Els astronautes de l'Artemis 2 ja han tornat: així ha estat el retorn de la càpsula Orion a la Terra
Els quatre astronautes de l'Artemis 2 ja són al planeta Terra després de culminar amb èxit una històrica missió a la Lluna. Quan passaven pocs minuts de les dues de la matinada d'aquest dissabte, hora catalana, la càpsula Orion on viatjaven Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen ha amarat a l'oceà Pacífic. D'aquesta manera, han tancat el trajecte de deu dies que els ha portat fins a l'òrbita de la Lluna.
Els astronautes han tornat sans i estalvis i la missió ha estat un èxit tecnològic, que segons els directors de la NASA, ens acosta més a tornar a posar el peu sobre la superfície lunar. "Això només és el principi", ha dit la responsable del programa Artemis, Lori Glaze, en la roda de premsa que s'ha fet al Johnson Space Center de Houston. L'Artemis 2 ha demostrat l'eficàcia del vehicle, els equips, l'arquitectura i representa "un pas decisiu cap al retorn sostingut a la Lluna", ha dit l'administrador associat de l'agència, Amit Kshatriya,
La missió no ha estat exempta de reptes i imprevistos però el retorn de la tripulació ha estat la prova més arriscada de tot el viatge i ha estat un èxit.
Així ha estat l'amaratge de la càpsula tripulada davant de la costa de San Diego:
"Benvinguts a casa, Reid, Victor, Christina i Jeremy!", ha anunciat la NASA a les xarxes. Després d'una caiguda lliure de 14 minuts des de l'atmosfera terrestre fins a l'oceà Pacífic, que l'agència espacial nord-americana ha qualificat de "descens perfecte", els quatre astronautes han arribat als Estats Units.
Durant l'operació de retorn, la càpsula Orion ha arribat a velocitats superiors als 40.000 quilòmetres per hora, mentre la nau s'enfrontava a temperatures de fins a 2.760 ºC. Aquesta maniobra ha estat una prova de foc per a l'escut tèrmic que protegia la nau i els astronautes.
Aquest retorn suposa el punt final d'aquest viatge de deu dies, que ha permès a la humanitat tornar a acostar-se a la Lluna. "Enhorabona, Artemis 2, missió complerta", ha tuitejat l'administrador de la NASA, Jared Isaacman, en un missatge de felicitació als quatre astronautes.
Així ha estat la tornada a la Terra, pas a pas
La tornada de la càpsula Orion era un moment crucial de la missió Artemis 2. Finalment, la maniobra s'ha desenvolupat sense problemes.
A la 1.33 de la matinada, hora catalana, la càpsula Orion s'ha separat del mòdul ESM, l'encarregat de proporcionar energia, aigua i altres subministraments a la nau.
Començava així la caiguda cap a la Terra: després de la separació, la càpsula ha fet una maniobra per elevar-se i garantir que agafava prou distància del mòdul, amb l'objectiu d'evitar que les dues peces xoquessin.
Mitja hora després, poc abans de les dues, l'Orion ha reingressat a l'atmosfera terrestre.
Ha estat el moment en què la nau ha arribat a una velocitat de 40.000 km/h, cosa que l'ha fet escalfar fins als 2.600 graus. La calor ha estat tan forta que s'ha generat plasma incandescent al voltant.
Per aguantar aquesta temperatura, la nau estava equipada amb un escut tèrmic. El mòdul ESM, en canvi, s'ha desintegrat.
L'Artemis 2 ha entrat a la Terra amb una trajectòria més directa que la que va tenir la missió no tripulada Artemis 1, el desembre del 2022, per reduir les possibilitats que l'escut tèrmic patís danys que posessin els astronautes en perill.
Arran de l'augment de la temperatura i la velocitat, la càpsula ha estat uns sis minuts incomunicada. Quan passaven pocs minuts de les dues, el centre de control de la missió ha restablert el contacte amb la nau.
Quan ha arribat a uns set quilòmetres i mig d'altitud s'han obert els primers paracaigudes per frenar la velocitat de caiguda fins als 500 quilòmetres per hora.
A uns tres quilòmetres han sortit tres paracaigudes petits que han arrossegat els paracaigudes grans, i llavors la càpsula ha passat d'uns 200 quilòmetres per hora a 27, que és la velocitat amb què ha caigut al mar.
