Entrevista

Emili Manzano: "No es tracta de dir a la gent què ha de pensar, sinó de mostrar com poden pensar"

Acabem d'estrenar el programa "Amb filosofia", conduït per Emili Manzano. Parlem amb ell perquè ens doni detalls d'aquest nou espai del 33.

Com definiries el programa "Amb filosofia"?
És un programa que neix, com la mateixa filosofia, de la nostra estupefacció davant les coses que ens envolten. A partir d'aquí intentem d'oferir a l'espectador una síntesi de les preguntes que s'han fet els filòsofs a través dels segles, defugint qualsevol temptació de donar consells per "viure millor". No es tracta de dir a la gent què han de pensar, sinó de mostrar-los com poden pensar les coses.

En un món com l'actual, sembla arriscat posar en marxa un programa de filosofia. És així?
Arriscat? Sembla més arriscat no pensar… Totes les televisions públiques dels països civilitzats han programat diversos formats per abordar la filosofia.

Cada programa tracta un tema específic (l'amistat, fer-se preguntes, Déu...). Com heu escollit els temes?

És la mateixa història de la filosofia qui els ha anat triant; són temes recurrents al llarg de la història del pensament: la mort, la veritat, la memòria, Déu, la llibertat, la justícia…

Quin dels programes creus que sorprendrà més els espectadors?
Potser no s'esperen trobar programes dedicats al paisatge, la melancolia o el desig.

Sorprèn el nom d'alguns convidats com el del mag Juan Tamariz en el programa sobre la veritat. Com els heu escollit?
Perquè un mag, ja sigui un prestidigitador o un il·lusionista, treballa amb la veritat com a matèria primera i en pot proporcionar una reflexió profunda; i perquè Juan Tamariz, a més de ser un dels millors mags del món en la seva especialitat, té un discurs sobre aquesta qüestió, com sobre el desig, l'altre programa on intervé, molt ric i ben articulat.

També sorprèn el fet que no hi hagi cap polític en actiu en el programa sobre el poder...
Perquè els polítics, en el millor dels casos, et poden donar una opinió, i aquest és un programa d'idees, no d'opinions. I perquè les reflexions més profundes sobre el poder –excepte en alguns casos excepcionals, pensem per exemple en Marc Aureli— acostumen a ser fruit de la reflexió filosòfica i no de la praxi política.

Pots fer-nos algunes recomanacions per introduir-nos en el món de la filosofia?
Per introduir-nos en la filosofia? Mirar les coses de cara, ser capaços de sorprendre'ns, tenir curiositat i una mica de coratge; saber preguntar i saber escoltar; defugir els dogmes i les respostes automàtiques; no cercar necessàriament respostes, i encara menys fórmules magistrals.

Ens recomanes algun filòsof especialment: clàssic i contemporani?
A mi em fa una gran companyia Montaigne, que trobo que és clàssic, neoclàssic i contemporani.


El programa "Amb filosofia" s'emet els divendres a la nit, al 33.

Anar al contingut