La mesura contra el narco a França que indigna la Guaiana: "Un retorn a la colònia penitenciària"

El projecte d'una presó d'alta seguretat on traslladar caps de la droga o acusats de terrorisme a la Guaiana Francesa ha tornat a encendre la polèmica a França per com el govern tracta les antigues colònies. 

Aquesta regió inserida a l'Amèrica del Sud és rica en minerals i, alhora, una entrada fàcil de la droga cap a Europa. El president, Emmanuel Macron, hi va viatjar l'any passat per anunciar-hi projectes de desenvolupament pendents. No en va és la regió francesa amb els índexs de població més jove i menys formada de tot l'Estat. 
 
Colonitzada des de mitjans del segle XVIII, els habitants de la Guaiana Francesa recorden amb especial rebuig el període en què aquesta terra amazònica era coneguda sobretot per les seves colònies penals, el que en francès en diuen "bagnes". 

La idea va gestar-se durant la Revolució, però va ser sobretot entre 1852 i 1953 que milers i milers de francesos van expiar-hi les seves penes, en una trentena de centres de detenció i camps de treball forçats que la memòria dels guaianesos no vol conservar en cap lloc d'honor. 

S'hi aplicava públicament la pena de mort, per exemple, i les crues vivències dels presoners va alimentar la novel·la "Papillon", posteriorment portada al cinema. 
 

L'oposició dels guaianesos

Un passat de dominació colonial i sobretot funest que aquesta regió vol deixar enrere, però que el ministre de Justícia, Gérald Darmanin, s'ha entestat a remoure. 

Des de fa cinc anys, hi ha projectada a Saint-Laurent-du-Maroni, al bell mig de la selva amazònica, una extensa presó on reallotjar la població carcerària local. 

A la Guaiana Francesa els percentatges d'empresonats en relació amb la població són especialment alts, sobretot a causa de delictes relacionats amb el narcotràfic. Més de 1.000 detinguts malviuen en l'únic centre que hi ha actualment, amb capacitat per a 600 persones. 
 
Però l'anunci del ministre de Justícia al setmanari d'extrema dreta Le Journal du Dimanche dient que s'hi enviarien presoners perillosos ha aixecat polseguera. 

En les 495 places previstes al nou centre penitenciari, que s'hauria d'inaugurar el 2028, 60 es reservarien a caps de la droga i una quinzena de places es dedicarien a islamistes condemnats per terrorisme jihadista. 

La idea que París hi vol reubicar aquells que la metròpoli no vol fereix i interpel·la. Això és el que va fer un periodista al ministre en la visita que Darmanin va fer a les obres de la presó de Saint-Laurent-du-Maroni el 18 de maig. 

"Els ciutadans de la Guaiana veuen (el seu projecte de nou centre d'alta seguretat) com un retorn a les colònies penitenciàries", li diu el periodista. "És un insult a la República, el que dieu", li contesta el ministre. "Dic el que pensa la població", continua el periodista.

 "Sou periodista i, a més, sou completament idiota i és un insult. És completament idiota perquè són els magistrats independents, els que prenen la decisió." 

La seqüència, comentada pels informatius de France-Guyane, ha passat desapercebuda a França. Les agències no hi eren quan Darmanin va insultar el periodista i els principals diaris tampoc van presenciar l'escena.  
 
Però a la Guaiana és el projecte, més enllà de l'insult, el que genera rebuig. La Col·lectivitat Territorial de la Guaiana (CTG), nom de la institució executiva i legislativa autònoma, s'oposa frontalment a la proposta d'enviar a la regió "els detinguts més perillosos de França." 

En el mateix comunicat, la CTG lamenta "els clixés tenaços i de menyspreu llegits a la premsa que fan de la Guaiana una jungla dedicada a la relegació de criminals." 

Mesures per endurir la vida a les presons

L'anunci de Darmanin no ha estat reconfirmat pel Ministeri de Justícia en tornar del seu viatge a la Guaiana, perquè, segons els portals d'informació política, Emmanuel Macron li hauria tocat el crostó. 

El president no en sabia res i la proposta de Darmanin s'interpreta com un gest de comunicació política pensat, sobretot, per captar adeptes davant d'una eventual candidatura a les presidencials del 2027.  
 
En tot cas, forma part de les moltes mesures que el Ministeri de Justícia i de l'Interior estan prenent per tallar els lligams dels caps de la droga amb l'exterior. 

Aquest final de maig, hi ha hagut batudes a una seixantena de presons franceses per requisar telèfons en miniatura de les cel·les i els lloctinents dels líders narcotraficants empresonats per tot l'Hexàgon. Entre aparells i accessoris, l'any 2024 se'n van trobar més de 40.000.  

En la visita a un centre d'alta seguretat del 16 de maig, el president Macron va anunciar 200 noves cel·les d'aïllament per als reclusos considerats perillosos repartides en els tres centres d'alta seguretat que s'estan projectant. També va anunciar que s'està reforçant la seguretat a totes les presons, investigant funcionaris i controlant amb més fermesa els vis-a-vis.   
  
Les mesures de Darmanin per castigar els presoners venen de lluny. El febrer del 2025, va prohibir les activitats lúdiques als centres de detenció. Una mesura criticada per la seva duresa i que s'interpreta, de nou, com una proposta per reforçar la serva imatge de ministre dur que no s'arronsa davant les propostes impopulars defensades habitualment per l'extrema dreta. 

Aquest maig, però, el Consell d'Estat ha aixecat la prohibició de Darmanin. El Suprem francès argumenta que el codi penitenciari preveu les activitats lúdiques com a mesura de reinserció.