Treballar massa hores pertorba el funcionament del cervell

Qui més qui menys tothom ho hem experimentat en algun moment de la nostra trajectòria laboral: arriba un pic de feina i hem d'augmentar les hores dedicades a treballar. Quan aquesta situació es prolonga durant dies o setmanes, acaba impactant sobre el benestar físic i mental, i sovint ens sentim irascibles i una mica moixos, i ens costa concentrar-nos i prendre decisions. Són els efectes, ben documentats, de treballar de forma excessiva. 

Ara bé, quan aquest sobreesforç, que es tradueix en una combinació de sobreesgotament físic i emocional, sumat a una manca de descans, es perllonga en el temps, pot acabar modificant l'estructura mateixa del cervell, sobretot d'aquelles àrees associades a la regulació emocional i a la funció executiva, com ara la memòria de treball i la capacitat de resolució de problemes.

És la principal conclusió d'un estudi preliminar publicat a la revista Occupational and Environmental Medicine, fet amb 110 professionals de la salut, la majoria metges, dels quals 32 treballaven 52 hores o més a la setmana, i la resta seguien un horari estàndard de 40 hores setmanals.

Prop d'un milió de morts a l'any

Que treballar massa té efectes perjudicials sobre la salut, tant física com mental, ja era conegut. De fet, l'Organització Internacional del Treball estima que cada any moren de manera prematura a tot el planeta unes 800.000 persones per aquest motiu. 

És més: hi ha evidència científica sòlida que vincula massa hores de feina amb un risc augmentat de desenvolupar malalties cardiovasculars i metabòliques, així com ansietat i depressió. Tanmateix, es desconeixia per què passava això i quins canvis anatòmics hi havia al darrere.

A l'estudi, els investigadors, de diverses universitats de Corea del Sud, van analitzar mitjançant tècniques de neuroimatge el volum de substància grisa, que és la capa de teixit cerebral amb més densitat de neurones, del personal sanitari per comparar l'impacte del treball excessiu en regions cerebrals específiques associades a la salut cognitiva i emocional. 

L'objectiu era poder posar les bases per desenvolupar intervencions dirigides a mitigar els impactes negatius i fer polítiques públiques adreçades a millorar la salut dels treballadors.

Així, van trobar que els treballadors que dedicaven més temps de manera constant a la feina tenien un 19% més de substància grisa en una regió del cervell, el gir frontal mig, el gir frontal superior i l'ínsula, àrees relacionades amb la funció cognitiva, com ara l'atenció, la planificació i la presa de decisions, així com la regulació emocional, l'autoconsciència i la comprensió dels contextos socials.  

Per a David Bueno, neurocientífic i fundador de la càtedra de neuroeducació de la Universitat de Barcelona EDU1ST,  aquest nou estudi demostra el que des de fa anys alertaven els experts en psicologia, que "un excés de treball provoca estrès, que ens fa sentir sobrepassats per la feina, i aquest sentiment és capaç de causar-nos canvis cerebrals que es relacionen amb aquest estrès".

Bueno destaca que l'augment de substància grisa es produeix, rellevantment, en les àrees del cervell que s'encarreguen de la consciència emocional i de la percepció interna, ambdues estan estretament vinculades amb la sobrecàrrega de treball: "tots ens enfrontem a pics de càrrega de treball puntuals. Però quan el sobre esforç és sostingut en el temps, ens sentim fatal, cansats, esgotats, no païm ni dormim bé. És normal que el cervell canviï".

També manca de descans i estrès 

Els investigadors apunten que aquest volum incrementat podria reflectir la resposta adaptativa del cervell a l'estrès crònic laboral. 

Així i tot, com que la mostra de participants que tenien els científics era petita i no els han seguit a llarg termini, els investigadors apunten que podria ser que també hi influïssin la privació de son, mot habitual en gent amb jornades laborals esteses, i l'estrès. I conclouen:

"Els nostres resultats ressalten la importància de considerar el treball excessiu com un problema de salut laboral i de fer polítiques de regulació laboral que mitiguin [els impactes sobre la salut] d'una dedicació excessiva". 

Un cervell molt plàstic

Per a Lluís Fuentemilla, investigador principal de l'Institut de Neurociències i catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona, caldria repetir l'experiment en una mostra de població molt més gran i analitzar més variables, com ara el nivell d'educació o la privació de son, per comprovar si realment el burnout es tradueix en aquesta modificació de les estructures cerebrals. 

Igualment, recorda aquest expert, ja hi ha hagut estudis anteriors que han demostrat que l'ús intensiu d'algunes funcions cognitives es traduïa en un augment del volum de determinades regions. Un dels treballs més famosos és el que va escodrinyar el cervell dels taxistes de Londres -abans de l'arribada dels GPS i dels navegadors- i va descobrir que tenien un hipocamp, una regió amb forma de cavallet de mar encarregada de l'orientació i la memòria, engrandit. Per tant, no sorprendria que el sobre esforç es relacionés amb més substància grisa en algunes àrees. 

"Tenim un cervell amb una enorme capacitat plàstica que fa que ens puguem adaptar a les necessitats que van sorgint", apunta Fuentemilla, que explica que en el cas de la feina excessiva, estar sotmesos a situacions de sobre esforç i estrès de manera perllongada pot arribar a saturar les funcions executives, el que podria traduir-se en un impacte sobre la salut cardiovascular i mental.