No s'haurà de fer un examen de català per renovar els papers de la regularització, com diu el president de l'Aragó
El president en funcions de l'Aragó, Jorge Azcón, va dir aquest dimecres, després de confirmar que formarà govern amb Vox i d'anunciar mesures per marginar el català a la Franja, que les persones que ara puguin regularitzar la seva situació de forma extraordinària hauran de fer un examen de català per renovar els papers:
Estem sentint el president de la Generalitat dient que, per renovar permisos a Catalunya, caldrà passar un examen de català.
Aquesta afirmació és falsa.
Tot i que Junts per Catalunya ha demanat reiteradament que el català sigui obligatori en el procés de regularització, ni el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que caldrà passar un examen ni és cert que existeixi cap examen de català per renovar papers.
El català, important però no obligatori
Les persones que ara aconsegueixin la regularització de la seva situació obtindran un permís de residència i treball per un any sense haver d'acreditar cap coneixement de cap llengua, ni català ni castellà.
Al cap d'un any, els caldrà renovar aquests permisos i, per fer-ho, caldrà que acreditin una sèrie de requisits que es recolliran en el que s'anomena "informe d'arrelament".
En aquest informe d'arrelament, el català no és un requisit indispensable, però sí que és un mèrit important.
Tal com es recull en diverses webs oficials, les persones que acreditin que han fet un curs de 45 hores de català (o de castellà), tindran més possibilitats de tenir un informe d'arrelament favorable.
Aquest informe d'arrelament, que elaboren els ajuntaments i la Generalitat tramita, després arriba a les autoritats d'estrangeria, que depenen del govern espanyol, i són aquestes autoritats les que decideixen si es renoven els papers o no.
Confusió al voltant del català
En els dies anteriors a la presentació de l'inici de la regularització hi ha hagut certa confusió sobre si el català serà o no un requisit obligatori per renovar els papers d'aquí un any.
Com dèiem, la conclusió és que no.
El 18 d'abril passat, el govern de la Generalitat va anunciar que demanaria introduir una esmena en el reial decret de regularització perquè el català tingués "el paper cohesionador que li correspon en el procés de regularització extraordinària".
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, en una entrevista al "Catalunya migdia" de Catalunya Ràdio, va dir que s'havia demanat un "reforç lingüístic" i va dir que el govern espanyol havia "acceptat reforçar aquesta línia del català".
Com funciona ara
Ara, el tràmit més habitual perquè les persones estrangeres puguin obtenir el permís de residència a Espanya és l'informe d'arrelament: es tracta de demostrar que han viscut almenys dos anys en territori espanyol i que han fet esforços per integrar-s'hi.
Per acreditar aquest "esforç d'integració", la Generalitat demana un certificat d'haver fet un curs de català o de castellà i diu que això és un "requisit". Entitats consultades per 3CatInfo confirmen que la gran majoria d'aspirants efectivament fan el curs.
A la pràctica, però, les oficines d'estrangeria poden acabar aprovant el permís sense el certificat de català (o de castellà) si el sol·licitant presenta altres documents que acreditin que s'ha integrat a la societat: altres formacions, participació en entitats, etc.
Com funcionarà amb la regularització
Les persones que ara aconsegueixin regularitzar la situació en el procés extraordinari no han d'haver fet cap curs. Però sí que hauran de demostrar l'arrelament d'aquí un any si volen renovar els papers. I el president de la Generalitat, Salvador Illa, ja va dir a Onda Cero que el procés serà el mateix:
S'aplica la mateixa normativa que ja és vigent avui.
Així ho va reforçar també, en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, que va insistir que "el català, com sempre, ha estat en els informes d'integració sociolaboral (...), serà un element important per aquest procés de regularització".
Finalment, des del Departament de Política Lingüística s'insisteix que es treballa en una nova normativa, en el marc de les competències de la Generalitat, perquè el català "ocupi el lloc que li pertoca" en el procés.
