
Ladimir Mayorov, el millor palista de tenis taula català amb només 12 anys
Amb 12 anys ja és el millor jugador català de tenis taula. A la final del Campionat de Catalunya va guanyar Marc Duran, de 39 anys, i un dels millors palistes de les últimes dècades
Després d'acumular resultats inimaginables en categories inferiors Ladimir Mayorov, amb només 12 anys, ja treu el cap a la categoria absoluta. El jove prodigi, nascut a Calella, s'ha convertit en el campió de Catalunya sènior més jove de la història. El rival en la final era Marc Duran, un dels referents estatals i amb qui l'uneix una relació molt especial.
En Marc recorda perfectament el dia que un nen de 7 anys se li va acostar en una pausa d'una competició i li va demanar de pilotejar. En Ladimir se sabia tots els vídeos dels partits d'en Marc i li comentava els millors punts. Anys després, el 2025 es van tornar a trobar. En col·laboració amb la Federació Catalana de Tenis Taula, en Marc entrena un dia a la setmana amb en Ladimir perquè segueixi la seva progressió meteòrica. És testimoni en primera persona de l'eclosió d'una futura estrella mundial.
Estàs entrenant i dius, això no és normal. Et quedes flipant del nivell que pot tenir un nen d'aquesta edat. He vist molts nens que després han estat palistes olímpics però cap amb el nivell d'en Ladimir.
En Marc, de nen també va destacar molt. Tant, que amb 11 anys vivia al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. Amb els anys va acumular un palmarès envejable i va jugar a algunes de les millors lligues del món. El jugador de Vilanova es veu reflectit en el palista del TT Cassà i per això han establert una connexió que va més enllà de la pista.
Quan em va guanyar al Campionat de Catalunya li vaig fer una abraçada. Jo vull ajudar-lo a ser millor jugador. Sempre diré que vaig estar amb ell en els inicis de la seva carrera.
En Ladimir estava molt nerviós abans de la final. Era la primera vegada que competia de forma oficial contra el seu ídol i company d'entrenament. Creu que aquell partit va ser el millor que ha jugat fins ara.
No volia perdre però tampoc volia que perdés ell. Després del punt final, en Marc em va abraçar amb força. No oblidaré mai aquell moment.



