Som més a prop del somni científic de crear sang artificial amb finalitats terapèutiques

Aconseguir fabricar sang al laboratori és un objectiu de la ciència des de fa almenys 30 anys. Pacients de leucèmia, entre d'altres, en serien els principals beneficiats. No sempre és fàcil trobar-los un donant de medul·la òssia compatible quan el necessiten.

Pel reg sanguini hi circulen molt tipus de cèl·lules amb funcions diferents: els globus vermells que transporten l'oxigen, les plaquetes que curen ferides, o les del sistema immunitari que combaten infeccions i altres patologies, com el càncer.

Totes elles provenen de les cèl·lules mare de la sang, que les van renovant durant tota la nostra vida. Diferents equips científics arreu del món estan fent molta recerca per aconseguir generar aquestes cèl·lules mare de manera artificial.

Ara, un equip de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, liderat per la doctora Anna Bigas, juntament amb l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreres, han descobert --a partir del genoma del ratolí-- quines tecles cal tocar.

"Hem trobat set nous gens que, quan els activem, fan que aquestes cèl·lules apareguin i a més les puguem trasplantar en ratolins i puguin refer tot el sistema sanguini d'aquell ratolí."

I no només això, sinó que a partir d'aquest primer ratolí poden trasplantar-les a altres ratolins durant diverses generacions i continuen sent viables. Això, fins ara, no s'havia aconseguit mai. Tota una prova de concepte que el projecte Making Blood, amb finançament europeu, és possible.

Les cèl·lules mare sanguínies fabricades al laboratori són capaces de regenerar i sostenir un sistema sanguini funcional i produir tota mena de cèl·lules de la sang.

Els investigadors confien que això que han vist en ratolins també serà vàlid en humans, perquè aquests set gens existeixen i són molt similars en les dues espècies.

Sang artificial, no sintètica

Són passos encara molt preliminars, però aquests científics estan convençuts que estem en un punt d'inflexió important en aquest camp i que estem cada cop més a prop de ser capaços de fabricar sang artificial. No l'hem de confondre amb sang sintètica, perquè la matèria primera és biològica, però es diu artificial perquè es desenvolupa al laboratori.

Les implicacions clíniques serien molt interessants, especialment en el que s'anomena medicina regenerativa. Per començar, comptaríem amb una alternativa al trasplantament de moll de l'òs.

En el nostre entorn, gairebé tothom aconsegueix un donant perquè els avenços tècnics permeten fer el trasplantament encara que no sigui 100% compatible, però hi afegeix complexitat i sempre pot comportar més complicacions. Però això es complica quan es tracta d'altres grups ètnics, tal com recorda la doctora Bigas:

"Amb alguns grups ètnics és pràcticament impossible trobar un donant compatible, per les pròpies característiques genètiques, aleshores, encara hi ha gent que no té donant"

Fer sang artificial també facilitaria i abaratiria les teràpies gèniques i cel·lulars que utilitzen la sang com a base. Ara, s'han de fer individualment a partir de la sang de cada pacient, i, així i tot, tal com puntualitza Bigas, en alguns casos resulta complicat:

"Hi ha molts pacients que ni tan sols tenen cèl·lules mare de bona qualitat, que puguem modificar-les. En aquest tipus de pacients l'avantatge és clar, perquè passes que la teràpia no sigui possible a tenir una teràpia que ara seria possible."

I encara més, si som optimistes i pensem encara més en futur. Podríem deixar de ser dependents tant de les donacions de sang, sobretot en grups sanguinis poc prevalents i rars.

En definitiva, a partir d'ara, després de dècades d'investigació lenta, estem a punt de fer un salt endavant. Les proves amb cèl·lules humanes ja estan en marxa i --els científics n'estan convençuts-- els avenços començaran a anar més de pressa.