La millor dieta

Franco Berrino: "Hem de respectar la natura i menjar fruita quan és la temporada"

Massa proteïnes, massa sucre, massa carn vermella i carn processada, cal consumir només la fruita de temporada... Aquests i altres consells són els que ha donat el doctor Franco Berrino a "Singulars".

Aquest dimarts, "Singulars" ha parlat amb Franco Berrino, un home que ha treballat incansablement per divulgar la manera com una alimentació adequada pot ajudar a prevenir malalties com ara el càncer. Ell ha investigat quins tipus de dieta poden ajudar les persones que tenen alguna malaltia oncològica i les que poden ajudar a prevenir-les.


Us resumim alguns dels seus consells:


La carn

- Cal reduir el consum de carns vermelles i evitar el consum de carns processades com embotits o frankfurts, perquè els estudis científics demostren que el consum d'aquest tipus d'aliments processats està lligat a l'aparició de càncers d'estómac i d'intestí. Els que mengen carns processades tenen el doble de risc de contraure aquest tipus de càncers que els que no em mengen.

-La carn vermella és molt rica en ferro, un tipus de ferro que és molt oxidant i que afavoreix la formació de substàncies cancerígenes a l'intestí. Les carns blanques no tenen aquest risc. El risc és en els embotits i les carns vermelles.


Massa proteïnes

- Mengem massa proteïnes. En un estudi fet als països europeus, s'ha comprovat que les persones que mengen més proteïnes s'engreixen més. I, justament, la creença és la contrària. Les persones que fan dietes només a base de proteïnes s'aprimen, però després, sistemàticament, es tornen a engreixar. A més, són dietes molt tòxiques, intoxiquen el cervell, que és el centre de l'apetit. La recomanació de l'OMS és que només un 8 per cent de les calories que ingerim siguin proteïnes. En la nostra societat en mengem el doble de les que es necessiten.


El sucre

- En la pràctica alimentària quotidiana és millor no ingerir gaire sucre. A començament del segle XX es menjaven 5 kg de sucre per persona a l'any. Ara es calcula que en consumim 50 kg per persona en un any. Menjar massa sucre fa pujar el nivell de glucosa a la sang i produïm massa insulina. Quan la insulina puja massa, hi ha efectes col·laterals: es produeixen massa hormones sexuals, i en les dones, un excés d'hormones sexuals porta a un risc més alt de l'aparició del càncer de mama.
Tots els estudis indiquen que les dones que mengen molts sucres i aliments refinats que fan pujar els nivells d'insulina tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama respecte a les dones que mengen menys sucres. I les dones que tenen o han tingut càncer de mama tenen un risc més alt de desenvolupar metàstasi si tenen molt alts els nivells d'insulina.


La llet

- És important alletar els nens, la llet materna és l'aliment més important per als nens. Però passada l'etapa infantil, la llet ja no és tan necessària. A principis del segle passat, quan els nens estaven desnodrits i tenien falta de vitamina D, es donava un got de llet a l'escola. Era útil perquè la llet de vaca és molt rica en proteïnes. Però ara els nostres nens estan ben nodrits, no necessiten tanta llet. Beure llet cada dia augmenta el risc d'engreixar-se.


La fruita

- És molt més important menjar cereals, verdures i llegums que fruita. Abans es menjava la fruita de temporada i ara mengem fruita tot l'any. Hem de respectar la natura i menjar fruita quan és la temporada. Quan fa calor la fruita ajuda a refredar l'organisme; a l'hivern si mengem molta fruita tindrem més fred.


La fibra vegetal


- El consum de fibra vegetal és molt protector per a l'organisme. Si es mengen aliments que porten fibra hi ha menys malalties del cor, diabetis, càncer, malalties pulmonars o de l'aparell digestiu i malalties infeccioses. Les fibres que protegeixen més són les fibres dels cereals i la verdura. La fibra de la fruita gairebé no protegeix.


Els cereals


- Els cereals han estat l'aliment bàsic de la humanitat fins a èpoques recents. Què menjava la gent abans de la revolució industrial? Abans de la globalització? El blat, el pa, la civada, eren la base de l'alimentació. Al nord d'Àfrica es menja encara el cuscús; a Orient, l'arròs i productes de soja. Tots els pobles a tot el món s'alimentaven de cereals, llegums i verdures.


Calci i menopausa

- Es recomana menjar molt formatge per pal·liar els efectes de la menopausa, però no hi ha cap estudi científic que demostri la utilitat de prendre llet o formatge per a la salut dels ossos. El que afavoreix l'osteoporosi és que mengem massa proteïnes. Menjar més proteïnes significa perdre calci dels ossos. Les proteïnes tenen massa aminoàcids, acidifiquen la sang i els ossos cedeixen sals de calci per compensar l'acidesa que provoquen les proteïnes. Les proteïnes animals són més àcides que les proteïnes vegetals. Els estudis demostren que qui menja molta carn té més fractures, i que qui menja molt formatge no té menys fractures.


Consells per a la vida diària
:

- No fumar, fer activitat física mitja hora, basar alimentació diària en els productes vegetals de temporada, els cereals i lleguminosos, la fruita i la verdura. Evitar les begudes ensucrades i els embotits. Menjar carn només 2 cops a la setmana com a molt.

- Hem d'obtenir tots els nutrients principalment dels aliments, no dels suplements de vitamines i minerals. La dosi de nutrients que necessitem és la que hi ha als aliments naturals. No s'han de prendre suplements vitamínics com a hàbit i tampoc durant gaire temps.
Anar al contingut