Un cop a l'aigua, a l'oceà Pacífic, s'han inflat cinc grans flotadors que l'han posat en posició vertical.
Al cap d'una estona, ha arribat un vaixell per rescatar-los de l'aigua.
En la missió de recuperació dels astronautes, la NASA col·labora colze a colze amb oficials de la Marina dels Estats Units, entre els quals també hi havia bussejadors i quatre helicòpters.
Tots els participants en l'operació havien estat entrenats extensament en aquesta missió, fins al punt que, per fer les coses realistes, la NASA fins i tot va construir una rèplica de la càpsula Orion per poder fer assajos.
El rescat a l'aigua
A quarts de quatre de la matinada, hora catalana, els quatre astronautes han estat extrets de la càpsula. Després de l'amaratge de l'Orion, l'equip de recuperació ha navegat cap a la zona exacta en un vaixell de la Marina.
En un primer moment, s'han mantingut a certa distància. Primer, perquè durant la caiguda de la nau s'han abocat moltes deixalles, com les bosses dels paracaigudes, que podien interferir amb els helicòpters.
També, per assegurar-se que era segur acostar-s'hi: el sistema de refrigeració de l'Orion té amoníac i altres productes químics potencialment perillosos per a l'equip de recuperació. Després d'una prova de la qualitat de l'aire, s'ha obert l'escotilla i els metges entraran dins l'Orion per avaluar l'estat de la tripulació.
Posteriorment, els helicòpters els han recollit i els han portat al vaixell principal del dispositiu de salvament per fer-los més reconeixements mèdics.
Deu dies per anar a la Lluna i tornar
Durant els deu dies de missió, els astronautes de l'Artemis 2 han fet un viatge d'1,11 milions de quilòmetres en la primera missió tripulada que assoleix l'òrbita lunar des del 1972. Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen s'han convertit en els humans que han arribat més lluny de la Terra, superant el registre de 400.171 quilòmetres de distància de l'Apolo 13, l'any 1970.
Els quatre astronautes es van enlairar l'1 d'abril de cap Canaveral, a Florida, en una missió que els ha portat a orbitar la Lluna, però sense arribar a allunar. En el segon dia de missió, després de completar dues voltes de verificació al voltant de la Terra, es va dur a terme la maniobra d'injecció translunar i la nau Orion va abandonar amb èxit l'òrbita terrestre per dirigir-se cap a la Lluna. Aquell mateix dia, la NASA va publicar les primeres imatges de la Terra fetes pels astronautes de l'Artemis 2.
En el tercer dia de missió, l'aeronau Orion va superar l'equador dels 219.000 quilòmetres, que significava que ja era més a prop de la Lluna que no pas de la Terra.
El 5 d'abril, els astronautes de l'Artemis 2 van poder contemplar una imatge inèdita de la cara oculta de la Lluna: la conca oriental, situada a l'extrem dret del disc lunar.
L'endemà va arribar el punt culminant de la missió. Per primera vegada en més de 50 anys, una missió tripulada va sobrevolar la cara oculta de la Lluna. Aquell dia els astronautes van perdre la comunicació amb la NASA durant uns quaranta minuts --tal com estava previst-- perquè la Lluna estava enmig de la Terra i la nau Orion.
També va ser el dia en què van arribar al punt més llunyà de la Terra al qual ha arribat mai cap humà: 406.771 quilòmetres. "Hem vist coses que cap ésser humà ha vist abans", va dir el comandant de la missió, Reid Weisman, durant una conversa amb el president dels Estats Units, Donald Trump.
La NASA i la Casa Blanca van fer públiques diverses fotografies fetes des de la cara oculta de la Lluna.
Després d'haver sobrevolat la cara oculta de la Lluna, l'Artemis 2 va iniciar el viatge de tornada cap a la Terra, un viatge que no va estar exempt d'imprevistos. Com per exemple, quan el dimecres 8 es va tornar a espatllar el vàter de la càpsula Orion, com ja havia passat el primer dia de la missió.
Finalment, la matinada d'aquest dissabte, Wiseman, Glover, Koch i Hansen han tornat a la Terra.
