Violència masclista institucional: el sector judicial concentra el 52% dels casos

El 52% dels casos de violències institucionals masclistes que s'han detectat a l'Estat espanyol passen en l'àmbit judicial, segons ha detectat el primer informe elaborat per l'Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM). 

Des de la seva creació, el febrer del 2024, l'OVIM ha recopilat i analitzat els 143 casos que ha rebut en els quals una dona, un nen o un adolescent s'han sentit violentats i indefensos davant d'una institució pública. 

Això és quan les institucions públiques, en lloc de protegir i reparar les víctimes de violència masclista, agreugen la seva situació, ja sigui personal, judicial, psicològica, de salut o econòmica, vulnerant els seus drets. 

Les víctimes poden patir discriminacions pel fet de ser dones, o també discriminacions racistes, xenòfobes, classistes, per les seves capacitats, edat o situació personal. 

El sector judicial és el que en surt més mal parat, seguit de més lluny dels àmbits policial, de la salut, el social i d'atenció integral. 

L'àmbit judicial, el més malparat

Entre les 198 institucions que segons l'informe han estat denunciades per casos de violència masclista institucional, 103 pertanyen al sector judicial. 

Entre les persones que l'han exercit, el primer lloc l'ocupen jutges i magistrats, amb un 53% dels casos, però també fiscals (13,7%) i advocats d'ofici (12,8%).  

La seva acció o falta d'acció agreuja la situació en què es troba la víctima o el supervivent, que en el 94% dels casos ha estat revictimitzada. Nahxeli Beas és advocada especialista en violències sexuals de l'associació AADAS i portaveu de l'OVIM

"El que es troben les dones que denuncien aquestes violències és que se senten qüestionades pel mateix sistema judicial. Per exepmple, han de portar una exigència probatòria més gran que en altres casos judicials." 

Per això es reclama que es compleixin les lleis, que "no s'apliquen ni en temes de custòdia, ni en temes d'ordres de protecció, ni en temes de reparació", denuncia l'advocada. "El problema és com s'interpreta aquesta normativa i com s'executa o no s'executa", adverteix. 

Revisar les custòdies dels fills quan hi ha indicis de violència masclista, prohibir les visites quan el pare l'estan investigant al jutjat per maltractaments i la concessió urgent d'ordres de protecció són algunes de les recomanacions que es fan des de l'Observatori. Tot plegat més agreujat en el cas de dones migrants. 

Precisament, Catalunya és una de les comunitats de l'Estat on es concedeixen menys ordres de protecció --només se'n donen de mitjana un 48%--. I la xifra encara és més baixa --un 17%-- al jutjat número 2 de violència contra la dona de Barcelona, que porta la polèmica jutgessa Francisca Verdejo. 
 

No són casos aïllats, "és el funcionament del sistema"

Tanmateix, asseguren que aquests casos no només passen en un tipus d'institució o per persones aïllades, sinó que, com destaca Elisa Covelo, de l'associació Hèlia i membre d'OVIM, "són estructurals i evidentment amb una responsabilitat de l'Estat, perquè són consentides per l'Estat", que també es troba en altres àmbits que sovint se sumen. 

"És un engranatge, és un sistema de funcionament. Un funcionament deficient també en altres sectors i entorns com el policial, el món de la salut, o del de l'atenció social."

L'organització reclama més mitjans, formació i també voluntat política per superar la violència masclista que exerceixen les institucions públiques.