Celiaquia: tot el que has de saber sobre aquesta malaltia i la sensibilitat al gluten

Al voltant d'un 1% de la població dels països occidentals és celíaca. Així ho indiquen les dades del Ministeri de Sanitat. A Espanya, aproximadament, 500.000 persones pateixen aquesta malaltia, malgrat que, segons la majoria d'estudis, més d'un 60% dels afectats ho desconeixen.

Això passa bé perquè els símptomes de les persones no diagnosticades són més subtils, bé perquè als sanitaris els costa relacionar-los amb la celiaquia.

Es tracta del que la doctora Laura Carot, adjunta de digestiu de l'Hospital del Mar, defineix com una "malaltia iceberg":

"Els casos diagnosticats són una petita part: la majoria encara són sota l'aigua."

Malgrat aquesta situació, "El document de consens sobre la malaltia celíaca a Catalunya", elaborat per la Generalitat i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, assenyala la importància d'un diagnòstic precoç, ja que només a través de la dieta sense gluten els malalts poden revertir el dany sobre l'intestí prim i per evitar el desenvolupament d'altres malalties i condicions associades, com l'anèmia, infertilitat, determinades neoplàsies de l'intestí prim o l'osteoporosi, entre d'altres.

Què és la celiaquia?

"És una malaltia crònica i sistèmica que pateixen pacients predisposats genèticament", explica la doctora Carot.

En contacte amb el gluten, el sistema immunitari de les persones celíaques reacciona inflamant la mucosa intestinal. Això provoca la destrucció de les vellositats que hi ha en aquest òrgan, impedint que els nutrients dels aliments s'absorbeixin correctament.

És una afecció crònica, és a dir, sense cura, i sistèmica, ja que pot presentar símptomes que afectin altres òrgans.

Tot això provoca que sigui una malaltia amb un gran impacte sobre el dia a dia dels pacients. Així ho relata Eva Escorihuela, que, després de ser diagnosticada als 31 anys, va sentir com li "canviava tota la vida", fins al punt que va necessitar ajuda psicològica per assumir-ho:

"La gent pensa que només hem de deixar de menjar alguns aliments, però hi ha molt més. Tenia canvis d'humor, m'enrabiava per no poder fer certes coses. També vaig haver de deixar de fer esport durant un any, perquè el meu cos necessitava reabsorbir tots els nutrients que li faltaven."

Què és el gluten?

És una proteïna present a cereals com el blat, l'ordi, l'espelta o el sègol. És d'ús comú a la indústria alimentària, perquè serveix per esponjar i espessir les masses, a més de fer-les més elàstiques.

Aquestes característiques fan que sovint sigui present en aliments processats i precuinats que, pròpiament, no tindrien per què contenir gluten.

Això provoca que els celíacs hagin de ser hipervigilants cada cop que fan la compra o volen fer un àpat fora de casa. Per Escorihuela, aquesta situació suposa "un estrès continu":

"Una persona normal va a comprar i són cinc minuts. Vull això, vull allò. Tu, no. Primer has de llegir cada etiqueta i verificar que aquell producte és segur. Si vas de viatge, abans has de saber exactament per on aniràs i assegurar-te que hi ha restaurants segurs."

Però no es tracta només d'evitar el gluten, sinó també la contaminació creuada, que es produeix quan un aliment "segur" entra en contacte amb el gluten de manera accidental.

Per Sílvia Vincent, també pacient de celiaquia, aquest és un dels aspectes més complicats de gestionar: "El fet de tocar pa amb gluten i després posar les mans al saler ja suposa un risc per a un celíac. Has de ser molt curós: tots els estris de cuina han de ser exclusius per a celíacs; si en una casa hi ha també productes amb gluten has d'emmagatzemar-los d'una manera determinada perquè els sense gluten no es contaminin... T'afecta a tu i afecta el teu entorn."  

Diferència entre intolerància al gluten i celiaquia

No hem de parlar d'intolerància al gluten, sinó de sensibilitat al gluten no celíaca. Les persones que la pateixen es caracteritzen perquè el seu cos reacciona de manera adversa a la ingesta de gluten presentant diversos símptomes, habitualment digestius.

En aquests casos, no hi intervé el sistema immunitari i, en principi, no hi ha conseqüències a llarg termini.

