Descobreixen la tomba més antiga d'Amèrica, d'una dona de fa 5.000 anys de la civilització caral

Les restes d'una dona d'uns 20-35 anys delicadament enterrada fa uns 5.000 anys ocupen la tomba més antiga que s'ha trobat a l'Amèrica del Sud.

Aquesta dona, que gaudia d'un estatus elevat, segons demostra l'aixovar amb què va ser enterrada entre el 3000 i el 1800 aC, pertanyia a la civilització caral, al Perú, la més antiga d'Amèrica i encara molt poc coneguda.

La seva importància no només rau en l'antiguitat ni en el bon estat de conservació --amb restes de pell, cabell i ungles--, sinó que demostra que la civilització caral estava més avançada del que es pensava i confirma l'important paper que hi tenia la dona.

"Aquest descobriment no només és important per a la història del Perú, sinó per al món i per entendre com la civilització caral va arribar a assolir un nivell tecnològic important", destaca David Palomino, un dels arqueòlegs peruans i cap del jaciment d'Áspero, on l'han trobat.

"No només en la tecnologia pesquera, sinó també en el que correspon a tècniques de manufactura, de teixits o d'art plumari, per exemple, que es creien que havien sorgit en societats més tardanes com la chimú o l'inca."

Áspero és una antiga ciutat pesquera situada a la zona arqueològica de Caral, la capital d'aquesta civilització, que es troba al nord de la regió de Lima. 

Un enterrament delicat 

L'enterrament, datat entre el 3000 i el 1800 aC, s'ha trobat a la Huaca de los Ídolos, --les "huacas" o "temples" són les estructures arquitectòniques dels caral, piràmides de tova construïdes en la mateixa època que les egípcies--. Aquest complex es troba a pocs quilòmetres de la ciutat de Caral, que dona nom a aquesta cultura.  

Les anàlisis bioantropològiques preliminars, que encara s'estan fent, indiquen que les restes humanes són d'una dona d'entre 20 i 35 anys que feia 1,50 metres d'alçada i portava un tocat al cap, cosa que indicaria el seu alt estatus. 

La inusual preservació de la pell, els cabells i les ungles és poc freqüent en aquest lloc on, segons els arqueòlegs, el més habitual és trobar únicament les restes òssies, entre altres enterraments d'elit que s'hi han trobat, com el d'una altra dona que es va trobar el 2016. 

A més, el cos es va trobar en l'embolcall intacte. Cobert amb més cinc capes de teixits diversos com roba de cotó, estoretes de jonc o un mantell de plomes.

"Altres enterraments trobats a Caral no tenen aquesta cura en el tractament del cos, ni tampoc elements de distinció com el mantell de plomes, el tocat del cap, elements de la selva com el bec de tucà..."

El cos es va enterrar amb valuoses ofrenes: un collaret de baules de caragol amazònic, cistelles teixides de joncs, llavors de moniato, petxines de ventall, puntes de quars i un tèxtil elaborat amb fibra animal, que investiguen si podria ser d'un camèlid. 

També acompanyaven el cos nombrosos atuells de ceràmica de diverses formes i mides, agulles fetes amb ossos d'animal, xarxes de pescar i un petit bol lític amb dues perforacions. 

Però hi ha dos objectes que destaquen i que són reveladors: un mantell de plomes i un bec de tucà amb pedres incrustades.

Un bec de tucà i un mantell de plomes de guacamai

Entre els teixits amb què estava embolicat el cos de la jove, destaca un mantell fet amb plomes marrons i celestes de guacamais de l'Amazònia. 

"Aquest element suposa, en si mateix, un altre gran descobriment, ja que només s'havia trobat aquesta tècnica de teixit de plomes en peces de diversos segles més tard, a la cultura Chimú i inca."

El que més crida l'atenció dels experts és el bec d'un tucà amb dotze pedres minerals de color verd incrustades, cosa que, juntament amb el mantell de plomes, confirma la relació que aquesta cultura costanera mantenia amb la selva, ubicada a centenars de quilòmetres, diu Palomino. 

"Pot ser un ornament, encara s'està estudiant, però demostra el contacte amb l'Amazònia i la interacció intercultural entre la civilització caral i altres àrees com la serra i la selva."

Per l'arqueòleg, aquest context funerari dona pistes que la cultural caral no només va desenvolupar una avançada tecnologia pesquera, sinó que també manejaven tècniques de manufactura i artístiques. Com és el cas de les cistelles de jonc trenat que mostren un disseny molt elaborat que per primer cop es relaciona amb aquesta civilització.

La dona caral ocupava rols socials importants

Aquest impressionant aixovar demostra que aquesta dona tenia una gran rellevància en la seva societat i confirma, diu David Palomino, que a la cultura caral les dones ocupaven rols importants. 

"El cos demostra que les dones a la civilització caral tenien rellevància i un rol molt important, possiblement d'autoritats també, dins de les funcions que hi havia a la ciutat pesquera."

L'arqueòloga i antropòloga Ruth Shady, considerada la descobridora de la cultura caral i directora d'aquesta zona arqueològica, reconeix que aquesta cultura encara és un misteri i que tot just s'estan descobrint els alts nivells de desenvolupament que va assolir. 

Un tresor sota l'abocador

Actualment costa de creure que la ciutat pesquera d'Áspero estigués amagada sota un abocador de la vall de Supe. Des del 2005 s'han extret 8.400 tones d'escombraries, abans de començar a excavar la terra que ocultava aquesta antiga ciutat pesquera i comercial.

Precisament, a principis de maig se celebra el 20è aniversari de les investigacions a Áspero, probablement el primer port del Perú, de 5.000 anys d'antiguitat, com la capital sagrada de Caral, situada a pocs quilòmetres.  

Des de l'inici de les excavacions s'hi han identificat 23 sectors amb edificis públics com temples piramidals i places, així com zones residencials i enterraments, que demostren l'organització social i econòmica d'aquesta civilització.  

Áspero és un dels dotze nuclis urbans descoberts en el projecte arqueològic Caral, iniciat per Shady el 1994, que ha localitzat 25 assentaments d'aquesta civilització i que va ser declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco el 2009.