El Salvador, 40 anys després de la guerra: "Em sento orgullosa perquè van morir per una lluita justa"
L'any 1982, la Teresa, de Barcelona, va entrar a El Salvador per primer cop. Ho va fer de forma clandestina per incorporar-se com a metgessa a la guerrilla de l'FMLN, el Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional. Com tantes altres internacionalistes, es va implicar en una lluita que volia posar fi a segles d'explotació i repressió contra els camperols.
Va ser el viatge a un país que em va capgirar la vida i que m'ha deixat un llegat de lluita, amor i amistat que ha perdurat fins a dia d'avui.
El documental "Allá anduvimos", que "El documental" estrena el 23 de maig, acompanya la Teresa, quaranta anys després, a El Salvador, on es retroba amb dues amigues d'aleshores i companyes de lluita. Una retrobada que reivindica l'amistat, la solidaritat i el compromís polític enmig d'un context d'injustícies i desencís col·lectiu.
Vaig pensar que si havia de ser en algun lloc per defensar i per realment lluitar per allò que jo creia, era amb la guerrilla.
Una guerra civil de dotze anys
Des del segle XIX, catorze famílies oligarques es van apropiar de les terres fèrtils d'El Salvador, van expulsar-ne els camperols i van imposar-hi règims militars.
Als anys 70, la tensió social i la repressió van augmentar amb l'assassinat de líders camperols, tortures i grups paramilitars.
L'any 1980 va començar una guerra civil entre la guerrilla del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN) i l'exèrcit salvadoreny, que va rebre l'ajuda dels Estats Units. La guerra va durar dotze anys, va deixar 75.000 morts i 15.000 desapareguts. Va acabar l'any 1992 amb els Acords de Pau.
L'esperit de la revolució
Als territoris controlats per la guerrilla s'hi vivia una de les revolucions més inspiradores d'Amèrica Llatina. El treball era col·lectivitzat, l'organització era horitzontal i, per primer cop, la població podia tenir accés a educació i salut. Un procés que estava transformant la societat de soca-rel.
No era una guerra qualsevol, sinó que era una revolució per canviar una societat al mateix temps de defensar-se d'un exèrcit.
La guerrilla mai va arribar al poder ni la revolució es va estendre arreu del país. Tanmateix, els Acords de Pau del 1992 van portar avenços socials i polítics molt significatius per al país. Uns canvis que no van ser tot allò que somiaven, però sí que els va permetre viure unes vides més dignes.
És el que pensa la Ramona, camperola dels territoris controlats per l'FMLN, que hi va perdre tots els seus fills homes.
Em sento orgullosa perquè van morir per una lluita justa.
