Un viatger de l'Hondius en una illa remota: missió de socors del Regne Unit a Tristan da Cunha
L'atenció dels mitjans d'arreu del món està centrada en l'operatiu de desembarcament dels passatgers del creuer MV Hondius a Tenerife, amb la supervisió d'equips mèdics i epidemiològics especialitzats, del director general de l'OMS i de membres del govern espanyol.
Un desplegament sanitari i mediàtic molt diferent de la realitat que viu un altre dels passatgers de l'Hondius al remot arxipèlag atlàntic de Tristan da Cunha. Es tracta d'un ciutadà britànic que va compartir creuer amb els infectats pel brot mortal d'hantavirus. L'home va sortir de l'MV Hondius a mitjans d'abril –just dos dies després que morís el pacient zero dins del vaixell– aprofitant que el creuer passava pel costat de casa seva.
El grup de tres illes volcàniques que conformen l'arxipèlag Tristan da Cunha està situat a l'Atlàntic Sud, a uns 4.000 km de Johannesburg. Pertany a la Gran Bretanya i és el territori d'ultramar habitat més allunyat de Londres. Només hi viuen 221 persones. Sense pista d'aterratge, només s'hi pot accedir en vaixell. El nucli habitat més proper és l'illa de Santa Helena, a més de 2.100 km al nord, i on l'Hondius va fer la següent escala.
Del passatger britànic que havia desembarcat a Tristan da Cunha ningú n'havia tornat a parlar des que es va desfermar l'emergència sanitària per hantavirus amb la detecció de nous casos positius a bord del creuer.
Però més de tres setmanes després d'arribar a casa, divendres (8 de maig) l'home va notificar que tenia símptomes compatibles amb la infecció per hantavirus. I van saltar totes les alarmes sanitàries a la metròpoli, especialment pel fet que a l'arxipèlag només hi ha dos metges en actiu i la infraestructura d'emergències mèdiques és inexistent. No hi ha possibilitat de donar resposta a una situació crítica.
L'Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA) ha desplegat ràpidament un operatiu per atendre aquest possible nou focus d'hantavirus. S'han mobilitzat les forces armades i la Royal Air Force (RAF).
En poques hores s'ha enviat un equip de la 16a brigada d'Assalt Aeri format per sis paracaigudistes i dos metges militars que han volat fins a Tristan da Cunha en un avió de transport A400M de la RAF. Hi transporten subministraments vitals d'oxigen i altra ajuda mèdica que han llançat en paracaigudes sobre l'illa.
L'equip va volar 6.788 km des de la base de les forces aèries britàniques a Brize Norton fins a l'illa de l'Ascensió, on van fer una aturada per proveir-se de carburant. Després, l'avió va volar més de 3.000 km fins a Tristan da Cunha, on els militars van saltar en paracaigudes a l'illa. Un operatiu excepcional que les forces aèries britàniques han exhibit amb orgull a les xarxes:
Amb el subministrament d'oxigen a l'illa en un nivell crític, descarregar amb paracaigudes bombones d'oxigen –juntament amb personal mèdic– era l'únic mètode per fer arribar a temps atenció vital al pacient.
L'operació militar d'urgència s'ha complicat per les condicions meteorològiques excepcionals que hi ha a l'illa, amb mitjanes de vent que sovint superen els 50 km/h, que dificulten la feina als paracaigudistes.
Les imatges del desplegament aeri i de la baixada dels paracaigudes militars sobre el paisatge de la frondosa illa gairebé deshabitada són espectaculars.
Una missió arriscada que, des de Londres, esperen que serveixi per "tranquil·litzar la gent de Tristan da Cunha" i enfortir la seva resiliència històrica. Poc més de dos-cents ciutadans britànics que viuen tot l'any aïllats de la resta del món i que, com consta a l'escut de la seva bandera, tenen per lema "la fe és la nostra força".
