formar part de l'estratègia d'imatge d'un jugador. Aquesta moda ha anat escalant dins del vestidor del Barça, especialment entre els més joves.
Casos concrets d'embenats icònics
Encara que avui en dia hi ha més futbolistes que mai que s'embenen les mans, no és una moda nova. En el futbol professional hi ha hagut grans jugadors que també n'han portat molts anys al llarg de les seves carreres.
El cas més destacat és Karim Benzema. L'actual jugador de l'Al-Ittihad FC, Pilota d'Or l'any 2022, va lluir durant uns quants anys un embenat blanc a la mà dreta. Tot va començar arran d'un xoc amb Marc Bartra en un partit contra el Betis l'any 2019. A partir d'aquell moment, l'exdavanter del Reial Madrid es va acostumar a la bena i, un cop recuperat, ja no se la va treure més. Actualment, la continua utilitzant a la Lliga saudita.

L'altre cas més mediàtic és el de Luis Suárez. L'ex del Barça va tenir una lesió en un os de la mà dreta quan jugava al Liverpool i li van posar un embenat. Tal com ha reconegut el mateix davanter uruguaià en entrevistes, un cop superada la lesió, se la va quedar com a amulet i per tradició. Avui en dia, ningú s'imagina Suárez sense la bena a la mà i la seva mítica celebració.

Més enllà del Barça, també hi ha altres futbolistes de la Lliga que utilitzen embenats per jugar. És el cas de Giuliano Simeone, que porta una bena vermella a la mà dreta, no per cap lesió prèvia, sinó per influència de Luis Suárez.
"En Suárez em va dir que un dia es va posar una bena a la mà i que va marcar tres gols, i que ja no se la va treure més. Vaig fer el mateix i aquell dia vaig marcar dos gols, des d'aquell moment la porto sempre posada."

Sigui per una lesió real, per una creença personal o per seguir una moda, l'embenat ha deixat de ser un element merament funcional per convertir-se en una icona dins el futbol actual. El seu ús creixent, especialment entre les noves generacions de jugadors com Lamine Yamal, demostra com els petits detalls poden tenir un gran impacte, tant dins com fora del camp.
Cada partit que passa és més probable veure un jugador amb una mà embenada. I potser més que una necessitat mèdica s'està convertint en un símbol del futbol modern.
- ARXIVAT A:
- LewandowskiLamine Yamal