Aniversari de la "revolta pagesa": què han aconseguit i per què volen tornar a protestar

Fa un any, els pagesos van dir prou i van aturar Catalunya. En un primer moment, els tractors van tallar les principals carreteres del país i després van arribar fins a Barcelona, sumant suports per allí on passaven.

Els pagesos també van portar les seves reivindicacions fins al Parlament de Catalunya, on es va celebrar un ple monogràfic sobre agricultura.

Aquest dijous, pagesos de diversos punts de Catalunya han tornat a sortir al carrer. A Girona, s'ha fet una marxa lenta des del pavelló de Fontajau fins a la seu de la Generalitat, al centre de la ciutat. 

Un cop allà, els manifestants han fet un esmorzar de pagès i han entregat un manifest amb les reivindicacions. 

També s'han concentrat a Tortosa pagesos de les Terres de l'Ebre, que han lliurat un manifest a la delegació del Departament d'Agricultura. Els concentrats reclamen celeritat en les ajudes.

Per què van protestar fa un any? 

El sector primari estava molt tensionat. La sequera del 2023 havia posat contra les cordes als pagesos i ramaders catalans. Les collites van ser minses i, per tant, hi va haver una caiguda dels ingressos per als professionals de l'agricultura.

Les administracions van prometre ajudes, però, en molts casos, en el moment de la protesta, no s'havien cobrat.

A més hi havia un magma de malestar anterior: la burocràcia, l'increment dels costos, la descapitalització, els estralls provocats per conills i senglars, la importació de productes de tercers països o la rigidesa en el sector dels conreus herbacis de la Política Agrària Europea eren factors que causaven indignació en el sector primari. 

Qui va liderar les mobilitzacions? 

A la resta d'Europa, principalment a França, els pagesos també s'havien mobilitzat i havien col·lapsat el país per problemes semblants als dels agricultors catalans.

A través d'un grup creat per WhatsApp, es va constatar que calia protestar però les organitzacions agràries més representatives, Unió de Pagesos i JARC, no feien un pas endavant.

D'aquest descontentament va néixer Revolta Pagesa, una nova organització que volia canalitzar aquest moviment arreu de Catalunya. Més tard cristal·litzaria en el Gremi de la Pagesia de Catalunya, que un any després té al voltant de 1.400 afiliats, segons Jordi Clivillé, responsable del Gremi al Segrià. Finalment, la resta de sindicats es van sumar a la protesta.

Què s'ha aconseguit?

En opinió del gremi, ara hi ha més diàleg amb les administracions, però les coses estan igual o pitjor perquè hi ha hagut pocs avanços.

En un primer moment, les protestes van aconseguir que el Departament d'Acció Climàtica es tornés a dir d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Clivillé creu que també va servir perquè "les altres organitzacions es posessin les piles perquè feia temps que estaven adormides".

En aquest context, el president de JARC, Joan Carles Massot, recorda que "la de l'any passat va ser una mobilització molt important però n'hi havia hagut d'altres anteriors".

"Moltes vegades els resultats no es veuen d'avui per a demà. Una desburocratització no és fàcil d'aconseguir de manera immediata."

Des d'Unió de Pagesos, el seu responsable de Finances, Jaume Pedrós, defensa que "cal fer sindicalisme cada dia, no només quan no hi ha feina".

"No és el mateix sortir a protestar al febrer quan no hi ha feina que anar al mes de juny a Madrid en tractor com vam fer nosaltres", argumenta Pedrós.

"Si no vas a les reunions preparat i sabent el que demanes, quan arribes allà, els polítics són prou espavilats per rentar-te la cara amb un drap brut."

Des del Departament d'Agricultura es mostren respectuosos amb les demandes dels pagesos i conscients de la situació de vulnerabilitat. Però avisen que "no resoldrem en cinc mesos tot el que no s'ha resolt en 10 anys".

Per què tornen a protestar? 

Amb l'aniversari de la protesta, estan sortint de nou convocatòries per a aquest divendres i dilluns. El Gremi de la Pagesia considera que "encara hi ha moltes reivindicacions pendents" i que per això "cal tornar als carrers".

L'organització té una plataforma reivindicativa de 19 punts que té com a objectiu "canviar normatives, lleis i una burocràcia generalitzada que ofega el sector".

Els principals punts són: 

- Control de la plaga de conills que arrasen el conreus.

- Rebuig frontal a l'acord de la Unió Europea amb els països del Mercosur per la competència deslleial que, afirmen, suposarà per als productors catalans. 

- Modernització de regadius i negativa total que es faci cap transvasament d'aigua que no sigui per a usos agrícoles. 

- Aclariment del calendari del pagament de les ajudes de la Política Agrària Europea. El gremi exigeix saber com i quan es pagarà.

- Augmentar la participació del sector primari en l'Agència de la Natura de Catalunya. Segons el gremi, els agricultors només tenen el 5% de la representació quan gestionen el 95% del territori. 

- Eliminació de l'impost que la Generalitat aplica al gasoil agrícola. Els agricultors es queixen que en altres zones, com l'Aragó, el preu del litre es deu cèntims més barat. 

De moment, Unió de Pagesos, que aquests dies celebrarà el seu congrés, no se sumarà a les protestes. Tampoc ho farà JARC mentre que Asaja sí que participarà en les mobilitzacions.  
 

La posició del Departament d'Agricultura

El Departament d'Agricultura explica que en els últims cinc mesos ha fet reunions totes les persones representatives del sector de la pagesia i que hi ha cinc objectius prioritaris pel govern.

D'una banda, la lluita coordinada per al control de la sobrepoblació cinegètica (amb un nou decret, la coordinació territorial i una convocatòria d'ajuts per protegir arbres fruiters).

També es fixa com a prioritat la simplificació administrativa, el suport al producte local i l'economia de proximitat, la redacció del Pla de regadius 2025-2040 i el suport incondicional a la pagesia davant les adversitats (amb ajudes per la sequera). 

En un comunicat, el Departament apel·la al "treball conjunt, lluny de la confrontació" per fer del sector agroalimentari "un sector amb futur, resilient i pròsper".