Vivim atrapats en uns horaris impossibles? La lluita per canviar la gestió que fem del temps

Quantes vegades ens lamentem que no tenim temps? Agendes sobrecarregades, àpats a deshora, extraescolars que comencen i acaben de nit, el prime time televisiu dues hores més tard que als països de l'entorn i la sensació de conciliació més baixa de tot Europa.

Un temps accelerat, desordenat i difícil d'assumir. El "30 minuts", a "Els horaris impossibles", planteja un debat de fons: vivim en un dels pitjors països a escala europea pel que fa a l'organització del temps?

Després de totes les obligacions laborals i familiars, ens queda temps per a nosaltres? "A Catalunya i a la resta de l'estat espanyol, a les set de la tarda, un 30% dels ciutadans estan treballant. A la majoria de països europeus, un 10%", explica Marta Junqué, directora de l'organització Time Use Initiative, amb seu a Barcelona.

Junqué alerta de la mala organització del temps i adverteix: "Aquesta diferència en l'horari laboral fa que tot es retardi: l'hora del sopar, l'hora de les dutxes dels nens, l'hora del prime time i l'hora que anem a dormir."

"Ens passem més temps al voltant de la feina. No és que treballem més hores, sinó que fem una pausa més llarga a l'hora de dinar."

"Estem molta estona a dins de la feina, treballem o no treballem", conclou la sociòloga i codirectora de Time Use Initative, Ariadna Güell.

Dos exemples atípics de gestió del temps

La xarcuteria Solà de Vic ha decidit tancar tres tardes a la setmana per disposar de més temps lliure. "Hem decidit que ho fem, que tirem pel dret. Si veiem que no va bé el calaix, que la gent no ve i perdem clients, rectificarem. Però fins ara no ha estat així."

Ho explica la Mercè, una de les filles de la família Solà, uns coneguts xarcuters de la plaça Major de Vic. Els seus pares ja van ser pioners en la gestió del temps: als anys setanta van ser els primers a tancar diumenge, i més tard hi van afegir el dilluns, posant-se d'acord amb la resta de xarcuters.

La Rosana és una mare monoparental del barri de Porta de Barcelona. Té tres fills i quan acaba el dia té la sensació que no ha tingut temps per a ella.

Ha decidit llevar-se a les cinc del matí cada dia, dues hores abans que els fills, per guanyar dues hores lliures. Llegeix, fa estiraments, es pren un cafè i agafa aire per al dia que l'espera.

"Necessito un temps per fer les coses que jo vull fer i després poder cuidar, poder donar."

Marta Junqué, directora de Time Use Initiative, explica: "A Catalunya un 30% de les dones amb fills o filles són pobres de temps. Què vol dir? Que quan arribem al final del dia aquestes persones no han tingut temps per a elles mateixes."

Tenen sentit els horaris dels instituts?

Bozen, la capital del Trentino-Südtirol, a Itàlia, va ser escollida el 2023 la Capital Mundial de les Polítiques del Temps.

A la població italiana, els adolescents, als instituts públics, entren a les vuit del matí, fan una pausa a mig matí i dinen a la una del migdia. Una diferència notable amb els instituts públics catalans.

Sylvia Profanter, directora de l'Oficina del Temps de l'Ajuntament de Bozen, exposa: "Sempre prioritzem la qualitat de vida dels alumnes, perquè sovint ens oblidem d'ells quan fem projectes amb les escoles".

"Pensem en les necessitats dels directors, dels professors, dels pares i mares, però, què passa amb els nois i noies? La qualitat de vida dels estudiants és l'últim."

La Vinyet Raventós estudia tercer d'ESO en un institut públic de Vilafranca del Penedès. Viu a Puigdàlber, a onze quilòmetres de l'institut, i cada dia agafa un autobús escolar per anar-hi. Les classes a l'institut comencen a les vuit i acaben a tres quarts de tres. Puja a l'autobús de tornada i arriba a casa a dos quarts de quatre per començar a dinar.

Hi ha dies que acaba de dinar a les quatre i d'altres a un quart de cinc. "Si et pares a pensar, no és tan normal que una nena de tretze anys, que quan va començar a l'institut en tenia onze, s'hagi de llevar a les sis del matí i acabi de dinar a les quatre de la tarda."

"A les quatre els francesos ja estan pensant què sopen i són aquí al costat."

Què s'està fent a Catalunya?

Catalunya és un dels països pioners en l'impuls de les polítiques del temps. Des d'institucions com la Generalitat, ajuntaments, diputacions i organismes com l'Àrea Metropolitana de Barcelona, es promouen iniciatives, es plantegen debats i es financen projectes de conciliació.

"La gent no està satisfeta amb el seu temps. Té la sensació d'estar corrent. Té la sensació que no atrapa la vida. Té la sensació que necessita més de 24 hores al dia i no les podem tenir i, per tant, cal parar i reflexionar", explica Marta Junqué.

Des de l'organització Time Use Initiative hi insisteixen: "Uns horaris més saludables estan relacionats amb la productivitat a la feina i la capacitat d'aprenentatge. Catalunya sap que hi ha aquest problema i el vol treballar, però ara s'ha de prioritzar a l'agenda. S'ha convertit en una urgència."