Els vots de l'expresident Puigdemont i l'exconseller Puig no van ser determinants a l'hora d'escollir la mesa presidida per Josep Rull (ACN/Nico Tomás)

El TC anul·la per unanimitat els vots de Puigdemont i Puig en la constitució del Parlament

La decisió no té efectes pràctics, perquè els vots de l'expresident i l'exconseller no van ser determinants a l'hora d'escollir la mesa presidida per Josep Rull

RedaccióActualitzat

El ple del Tribunal Constitucional ha anul·lat per unanimitat els vots delegats de Carles Puigdemont i Lluís Puig en el ple de constitució del Parlament.

La decisió del Constitucional no té efectes pràctics, perquè els vots des de l'exili de Puigdemont i Puig no van ser determinants perquè el Parlament es pogués constituir sota la presidència de Josep Rull.

Rull va rebre 59 vots, els de Junts, Esquerra i la CUP, i va superar en segona ronda a Sílvia Paneque, que va aconseguir els 42 vots dels diputats del PSC.

Segons la doctrina del tribunal, no es poden admetre vots delegats de persones que estan en rebel·lia respecte de la justícia espanyola.

El recurs, el van presentar els diputats del PP de Catalunya, que van lamentar que el fet que la mesa d'edat acceptés els vots telemàtics de Lluís Puig i Carles Puigdemont suposava reprendre "el context de desobediència institucional de fa set anys".

Des de Waterloo, Puigdemont va felicitar Rull en un missatge a la xarxa X en què se'l podia veure seguint la sessió a distància.

Poc després el Parlament va modificar el reglament per permetre el vot delegat en supòsits excepcionals, i es va afegir que el podran fer servir els diputats que són en causes incloses en la llei d'amnistia, com és el cas actualment de Lluís Puig.
 

Una decisió de la mesa d'edat

Els vots delegats de Puigdemont i Puig van ser motiu de polèmica i incertesa els dies previs al ple fins que, finalment, la mesa d'edat presidida per Agustí Colomines (de Junts) va acceptar la delegació, després que tant Junts com ERC decidissin desafiar el Tribunal Constitucional.

En l'inici del ple, el PP va anunciar la presentació d'un recurs d'empara, i l'extrema dreta de Vox va anunciar una querella per prevaricació i desobediència contra els membres de la mesa d'edat. Per contra, el PSC no es va pronunciar, a diferència de la legislatura anterior, quan va recórrer al TC el vot delegat dels exiliats.

El diputat de Junts Agustí Colomines va ser l'encarregat de presidir la mesa d'edat (ACN/Jordi Borràs)

Durant el ple, Colomines es va escudar en l'article 95 del reglament de la cambra, en què s'estableixen els supòsits per permetre la delegació de vot.

En l'apartat dos de l'article, s'hi diu que "la Mesa del Parlament ha d'establir els criteris generals per a delimitar els supòsits que permeten la delegació", una frase prou ambigua per deixar obert el paper de la mesa.

En el discurs inicial, Colomines va criticar que "a Espanya els jutges tenen un protagonisme exagerat" i va dir que era una "anomalia" que tres dels 135 diputats escollits en les eleccions del 12 de maig, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg, no poguessin ser al ple.

En el cas de Wagensberg, el vot quedava blindat perquè estava de baixa mèdica, una opció contemplada explícitament en el reglament.

Els vots delegats no van ser determinants en l'elecció dels membres de la mesa (ACN/Jordi Borràs)
ARXIVAT A:
JudicialCarles PuigdemontJosep RullLluís PuigTribunal Constitucional Parlament de Catalunya
Anar al contingut