Gairebé la meitat de les morts intentant arribar a Espanya per mar es podrien haver evitat

"Hem trobat problemes de demora en l'activació de mitjans de rescat o de no activació d'un mitjà de cerca i rescat quan hem donat l'alerta, o tardança fins i tot quan teníem la geolocalització de les embarcacions". Així denuncia la defensora de drets humans i fundadora de l'entitat Caminando Fronteras, Helena Maleno, la inacció davant els rescats al mar. 

Segons l'informe "Monitorització del dret a la vida a la frontera occidental euroafricana" que acaben de publicar, 1.865 persones han mort aquest any --entre els mesos de gener a maig-- mentre intentaven arribar a Espanya. D'aquestes, diuen, prop de la meitat --un 47%-- són morts "evitables" i conseqüència de "la degradació dels estàndards de protecció de la vida al mar".

"Són el resultat de decisions polítiques, d'omissions calculades i d'una arquitectura fronterera que normalitza la mort com a part dels sistemes de control migratori".

Per això remarca que, "si es posés el focus en el dret a la vida, en el fet que els països cooperessin per rescatar les persones que estan en risc, aquestes morts es reduirien enormement". 

La ruta canària, la més mortal; l'algeriana, la que més creix

La ruta on més persones han perdut la vida continua sent l'anomenada ruta canària, amb 1.482 morts. Concretament, la que surt des de Mauritània, que deixa més de 1.318 víctimes mortals, prop del 70%. 

No obstant això, la ruta algeriana, la que va fins a les illes Balears, ha doblat el nombre de morts i desapareguts amb relació a l'any passat i puja fins a les 328 víctimes. 

Des de Caminando Fronteras asseguren que "estan apareixent molts més cadàvers que l'any passat a les costes d'Eivissa i Formentera". Per això, qüestionen que "els serveis de rescat, tot i tenir alertes d'aquestes embarcacions, no han estat eficaços en aquestes recerques". També denuncien que "l'arbitrarietat i la demora en l'activació de serveis és molt més gran que altres zones de l'Estat espanyol". 

A més, asseguren que com a mínim 38 embarcacions han desaparegut amb totes les persones que hi havia a bord. 

Davant aquests fets, per Maleno, "és el mateix sentiment que pot tenir una família que no ha trobat una fossa comuna de la guerra civil o que poden tenir famílies que no han trobat les persones que van desaparèixer a la dictadura de l'Argentina".

"Parlem de famílies que no poden saber la veritat perquè no hi ha ni tan sols supervivents per explicar-la, que no pot fer un dol perquè no hi ha cossos."

Normalitzar les morts

"El discurs pervers del racisme institucional ha normalitzat que una persona mori per travessar una frontera", critica Maleno. Un fet, diu, que s'ha accentuat amb l'auge dels discursos d'odi i la xenofòbia. 

També fan paleses les dificultats per denunciar les desaparicions al mar per part dels familiars que es troben a l'estat espanyol: "Les persones desaparegudes tenen dret a ser buscades, i les mortes a ser enterrades". 

Des de l'entitat recorden que les causes que empenyen aquestes persones a fugir són, sobretot, l'enduriment dels conflictes bèl·lics i, cada vegada més, les conseqüències del canvi climàtic.