En canvi, hi ha persones celíaques que no presenten mai símptomes, però la resposta immunitària sempre hi és i el consegüent dany intestinal, també. Això passa encara que estiguin en contacte amb una quantitat petita de gluten. Una qüestió que Eva Escorihuela remarca:

"A vegades als restaurants et demanen si ets molt o poc celíac. Jo soc celíaca i punt. El que pot variar d'un malalt a un altre és el grau de dany intestinal, però no puc prendre gluten, en cap quantitat."

Tothom pot ser celíac?

No, perquè l'origen és genètic. Només els individus amb els haplotips HLA-DQ2 i DQ8 ho poden ser.

Les persones amb aquesta predisposició genètica tant poden desenvolupar celiaquia en qualsevol moment de la seva vida com no fer-ho mai. En aquest sentit, Carot detalla que "es coneixen factors ambientals que intervenen en el procés, però el que acaba desencadenant la malaltia és la ingesta de gluten, que en alguns pacients provoca una resposta anormal del sistema immunitari".

Tot i això, no es considera una malaltia hereditària. Carot adverteix, però, que "els familiars de primer grau haurien de fer-se proves, malgrat que no tinguin símptomes".

Quins són els principals símptomes?

Segons Carot, el diagnòstic de la celiaquia pot ser "molt complex". De fet, "El document de consens sobre la malaltia celíaca a Catalunya" assenyala que el diagnòstic retardat de la malaltia es deu, en part, a "l'ampli espectre de manifestacions clíniques" que presenta i la seva "inespecificat".

Alguns dels símptomes més comuns són "diarrea i distensió abdominal", però no són els únics. Per exemple, hi ha pacients que presenten quadres de restrenyiment, en lloc de diarrea.

També es poden donar símptomes no lligats directament amb el sistema digestiu, com l'anèmia, la fatiga perllongada o fractures per traumatismes mínims, entre molts d'altres.

Com es diagnostica?

No hi ha una única prova que permeti diagnosticar celiaquia.

Normalment, per arribar a un diagnòstic, els metges fan servir la regla de Catassi, un model que té en compte cinc criteris dels quals n'hi ha prou que el pacient en compleixi quatre:

• Presentar símptomes relacionats amb la malaltia celíaca.

• La realització d'una prova serològica que detecti la presència d'anticossos relacionats amb una reacció immunitària al gluten.

• Una anàlisi de sang que determini que el pacient està predisposat genèticament per tenir celiaquia.

• La realització d'una biòpsia del duodè per comprovar si existeixen lesions a l'intestí prim.

• Una reacció positiva a la dieta sense gluten.

Carot explica que és molt important que les proves mèdiques es facin abans d'iniciar la dieta sense gluten, ja que, si es retira abans, no es podrà valorar l'abast del dany causat en aquest òrgan:

"Hi ha pacients que abans de fer-se les proves retiren el gluten de la seva dieta i que no s'hi volen exposar de nou. En aquests casos, hi ha tècniques innovadores que ens aproximen al diagnòstic, però l'ideal és fer les proves abans de modificar la dieta."

Existeix algun tractament?

"Molts pacients es pregunten si hi ha algun tractament farmacològic per evitar la dieta sense gluten, però avui dia no n'hi ha cap", explica Carot.

Malgrat que assenyala que hi ha avenços molt esperançadors en aquest sentit, encara no existeix una alternativa a la dieta estricta sense gluten.

Això, però, presenta seriosos desavantatges, tal com destaca Vincent:

"La nostra medicació és el menjar sense gluten. El que passa és que aquests productes són una mica més cars. Una mica bastant, de fet, i no tenim ajudes per comprar-los."

Una queixa que comparteix Escorihuela: "El cost de la malaltia és d'uns 1.000 euros l'any. Per a nosaltres, una barra de pa pot superar els 2 euros, mentre que, per a la resta de gent, ronda els 65 cèntims. Un croissant val al voltant de tres euros i, d'acord, és un caprici, però digue-li tu a un nen celíac que no es prengui un croissant de tant en tant."

És aconsellable deixar el gluten si no presentes símptomes?

Tot i que la dieta sense gluten s'ha fet molt popular a les xarxes socials, la doctora Carot no recomana excloure cap aliment de la dieta si no hi ha motius mèdics per fer-ho.

"De forma general, hi ha aliments que costen més de digerir. El gluten n'és un, però n'hi ha d'altres, com els llegums. Recomanem sempre una dieta equilibrada amb tots els tipus de cereals, excepte quan hi ha una malaltia diagnosticada."