Recta final del judici als Pujol: torn dels últims acusats a l'espera de les conclusions del fiscal
Sis mesos després de començar, el judici a la família Pujol afronta aquesta setmana la recta final. L'Audiència Nacional escoltarà aquest dilluns a partir de les 9.00 els darrers acusats del cas, i després serà el torn de les conclusions i els informes finals.
El judici té tanta envergadura --amb 17 acusats-- que s'espera que tots aquests tràmits s'allarguin ben bé fins dijous. Serà llavors quan el president del tribunal, José Ricardo de Prada, pronunciï la cèlebre frase "vist per a sentència".
Abans, s'haurà donat el torn d'última paraula als acusats, entre els quals hi ha els set fills de l'expresident Jordi Pujol i l'exparella del primogènit. Per a ells, la Fiscalia demana penes de 8 a 29 anys de presó pels delictes d'associació il·lícita i blanqueig de capitals.
El judici busca dirimir l'origen de la fortuna familiar oculta a Andorra durant anys. Per les defenses, els diners venen de la deixa de l'avi Florenci Pujol, mentre que les acusacions sostenen que prové de comissions irregulars a canvi d'adjudicacions d'obra pública.
De la causa en va quedar exclòs a finals d'abril el president Pujol, després d'un nou examen forense i una entrevista presencial a Madrid amb els membres del tribunal, que van acordar que no podia comparèixer "amb plenitud de coneixement i capacitats".
Declaren els últims acusats
A banda de la família Pujol, al banc dels acusats hi seuen també nou empresaris pels quals la Fiscalia demana penes de 5 anys de presó pels delictes de blanqueig i falsificació documental.
Aquest dilluns han de declarar encara quatre empresaris. Alguns són noms vinculats a grans constructores que van fer pagaments a Jordi Pujol Ferrusola per feines d'intermediari que el fiscal sospita que no van existir.
Entre els que han de declarar hi ha Luis Delso Heras, amic del fill gran de Pujol i expresident d'Isolux, Carlos Sumarroca Claverol, de l'empresa Emte, i Josep Cornadó Mateu, de la constructora Copisa.
També declararà l'empresari Alejandro Guerrero Kandler, que va pagar diners a Pujol Ferrusola per aportar inversors en dos projectes immobiliaris, tot i que la Fiscalia no s'ho creu.
De les conclusions als informes finals
En acabar les declaracions, serà el torn de les conclusions. Un tràmit en què totes les acusacions (Fiscalia i Advocacia de l'Estat) exposaran si fan canvis en la petició de penes i els delictes que fan als acusats. També intervindran les defenses.
Serà el moment de saber si el fiscal Fernando Bermejo manté intacte l'escrit d'acusació o si hi fa alguna modificació després de les més de 30 sessions de judici.
Un cop acabi aquesta part, s'entrarà en els informes finals. Un tràmit molt més extens en què les acusacions argumenten els delictes que demanen segons els testimonis que han passat pel judici.
El magistrat De Prada ja va avisar que no posarà límit de temps al fiscal --perquè acusa 17 persones--, però va demanar a les defenses més contenció de temps per no allargar el judici més enllà d'aquesta setmana.
Les declaracions dels set germans
Els set fills de Jordi Pujol van declarar l'última setmana d'abril. L'interrogatori més llarg va ser el de Jordi Pujol Ferrusola, el germà gran, que es va allargar durant més de set hores responent al fiscal i al seu advocat.
El primogènit, que és el principal acusat en el cas i s'enfronta a 29 anys de presó, va defensar les feines d'intermediari que el van portar a facturar d'empreses i constructores perquè passava "informació privilegiada" per als seus negocis.
"Estic convençut que el que he fet està ben fet", va declarar Pujol Ferrusola, que va defensar també la gestió que va fer de la deixa de l'avi --i els guanys que van generar els diners en diversos productes financers--, així com el repartiment que es va fer entre els germans.
El fill gran de l'expresident va assegurar en la seva declaració que el seu pare "no ha tingut mai cap compte a Andorra ni a l'estranger".
Per la seva banda, els altres germans Pujol Ferrusola van respondre només a les preguntes dels seus advocats i van coincidir a dir que l'origen dels diners a Andorra va ser la deixa de l'avi, que estava preocupat per la carrera política del seu fill i la situació econòmica.
